Ara sí, un duel a primera

La història que hi ha entre el Gra­nada i el Girona és d’allò més curi­osa i difícil que es doni. Els dos clubs fa un bon gra­pat d’anys que mili­ten en una cate­go­ria pro­fes­si­o­nal –pri­mera o segona divisió– i només s’han vist les cares una tem­po­rada, el curs 2010/11 quan els anda­lu­sos van pujar a segona divisió trenta-qua­tre anys després del seu cruel des­cens a segona, l’any 1976. Després d’aquell any, el con­junt nas­sa­rita va nave­gar més de tres dècades per segona divisió B i, fins i tot, a ter­cera. Un dels fac­tors clau perquè l’equip tornés al fut­bol pro­fes­si­o­nal va ser l’arri­bada de Qui­que Pina a la ban­queta i que va aca­bar amb un ascens èpic en una eli­mi­natòria emo­ci­o­nant con­tra l’Elx. Aquell any a segona, pre­ci­sa­ment, va ser l’últim pre­ce­dent entre giro­nins i gra­na­dins.

Amb comp­ta­go­tes

El Gra­nada no és un con­trin­cant habi­tual del Girona en la seva llarga història. De fet, en par­tit ofi­cial només s’han vist les cares en tres tem­po­ra­des. El pri­mer l’any 1940/41 quan el Girona va visi­tar el 17 de novem­bre el feu andalús. El matx va aca­bar amb vitòria local per la mínima. En aquell Girona hi des­ta­ca­ven fut­bo­lis­tes com Josep Puig Curta, Ben­jamí Colo­mer o Fèlix Farró, entre d’altres. En aquell curs, els giro­nins van acon­se­guir man­te­nir la cate­go­ria i el Gra­nada va aca­bar ascen­dint per pri­mera vegada a la seva història a pri­mera divisió. Un dels juga­dors impor­tants d’aquell con­junt va ser César Rodríguez, davan­ter cedit pel Barça i que va fer el gol deci­siu de l’ascens con­tra el Cas­telló (0-1).

També en la dècada dels qua­ranta, la tem­po­rada 1948/49, el Girona va tor­nar a com­par­tir cate­go­ria amb els anda­lu­sos, que tor­na­ven a segona un any més tard. En les dues oca­si­ons, el Girona va per­dre. Per ser més con­crets, a l’antic Los Cárme­nes, el con­junt gironí va caure per 3-0. En aquell equip hi havia fut­bo­lis­tes històrics de la ciu­tat com Pujolràs, Cur­bet, Franch, Medina o Huguet, entre d’altres.

Des d’aquell curs, van pas­sar més de sei­xanta anys per tor­nar a veure un enfron­ta­ment entre els dos equips. L’equip andalús va estar en dife­rents eta­pes a pri­mera entre finals dels anys cin­quanta i mit­jans dels sei­xanta. Per altra banda, el Girona es con­so­li­dava com a un equip de ter­cera, en uns anys que va pas­sar de jugar de Vista Ale­gre a Mon­ti­livi.

Ara sí, ara no

Des del 2010, el Girona i el Gra­nada mai han bai­xat del fut­bol pro­fes­si­o­nal, però només s’han vist les cares un curs. Això ha estat degut a les coin­cidències entre els des­cen­sos d’uns i ascens d’altres. El Gra­nada va pujar en el seu retorn a segona l’any 2011, des d’ales­ho­res va man­te­nir la cate­go­ria fins a l’any 2017 quan el Girona, en un fet històric per al club, va acon­se­guir pujar per pri­mera vegada a l’elit. En dues tem­po­ra­des molt recor­da­des, el 2019 un mal tram final de lliga va tor­nar a situar els giro­nins a la cate­go­ria de plata. A 766 km, però, el Gra­nada cele­brava el retorn a la màxima cate­go­ria. En un període de tres anys, el club va acon­se­guir pas­sar de segona a jugar Europa Lea­gue amb Diego Martínez al cap­da­vant.

Situ­a­ci­ons de la vida, l’any 21/22, amb Aitor Karanka a la ban­queta, el club va tor­nar al mal tràngol del des­cens, fins a la dar­rera jor­nada no es va aca­bar de con­su­mir la tragèdia espor­tiva per a un equip que havia tocat sos­tre feia un any. I, tor­nant a la curi­osa història, a la ciu­tat cata­lana vivien un nou ascens, aquest cop després d’un play-off. El Girona tor­nava a pri­mera i la cele­bració retor­nava a Mon­ti­livi. Ara, després d’un gran curs 22/23 dels dos equips, es podrà pre­sen­ciar per pri­mera vegada un duel entre dos clubs que han com­par­tit ale­gries i tris­te­ses a parts iguals.