El que hi ha és fins al final
El Girona tanca el mercat d’hivern sense poder incorporar un desitjat migcampista ni tampoc cap central i haurà d’afrontar el que resta de temporada amb una plantilla curta d’efectius al centre del camp i, sobretot, a la defensa
Pocs mercats més tranquils que aquest es recorden a Montilivi. I és que el Girona va deixar les últimes 24 hores de la finestra hivernal sense pràcticament moure un dit. No és que no es volgués, però el club havia arribat a l’últim dia amb totes les opcions que s’havia plantejat marcades en vermell i no hi va haver sorpreses d’última hora. Només l’aparició d’alguna oportunitat de mercat irrebutjable, o bé si s’hagués desbloquejat alguna de les opcions temptejades prèviament, haurien fet canviar el rumb, però això no va passar. Des de primera hora del matí Quique Cárcel i el seu equip van estar expectants i intentant esgotar les opcions, però al vespre, hores abans del tancament, ja s’havia descartat del tot qualsevol incorporació. La part positiva és que tampoc hi va haver cap sorpresa en forma de sortida, de manera que els gironins han aconseguit mantenir pràcticament tota la plantilla –el que s’ha volgut– després d’una primera volta en què els blanc-i-vermells han entrat a l’agenda de grans clubs gràcies al seu rendiment.
Tancar una finestra de mercat sense tancar ni una sola entrada a la plantilla és un fet històric per al Girona. Sense anar més lluny, l’última vegada que els gironins no van aprofitar una finestra de mercat va ser l’hivern de la temporada 2014/15, un any en què l’equip volava a 2a divisió A abans de la garrotada que es va endur en l’última jornada contra el Lugo, que va costar l’ascens. Des de llavors els gironins sempre havien aprofitat totes les oportunitats per reforçar-se, però aquesta vegada no s’ha trobat el fitxatge desitjat. El paral·lelisme és inqüestionable, perquè tant en aquella temporada com ara l’equip ha competit en el primer tram de temporada amb un rendiment molt per sobre de les expectatives inicials, de manera que millorar la plantilla és més complicat.
Sense arribar enlloc
Des d’abans que s’obrís el mercat de fitxatges el Girona tenia clarament fixat quin era el seu objectiu principal durant aquest mes de gener. Míchel ho ha repetit una vegada i una altra, que la voluntat era incorporar un futbolista al mig del camp que pogués competir per la titularitat amb Aleix Garcia i Yangel Herrera al doble pivot. Hi ha hagut incomptables rumors arran dels noms que el club ha tingut en un moment o altre sobre la taula, però finalment la direcció esportiva ha hagut de descartar totes les opcions per considerar-les inviables econòmicament, ja que només es plantejava una gran inversió si es tractava d’un futbolista que hagués de ser determinant en el que resta de temporada i en el futur.
Els últims dies, arran de les baixes que té l’equip a l’eix de la defensa, el Girona també ha sondejat el mercat per mirar d’incorporar un central que aportés profunditat de plantilla, però en aquest cas es tenia clar que es buscava un jugador amb un futur important i ha sigut pràcticament impossible avançar en aquest sentit.
Minvats
El Girona tampoc recorrerà al mercat de jugadors a l’atur, perquè no hi ha res que pugui millorar la plantilla actual, i això implica que els blanc-i-vermells hauran de lluitar per aconseguir el bitllet per a la Champions i pel somni del títol amb les 22 fitxes del primer equip que té a hores d’ara –una és la de Toni Villa, lesionat de llarga durada–, a més del tercer porter, Toni Fuidias.
Aquesta és la gran preocupació que deixa el mercat d’hivern a Montilivi, ja que els gironins han perdut efectius durant aquest mes amb les sortides de Bernardo, que va rescindir el seu contracte, i d’Ibra Kebé, que acabarà la temporada cedit al Mirandés a 2a divisió A. És obvi que no formaven part de la columna vertebral de l’equip, però eren dues opcions de rotació que tenia el Girona en les posicions en què precisament es volia fitxar i que ja no hi són.
Ajudes des de casa
A partir d’ara el Girona pot fer poca cosa més que encreuar els dits perquè no hi hagi baixes importants de llarga durada que suposin un contratemps impossible de corregir, sobretot a la línia defensiva i al centre del camp, les posicions curtes d’efectius. Si passés res, el Girona hauria de treure profit de l’Acadèmia. En aquest sentit, l’aparició d’Antal, que ha ofert un bon rendiment en els minuts que ha tingut amb el primer equip més enllà dels dubtes que va deixar a Mallorca, dona un respir en defensa. Al centre del camp, qui podria tenir protagonisme és Artero, que ja va gaudir de bons minuts la temporada passada a primera divisió i que en les últimes setmanes ha començat a entrar en les convocatòries després de la lesió muscular de llarga durada que va tenir el curs passat. A més, qui també podrà tornar aviat és el lleidatà Jastin Garcia, la gran sensació de la pretemporada, que es va lesionar abans de l’inici de curs, tot i que la posició d’extrem és, a priori, una de les més ben cobertes de la plantilla.
Moviment en el filial
El Girona va estar quiet durant tot el dia pel que fa al primer equip, però el club va tancar el traspàs del central del filial Eric Monjonell a l’Eivissa de 1a divisió FEF, assegurant-se un percentatge d’una futura venda. D’altra banda, el davanter Dawda Camara, recuperat d’una greu lesió, podrà tornar a jugar amb el filial a partir de diumenge.