Les altures obliguen a guanyar
El Girona rep el València a Montilivi (14 h, DAZN) en el segon duel consecutiu davant la seva afició, abans de visitar el Lluís Companys per enfrontar-se al Barça
Per mantenir-se una setmana més a la part més alta, els de Míchel hauran de sumar els tres punts contra un conjunt valencianista ple de joves valors sense complexos
Cinc dies després de veure com l’Athletic Club frenava la ratxa triomfal del Girona esgarrapant un empat a Montilivi, l’estadi blanc-i-vermell es tornarà a emplenar i engalanar per rebre un altre dels històrics del futbol estatal encara que no passi pel seu millor moment, ni esportiu ni institucional. El conjunt blanc-i-vermell rep el València (14 h, DAZN) en un duel que ha de servir als gironins per intentar tornar al camí del triomf, encadenar la setena jornada sense perdre i, de retruc, pressionar el Madrid, l’Atlético i el Barça –aquests dos últims juguen entre ells al Lluís Companys–, per mantenir-se una setmana més a la part alta de la classificació. Si més no, els tres punts en joc han de servir als de Míchel per fer un pas més en una lluita que es preveu ferotge per entrar en les posicions europees i deixar encara més despenjat un rival que ja ho està força i que albira o somia pertànyer a aquest grup selecte.
El València arriba al duel en una posició potser més bona del que es pensaven els mateixos aficionats valencianistes. El projecte comandat des de la distància –per dir-ho d’alguna manera– pel multimilionari Peter Lim ha patit en els últims temps una desacceleració pel que fa a la inversió i a la gestió esportiva que va portar al club a lluitar per no baixar la campanya passada. Per les inclemències econòmiques i aquest context institucional, la del València és la plantilla més jove de tota la lliga, amb una mitjana d’edat de 24,6 anys. Sense anar gaire lluny, en l’onze tipus, els més veterans són el capità Gayà (28), que serà baixa per lesió a Montilivi; Mouctar Diakhaby (27) i Gabriel Paulista (33). La resta, joventut, la majoria formada o amb passat al planter, com Mamardashvili (23), Mosquera (19), Javi Guerra (20), Diego López (21) i Fran Pérez (21), el nucli dur de l’equip juntament amb Pepelu (25), la gran aposta de l’estiu passat procedent del Llevant a canvi de cinc milions.
Tot i que la posició en la taula és còmoda, de moment, els de Baraja han viscut un retrocés en la seva trajectòria. El conjunt valencianista va guanyar tres dels primers cinc partits, però en les últimes nou jornades només ha aconseguit vèncer en dos enfrontaments, tots dos a Mestalla, contra el Cadis (2-0) i el Granada (1-0). De fet, els valencians només han guanyat un duel a domicili, i va ser en la primera jornada, al Ramón Sánchez Pizjuán, contra el Sevilla (1-2). Des de llavors, el balanç de tres punts de divuit possibles fa por.
Que no sigui una trampa
No rebre el millor València i fer-ho amb l’equip instal·lat en una bona dinàmica i bones sensacions en el joc pot ser una arma de doble tall per a un Girona que no s’ha de refiar de la joventut del rival, amb totes les virtuts –i també defectes– que l’acompanyen. El València ha guanyat en desvergonyiment, verticalitat, velocitat i força, tant en defensa com en atac, armes que intenta mostrar amb jugadors dinàmics, contundents i perillosos a les dues àrees.
Mostrant la versió habitual pel que fa al joc i l’efectivitat en els metres finals els de Míchel s’acostaran a la victòria en un Montilivi que hauria de tornar a superar els 13.000 espectadors i acostar-se, fins i tot, als 14.000, ja que, per segon partit consecutiu, el club ha penjat a taquilles el cartell de “no hi ha entrades”, en una clara demostració de Gironamania, que podrà ser visible des de les 12h en l’arrossada de la Fan Zone.
Dovbyk, dubte fins a última hora
Míchel es va mostrar enigmàtic amb la participació final del màxim golejador de l’equip, Artem Dovbyk, en el duel contra el València. L’ucraïnès ja es va perdre el matx contra l’Athletic Club de dilluns i els problemes al bessó no han desaparegut del tot, malgrat que l’ariet ha participat en parts dels entrenaments amb el grup durant els últims dies. Fins a última hora no es decidirà o se sabrà si Dovbyk pot jugar d’inici perquè les sensacions del jugador siguin bones, si força la màquina ni que sigui per ser suplent o si, per contra, acaba sent baixa, deixant la referència de la part ofensiva de nou per a Cristhian Stuani o Portu.