L’entorn ideal

El Girona ha obert de bat a bat les por­tes a Eric Gar­cia. Conei­xe­dors al club i a tot el City Foot­ball Group de les seves millors carac­terísti­ques i pos­si­bi­li­tats, el cen­tral parla el mateix llen­guatge que Míchel. I en això hi té molt de gua­nyat: “Des de petit he tin­gut la sort de jugar en equips amb un estil de joc sem­blant. El que em va trans­me­tre el mis­ter és una de les raons per les quals soc aquí; ja li vaig dir que inten­ta­ria aju­dar, m’hi sento molt iden­ti­fi­cat”, adme­tia el cen­tral de Mar­to­rell, con­tent per sumar el seu pri­mer par­tit com­plet a Gra­nada en el seu debut amb el Girona. “Vam fer un par­tit molt bo, sobre­tot a la pri­mera part. Per­so­nal­ment estic con­tent per les sen­sa­ci­ons, pel fet d’anar aga­fant ritme i satis­fet d’estar en un equip en un moment molt dolç. Ara s’ha d’apro­fi­tar.”

Eric Gar­cia no té altra cosa al cap que fer bona la cessió d’un curs al Girona per, qui sap, tor­nar al Barça amb força una vegada demos­trada la vàlua que li va per­me­tre debu­tar amb el City amb 18 anys, jugar amb la selecció espa­nyola abso­luta amb 19 i fit­xar pel Barça amb 20. “Un dels motius per venir aquí és per gau­dir de minuts. L’últim tram del curs pas­sat va ser com­pli­cat però al final els tècnics bus­quen el millor per als seus equips i ara em tocava fer el pas a mi”, expli­cava Eric Gar­cia. I hi afe­gia: “És clar que costa sor­tir del Barça. Afron­tava la ter­cera tem­po­rada allà, érem amics al ves­ti­dors, però al final crec que cadascú ha de pen­sar en el seu cas. Ara tinc el cap al Girona, on hi ha una bona bar­reja de juga­dors joves i amb experiència. Hem d’inten­tar man­te­nir la bona línia però els moments més com­pli­cats arri­ba­ran.” Eric Gar­cia haurà de com­pe­tir per un lloc a l’eix de la defensa amb David López, Daley Blind –els dos into­ca­bles en les cinc pri­me­res jor­na­des– i també amb Juanpe Ramírez i Ber­nardo Espi­nosa. El de Mar­to­rell pot avançar la seva posició pun­tu­al­ment o també esco­rar-se al late­ral si l’equip ho reque­reix. Con­tra el Barça podrà jugar perquè Qui­que Cárcel així ho va des­ve­lar ja que en la cessió no s’ha inclòs la ja cone­guda i cada cop més habi­tual clàusula de la por.

El colombià paci­ent

Tot i estar a punt de fer tot just 19 anys, Solís va demos­trar en la seva pre­sen­tació a Mon­ti­livi que té el cap a lloc i que no es torna boig embol­ca­llat en les pròpies ambi­ci­ons. El mig­cam­pista es va defi­nir com a fut­bo­lista –el seu fit­xatge va sor­pren­dre a tot­hom–, i es va mos­trar caut pel que fa a les seves pos­si­bi­li­tats de jugar i assu­mir un rol més o menys pro­ta­go­nista en l’equip de Míchel. La seva joven­tut, el fet d’afron­tar la pri­mera experiència lluny de casa i el bon nivell que ha pal­pat en pri­mera per­sona de l’equip el fa ser paci­ent: “A prop de debu­tar? Haig de tenir paciència. No tinc pro­ble­mes per anar tre­ba­llant per gua­nyar-me l’espai. Tots els que juguen ho estan fent molt bé, Míchel és un gran entre­na­dor i ens intenta ense­nyar com veu ell el fut­bol. Em toca estar men­tal­ment pre­pa­rat, vull tre­ba­llar i ges­ti­o­nar bé les res­pon­sa­bi­li­tats per anar crei­xent”, comen­tava Jhon Solís, res­pecte al qual el mateix Cárcel va adme­tre que no era el per­fil en què pen­sa­ven en pri­mera instància però que el bon inici de l’equip va fer reo­ri­en­tar les pri­o­ri­tats. “Vam pen­sar en un juga­dor amb més par­tits al fut­bol pro­fes­si­o­nal però després en Solís, que el teníem vist. Tenia altres pro­jec­tes però va esco­llir el nos­tre. És un tot­cam­pista, molt fort física­ment i amb un nivell tècnic molt bo. Té un futur espe­cial i neces­sita recor­re­gut, tot i que estic segur que serà pro­ta­go­nista ja aquesta tem­po­rada”, decla­rava Cárcel davant d’un Solís il·lusi­o­nat i con­fiat en el seu tre­ball. “Les pri­me­res set­ma­nes han estat molt impor­tants per a mi i l’adap­tació que haig de tenir. Estic molt con­tent per les con­vo­catòries de l’entre­na­dor i he par­lat amb ell. Vol que sigui un mig­cam­pista amb molta sor­tida i que miri enda­vant, m’hi aniré adap­tant”, sen­ten­ci­ava el mig de Gua­carí, exju­ga­dor de l’Atlético Naci­o­nal.