El pri­mer que em ve al cap és el fet de sen­tir-te un pri­vi­le­giat de viure aquest moment. És una situ­ació que és total­ment ines­pe­rada, que crec que ningú l’havia pogut ima­gi­nar mai, que el Girona fos líder al final de la 13a jor­nada durant una atu­rada de selec­ci­ons. Ho estem gau­dint molt. També crec que som un club que hem demos­trat aquest punt de ser raci­o­nal i humil, ja que hem pas­sat pro­ces­sos. Venim de baix i avui estem dis­fru­tant d’aquest moment. Hem de ser cons­ci­ents de tot el que ve i el futur. Tot això es com­pa­rarà i es veurà com un fet impres­si­o­nant i farà que, si no tot­hom és cons­ci­ent de la situ­ació en cada moment, pugui ser per­ju­di­cial. Les com­pa­ra­ci­ons no ens bene­fi­ci­a­ran, no es com­pren­dran els pro­ces­sos, i el més nor­mal és retro­ce­dir quan vens de tan amunt. Vull trans­me­tre aquest mis­satge perquè ja sé que tot­hom sap que estem fent una cosa extra­or­dinària, però és una evidència que som un club de pri­mera modest i ho tor­na­rem a ser si no és que fem can­vis estruc­tu­rals molt grans pel que fa a pres­su­pos­tos. És bo que toquem de peus a terra de cara al futur.

El mèrit no és ser líder, que això és una situ­ació que pot pas­sar per mol­tes cir­cumstàncies, sinó el com. El fet de fer un bon any el curs pas­sat, jugant bé al fut­bol, de tu a tu amb els equips més grans, a més d’aquesta tem­po­rada havent tin­gut aquest començament pel que fa a joc, ens ha anat per­fecte. Som l’equip més gole­ja­dor de la cate­go­ria i pràcti­ca­ment en tots els par­tits l’equip ha fet un bon fut­bol, això és el que impres­si­ona. Per això pen­sem o diem que és més nor­mal la situ­ació que vivim. És un tre­ball que hem estat fent des de fa anys, amb un entre­na­dor amb una idea molt clara, juga­dors que s’han incor­po­rat i han donat un nivell molt alt, un grup de fut­bo­lis­tes que ja hi eren i que amb la idea del tècnic han fet un pas enda­vant molts ells. Estem gau­dint d’un gran joc amb uns resul­tats impres­si­o­nants.

El pri­mer que ho trans­met és Míchel. La gran importància de l’arri­bada de Míchel és el pri­mer any. Era un any com­pli­cat, amb uns pres­su­pos­tos que s’esta­ven ajus­tant molt més. El començament va ser molt com­pli­cat, perquè veníem de molts con­tra­temps i mol­tes pata­ca­des. Emo­ci­o­nal­ment s’ha pas­sat mala­ment i la seva arri­bada, tot i l’inici dolent, ha can­viat mol­tes coses, com el dia a dia, l’ale­gria. Tot el que volíem trans­me­tre des de la direcció espor­tiva ha anat pas­sant i acon­se­guint un èxit bru­tal amb l’ascens a pri­mera. El que ha pas­sat aquest any i tres mesos ja és una cosa extra­or­dinària en l’aspecte del joc. No només és el resul­tat, sinó com hem arri­bat a aquest resul­tat. Era el pri­mer que volia arri­bar a trans­me­tre que s’hi podia arri­bar, però ni de bon tros en el nivell que s’està asso­lint amb ell. Té un per­cen­tatge molt ele­vat i, sobre­tot, perquè ell sent que el club l’ha fet millor i ho trans­met a tot­hom. Aquesta és la gran qüestió. És una feina que fa molts anys que estem tre­ba­llant, però ell ho està por­tant a terme d’una manera excel·lent.

Em sento res­pon­sa­ble en el mateix per­cen­tatge que quan no ho hem acon­se­guit mol­tes vega­des. Intento fer la meva feina, por­tar els juga­dors ade­quats per a cada un dels dife­rents entre­na­dors que hem tin­gut, i sem­pre m’intento adap­tar al joc que vol trans­me­tre l’entre­na­dor. Els tècnics els he fit­xat jo, menys Machín, que ja hi era quan vaig arri­bar. Per mi això és molt impor­tant. Amb Míchel tinc una con­nexió molt gran, ja que la nos­tra idea de fut­bol és molt sem­blant, i el fet de por­tar talent, que és el que a mi m’agrada, és una de les coses que he inten­tat. Evi­dent­ment hi ha el curt ter­mini i els entre­na­dors volen gua­nyar ràpid. Míchel ha anat amb la mirada oberta de crear un pro­jecte a mitjà ter­mini i no va venir amb la sen­sació que havia de pujar sí o sí, sinó crear un pro­jecte i asso­lir objec­tius. Tot ha anat més ràpid del que tots podíem pen­sar, però el més impor­tant és que ens hem tro­bat en aquest món i ens estem aju­dant mútua­ment.

El post Míchel serà un moment en el qual s’haurà de tre­ba­llar bé, ja que crec que és una per­sona molt carismàtica i que ha calat molt al Girona. Ara mateix el seu ren­di­ment s’apropa a l’excel·lència, i això es com­pa­rarà. De totes mane­res, ja hem vis­cut aquest procés quan va mar­xar Machín: sabíem que seria com­pli­cat i ho va ser. També tenim una experiència que abans pot­ser no teníem i en l’aspecte pro­fes­si­o­nal el club està molt més pre­pa­rat que fa anys. No perquè en aquell moment no sabéssim què fer o ens trobéssim una cosa dife­rent, sinó perquè va així. Hi ha clubs que topen amb situ­a­ci­ons com­pli­ca­des i, com el Girona, es van refent pel camí. Quan hi ha entre­na­dors impor­tants en un equip com Machín o ara Míchel, amb el mèrit que el joc és excel·lent, és difícil suplir-los.

Ho he dit alguna vegada. Hi ha un des­gast després de deu anys, que són molts. Han pas­sat tan­tes coses, tan boni­ques i a la vegada tan dures… Tenir la sen­sació que entre l’èxit i el fracàs hi ha una línia molt fina, tor­nar a començar a aixe­car-ho tot, òbvi­a­ment no és una situ­ació fàcil. És veri­tat que des que va arri­bar Míchel, ja en els pri­mers par­tits que no guanyàvem, m’agra­dava el que sen­tia. El dia a dia i com trans­me­tia la pro­xi­mi­tat i bon fee­ling des del minut u, és el més impor­tant. Tre­ba­llem feliços i això ha fet que hagi aga­fat molta ener­gia, evi­dent­ment. Tres anys enrere el meu estat anímic no era el mateix que el que tinc avui dia. És el moment en què he estat més feliç des que soc pro­fes­si­o­nal en aquesta feina. L’estic dis­fru­tant molt i el millor és que ho estem fent d’una manera molt natu­ral. El Girona no és un club que creix amb supèrbia o amb paràmetres amb què crec que ens equi­vo­caríem. Anem a poc a poc, pas a pas, i som cons­ci­ents de qui som i cap a on volem anar, amb cura i humi­li­tat. La base d’aquest club és aquesta i en el punt on som em fa sen­tir molt fort. Si Míchel marxés, no és el que jo vol­dria, però pot arri­bar a pas­sar algun dia. Hau­rem de pre­pa­rar-nos.

Al cent per cent. És la clau de tot. Hem tin­gut molt èxit i sem­pre ho he dit i sem­pre ho diré. Tot el que ha acon­se­guit el Girona els últims deu anys és bru­tal, i se’n farà un lli­bre, d’això. No en el sen­tit de mag­ni­fi­car la situ­ació, sinó que és increïble estar llui­tant cada any per alguna cosa. I més mirant els clubs impor­tants que hi ha com­pe­tint a segona, com el mateix Espa­nyol, que passa un moment difi­cultós. Són grans clubs. I hem estat vivint cada any el fet de llui­tar per pujar a pri­mera, acon­se­guir-ho i tor­nar a caure però tor­nar-ho a inten­tar i retor­nar a l’elit. Dic això en vint segons i és una cosa llarguíssima de fer i difi­cilíssima de fer. Ens n’hem de sen­tir orgu­llo­sos i s’ha de valo­rar molt.

L’any pas­sat vam viure aquest moment. Havíem fet un any molt bo i hi havia juga­dors que no tor­na­rien perquè eren cedits i havien jugat molt bé, o el que ha pas­sat amb Oriol Romeu i Santi Bueno. Ja sabem que això és la llei del fut­bol i que seguirà pas­sant si seguim jugant a aquest nivell, segur. Una cosa és tenir juga­dors en pro­pi­e­tat per inten­tar acon­se­guir unes ven­des que siguin un crei­xe­ment per part del club, com sem­pre dic, i una altra cosa és que siguin juga­dors que saps que no tor­na­ran perquè són cedits i fan un pas més. Enguany tenim el cas d’Eric Gar­cia, que per­tany al Barça, i el cas de Savinho és dife­rent perquè és del grup. Estem oberts perquè hi hagi ven­des impor­tants per fer gran el club i aquest estiu hem fet inver­si­ons perquè hi va haver ven­des. Veiem Dovbyk, Tsy­gankov, Iván Martín o Yan­gel Her­rera perquè el club va ven­dre i va poder cobrir això i fer aquest pas. Hem de seguir en aquesta posició de saber ven­dre bé per inten­tar com­prar bé. Aquest és la idea per créixer.

El fet de no poder fer el pas és perquè no tenim els diners per fer-ho. Hem hagut de ser ima­gi­na­tius i cre­a­tius per inten­tar tenir juga­dors que cre­iem que ens poden fer fer un pas enda­vant din­tre de la nos­tra estruc­tura. És clar que ens agra­da­ria tenir el cent per cent de cada juga­dor, però no eren nos­tres. Estem en el punt de crei­xe­ment que fa que puguin venir següents pas­sos. Òbvi­a­ment, un dels següents és inten­tar apro­fi­tar el moment en què estem, que és irre­pe­ti­ble i l’hem de saber ges­ti­o­nar, tenir sufi­ci­ent capa­ci­tat per no crear una pressió afe­gida, però a la vegada ser ambi­ci­o­sos. Ficar-nos a Europa aju­da­ria a fer un següent pas, lògica­ment. Això no vol dir que no hàgim d’estar alerta, ja que ens pot fer equi­vo­car. Les plan­ti­lles s’han de crear pels objec­tius pri­mers, i l’any vinent, si con­ti­nuem a pri­mera, com així serà, tor­narà a ser acon­se­guir la per­manència. No ho hem d’obli­dar mai. El fet de tenir la capa­ci­tat de poder fer que siguem a Europa pot com­por­tar que molts juga­dors que ja hi són o que poden venir per­me­tin al Girona fer un següent pas.

És una bona pre­gunta. Un sisè lloc seria un resul­tat excel·lent i el fir­ma­ria, però si m’hagués dit algú que a la tret­zena jor­nada ani­ria líder al davant del Madrid, el Barça i l’Atlético..., el que vull és que­dar el més amunt pos­si­ble. No abai­xa­rem els braços per llui­tar per alguna cosa que ens agra­da­ria molt. Ara mateix no puc fir­mar-ho.

Estem veient el Girona sense Oriol Romeu i està fun­ci­o­nant molt bé. Si aquesta pre­gunta l’hagués fet jo el 5 d’agost, m’hagues­sis dit sí, al cent per cent. Són coses que no es poden valo­rar molt, ja que si estigués en plan­ti­lla hau­ria estat un juga­dor titu­lar des del minut 1 i algun dels juga­dors que se n’estan sor­tint ara mateix no hau­ria tin­gut les matei­xes opor­tu­ni­tats. Hem de ser cons­ci­ents que la rea­li­tat del fut­bol és la que es viu dia a dia i no pas les situ­a­ci­ons hipotètiques. El que sí que és veri­tat és que ha sorprès que la baixa d’Oriol Romeu hagi fet que tres juga­dors que ja teníem el curs pas­sat, com Iván Martín, Yan­gel Her­rera i Aleix Gar­cia, hagin fet un pas enda­vant en la seva car­rera espor­tiva. I crec que Romeu ha con­tribuït en aquesta millora, ja que si par­les amb cada un d’ells et diran que el pas de Romeu pel Girona ha estat clau en la seva car­rera i que avui són millors gràcies a ell. He tin­gut aquesta xer­rada amb ells i això demos­tra el tarannà de la figura d’Oriol Romeu en el Girona. Si avui seria titu­lar o no, és una pre­gunta molt com­pli­cada de con­tes­tar.

Això de les crítiques, és tan difícil de valo­rar-ho o par­lar-ne. És nor­mal: quan en la jor­nada 13 vas líder ja no hi ha crítiques i tot és per­fecte i bonic. I tot ni és tan bonic ni és tan per­fecte. L’Oriol Romeu no hi és i molta gent sabia que el fet que no hi fos seria un pro­blema molt greu, però els resul­tats han dit que de moment no. Per a tot­hom era impor­tant, com la baixa de Riquelme, Taty Cas­te­lla­nos o Santi Bueno… Les crítiques venien perquè els que arri­ba­ven no podien ser millors que els que ja hi eren. I ara això no ho diu ningú. I pas­sarà que pen­sa­rem que hem por­tat algú millor i no serà així i la gent can­viarà el seu dis­curs… S’ha d’inten­tar por­tar una línia, posar sen­tit comú, i aquí hi ha una estruc­tura pel que fa a direcció espor­tiva i cos tècnic que vol arri­bar a una idea de joc. Estem tre­ba­llant en això i per tal que cada any asso­lim els objec­tius.

Estem en un punt en què sabem que la tem­po­rada és llarga, hi ha juga­dors joves que pot­ser no estan tenint els minuts que tots voldríem i que pot­ser ens hem de replan­te­jar si neces­si­ten aquests minuts a fora o no. Estem tot just a mit­jans de novem­bre i queda un mes i mig per arri­bar al mer­cat. Tot això can­via molt, i el que pen­sem avui pot­ser al cap d’un mes és el con­trari, ja que hi ha bai­xes, juga­dors que bai­xen de ren­di­ment o d’altres que no juguen ara entren amb força i pugen el ren­di­ment. No sé què pas­sarà, però ara mateix volem veure exac­ta­ment la situ­ació real de cada juga­dor, i si podem fer que algun pugui millo­rar la seva situ­ació per tenir més minuts, ho farem. I si hem de por­tar algú per tenir una plan­ti­lla de cara a la segona volta més com­pe­ti­tiva, ho farem també. És la nos­tra obli­gació, i això no vol dir que ni una cosa ni l’altra esti­gui pla­ni­fi­cada al cent per cent.

Stu­ani ha estat un juga­dor que mereix tot el meu res­pecte i el seguirà tenint sem­pre. Lògica­ment s’ha gua­nyat el fet de poder pen­sar en el seu futur i pren­dre les deci­si­ons que ell cre­gui con­ve­ni­ents per inten­tar que ell i la seva família esti­guin el millor pos­si­ble. Anava per aquesta situ­ació i és lícit i nor­mal. El que sí que és veri­tat és que hem de ser cons­ci­ents que nosal­tres anem any a any, pen­sant en les evo­lu­ci­ons dels juga­dors: tot­hom va com­plint anys i el seu ren­di­ment va depe­nent de cada curs. Sem­pre hem vol­gut que con­tinuï, li hem dema­nat que es quedés, però nosal­tres hem de posar les nos­tres nor­mes i veure com ren­deix aquest any. Està fent una pri­mera part de lliga molt bona, ha fet gols impor­tants, tre­ba­lla molt bé i està por­tant molt bé i accep­tant el rol més secun­dari. Aquest és el camí. Si segueix en aquest nivell, perquè no pot con­ti­nuar més anys.

Pablo Torre i Arnau són exem­ples, però també Solís, Ibra, Valery o Juanpe i Ber­nardo, que estan tre­ba­llant molt. Tots tenen un paper, que a molts els agra­da­ria tenir més minuts. Si que és cert que Pablo Torre, venint d’on ve, no és fàcil. Ell busca minuts i en els pri­mers tretze par­tits no ha tin­gut la par­ti­ci­pació que espe­rava. A la vegada, un ha d’enten­dre on és i en quina situ­ació està l’equip, qui està jugant en la seva posició i a quin nivell. Tre­ba­lla bé i busca millo­rar i tro­bar fórmu­les per tal que el tècnic li doni més minuts. Estic con­vençut que tindrà el seu moment i el que ha de fer és estar pre­pa­rat per quan arribi.

Quan les coses no aca­ben de sor­tir com ens agra­da­ria, hem de pen­sar com podem millo­rar la part semi­pro­fes­si­o­nal de l’acadèmia. Tot s’ha de veure en pers­pec­tiva. Tenim uns objec­tius, que és crear juga­dors per al pri­mer equip, i no donem tanta importància al resul­tat, tot i que això no vol dir que esperàvem que el filial i el juve­nil esta­rien en una situ­ació millor que la d’ara. Són pro­ces­sos, hi ha hagut can­vis d’entre­na­dors i apos­tes del club, gent jove i per­so­nes de club, que és impor­tant. Al juve­nil A també hem apos­tat per un tècnic nou, que neces­sita el seu temps d’adap­tació, i lògica­ment els resul­tats no són els que ens agra­da­rien. Si es mira una mica, el que estem fent molt és tenir juga­dors cedits de nivell, ja que el fet de jugar a ter­cera és un pas que no els qua­dra, als fut­bo­lis­tes, i això ens fa jugar amb gent molt jove en aques­tes cate­go­ries. I són molt com­pli­ca­des, ho diu un que ha estat fut­bo­lista i ha jugat en aques­tes cate­go­ries en algun moment. Fer-ho amb gent de 17, 18 i 19 anys no és fàcil, però aquesta és l’aposta que fem i som vícti­mes d’aquesta aposta. Tot i això, esperàvem estar més amunt, però les dues idees són com­pa­ti­bles. Con­fio que la cosa anirà millor, que podem millo­rar l’equip i llui­tar per tal que els dos equips esti­guin en una bona posició.

És que som petits i aquest aspecte ens recorda que podem millo­rar. El Girona mai ha tin­gut un segon equip a segona B, menys quan vam com­prar la plaça del Pera­lada fa uns anys. El Girona B és a ter­cera i s’ho ha de gua­nyar tot en el ter­reny de joc. Això és el que hem de fer: pen­sar en pujar a segona FEF i ajun­tar les diferències de cate­go­ria que hi ha entre el pri­mer equip i el filial. No és fàcil, ja que els juga­dors de talent que tenim tots volen jugar en cate­go­ries supe­ri­ors i tots tenen ofer­tes de cate­go­ries supe­ri­ors. De fet, molts dels que for­men la plan­ti­lla han tin­gut ofer­tes de cate­go­ries millors i no ha estat fàcil que es que­des­sin. Tot això influ­eix molt en el moment que estem vivint. Hem de plan­te­jar-nos si volem pujar l’equip sí o sí i com sigui, o si volem acon­se­guir-ho amb la idea que tenim, amb talent, amb gent molt jove i sabent que hi ha uns peat­ges, tot i que no és impos­si­ble acon­se­guir-ho. En els últims anys els desen­llaços han estat cru­els, amb el filial llui­tant fins al final per pujar con­tra el Cer­da­nyola o l’Olot. Por­tem mol­tes situ­a­ci­ons que no només ja han afec­tat el pri­mer equip, per dramàtiques i dures, sinó que fan que no sigui fàcil cada inici de tem­po­rada.