Als teus peus, Girona
El Girona suma a Vallecas tres punts més d’or després d’una altra remuntada, la cinquena, i s’assegura mantenir el lideratge durant tota l’aturada del campionat
Les dianes de Dovbyk (42’) i Savinho (65’) permeten als de Míchel encadenar sis triomfs fora de casa
Cada vegada costa més definir la temporada que està fent el Girona, que venç i convenç deixant els rivals amb un pam de nas, molts d’ells, fins a cinc, després de remuntar un marcador advers. Sumar 34 punts dels primers 39 possibles és a l’abast de pocs equips. Fer-ho com ho està fent aquest Girona, encara menys. El conjunt gironí va haver de refer-se d’un 1-0 matiner ahir a Vallecas per sumar l’onzena i assegurar la primera posició de la taula fins després de l’aturada de la competició per compromisos de seleccions. I és que la idea en el joc està tan consolidada que la sensació de patiment en camps com el del Rayo i la seguretat de tenir moltes possibilitats de remuntada que transmeten els de Míchel, aporten tot el confort i reforç a un equip que ningú s’atreveix a posar-li sostre, ni el seu mateix entrenador. Les dianes de Dovbyk, abans del descans, i de Savinho, en el primer tram del segon acte, van capgirar un duel igualat en què els locals van estavellar dues pilotes a la fusta i van pressionar de valent els blanc-i-vermells.
El partit va començar de la pitjor manera per al Girona, quan un rebot a les cames de Yangel després d’un xut d’Isi va deixar Álvaro García, sense que ni ell s’ho esperés, sol davant de Gazzaniga. La rematada de l’extrem, molt ajustada, va arribar a tocar el pal i va superar l’argentí (5’). El gol va envalentir encara més els locals i Valentín va vorejar el segon amb un xut creuat (9’), fins que, coincidint amb el primer quart d’hora, la màquina letal de Míchel va començar a carburar. La possessió cada vegada era més favorable a un Girona que trencava línies amb més facilitat i desordenava l’adversari movent-lo i incorporant jugadors per generar superioritats. I això, en un equip que genera tant com el gironí, va permetre-li tenir ocasions i menjar terreny al rival. Les dues més clares abans de l’empat de Dovbyk van ser del mateix ucraïnès, que va desviar una primera rematada amb l’esperó però Lejeune, encara no sap com, va refusar en última instància; i la segona, a botes d’Iván Martín, que va provar un xut des de la frontal. Abans del descans, la connexió ucraïnesa va tornar a brotar després que Tsygankov fes una centrada i Dovbyk, amb un control exquisit, va poder orientar el cos de tal manera que només li va quedar afusellar el porter (42’).
Aguanten i rematen
Com en el primer acte, el Rayo va sortir més intens que el Girona dels vestidors i tocava aguantar de nou una embranzida que a Vallecas pocs resisteixen. Tot just en el 52’, Trejo va servir un córner que Camello, massa fàcilment, va rematar amb el cap al pal dret de Gazzaniga. Sense temps a refer-se de l’ensurt, Trejo va treure’s de la màniga un bon xut des de la frontal que va estavellar-se al travesser (55’), en dues accions que van esperonar els presents. Una efervescència que Savinho es va encarregar de deixar en un no res fent el que seria l’1-2 definitiu (65’), quan una combinació brutal entre Iván, Tsygankov i Dovbyk va permetre a l’ariet provar un xut creuat que Dimitrievski va refusar a un lateral, amb la sort que la bola va caure just on hi havia Savinho, que només va empènyer la pilota a la xarxa per culminar una remuntada que si a El Sadar va tenir mèrit, a Vallecas, tant o més. Francisco va intentar sacsejar, sobretot a través dels canvis, el seu equip, i mentre ho feia Yangel va estar a punt de sentenciar el matx amb un xut creuat que Dimitrievski primer, i el pal dret després, van escopir (72’). El darrer canvi de ritme del Rayo va posar l’ai al cor als gironins, que van témer pel triomf. Falcao, rematant molt a prop de la porteria, però malament, i Lejeune, amb una rematada de cap marca de la casa en la sortida d’un córner, van ser qui més a prop van tenir l’empat, mentre que pel bàndol blanc-i-vermell, incomprensiblement va ser Stuani qui va rematar a fora al segon pal amb la testa i sol com un mussol, una d’aquelles ocasions que el matador de Tala (83’) no deixa escapar.
Per sort, no es va haver de lamentar l’ocasió fallida en un final en què el Girona va saber controlar molt bé el rival.