El Girona no va poder fer de Girona, i el Madrid va fer de Madrid, una fórmula que explica a la perfecció la primera derrota de la temporada del conjunt gironí en la lliga quan ja s’han disputat vuit jornades del campionat (0-3). Els de Míchel no van saber aprofitar un inici brutal del matx que li podia haver donat avantatge en el marcador –dues ocasions clares i un penal per mans de Bellingham que no es va assenyalar en només vuit minuts– i el conjunt blanc va endreçar dins la porteria de Gazzaniga les dues primeres arribades de perill (17’ i 21’). El tercer partit en una setmana i els dos cops assestats pels d’Ancelotti van ser un pes massa pesant a la motxilla dels de Montilivi, que tot i intentar-ho no van poder fer res per evitar el 0-3 final que els fa perdre el lideratge en mans del rival.

L’inici del Girona va ser prometedor. Els de Míchel van donar continuïtat a la inèrcia amb la qual va acabar el darrer duel a l’estadi de La Cerámica poques hores abans. I és que els gironins van acabar com coets contra el Vila-real i ja d’entrada van tancar al seu propi camp un Madrid superat sense saber com aturar el vendaval ofensiu que ja havia escombrat la majoria dels rivals en el començament del campionat. Tot just en el minut 3, Yangel Herrera va rematar amb el cap per damunt del travesser una centrada de Yan Couto que ja va fer aixecar de la cadira els aficionats presents a Montilivi, que no s’havien recuperat de la primera acció quan van veure com Tsygankov enviava una pilota al pal després de rematar forçat anticipant-se a un Camavinga que havia descuidat la seva esquena (4’) –la centrada de Miguel havia estat molt bona buscant on fer mal entre el central i el lateral.

Amb Montilivi en plena ebullició, Bellingham va tallar una passada premeditadament amb les mans dins l’àrea però no Pulido Santana, ni el VAR, van veure-hi la intenció de l’anglès per aturar l’acció (8’). I gairebé aquí va acabar l’efervescència gironina. Quan el Madrid va fer de Madrid i va treure a passejar la seva efectivitat en els metres finals per assestar dos cops de gràcia a l’adversari encara que quedessin molts minuts per disputar-se. Primer una genialitat de Bellingham –a prop de l’àrea és molt bo– va servir en safata el 0-1 a Joselu, que va aprofitar una centrada mil·limètrica de l’anglès que li va permetre guanyar l’esquena a Daley Blind i superar un Gazzaniga que va tocar l’esfèrica però no va poder evitar que aquesta entrés dins la porteria (17’).

L’oxigen costava que arribés al cap dels futbolistes dirigits per Míchel, que de cop i volta van comprovar que la llosa del gol va fer més pesants les seves cames i evidenciaven davant d’un Madrid que no perdona gairebé mai que havien quedat molt tocats. I en un córner, els d’Ancelotti van encarrilar el partit, gairebé sense saber com (21’). Kroos va servir un córner al segon pal i Tchouaméni va rematar sol com un mussol amb el cap lluny de l’abast de Gazzaniga, que no podia creure’s la passivitat dels seus companys –Blind havia tornar a perdre la marca amb el francès–. El Girona va quedar estabornit i els blancs van olorar la sang del rival buscant el 0-3 per la via ràpida, una diana que va tenir a les seves botes Bellingham en un un contra un amb Gazzaniga que el de Murphy va poder refusar amb la cama (28’).

No va perdonar el fitxatge estel·lar del conjunt madridista ja en la segona part, quan en una contra després d’una pèrdua de Savinho, Joselu va fer una primera rematada i Bellingham va rematar mig a pler en la segona jugada (71’). Entremig de tot això, molta intenció dels blanc-i-vermells, un parell de bones ocasions amb rematades de cap de David López (50’) i Yangel Herrera (55’), però insuficient espurna i verí per inquietar un Madrid que fins i tot amb 0-3 no va saber ni guanyar. Nacho va perdre el cap i va enviar en ambulància a l’hospital Portu en una entrada criminal sense perdó que va generar crispació i una picabaralla descomunal entre jugadors.

El Madrid, doncs, pispa al Girona un lideratge massa efímer per culpa de les exigències inversemblants del calendari.