“Des de la televisió, veig el Girona molt superior”

Jonas Ramalho (Barakaldo, 1993) va jugar durant vuit cur­sos a Girona, on va poder cele­brar un ascens a pri­mera i, poste­ri­or­ment, una victòria al Ber­nabéu. Ara, a l’Al-Ahly de Bah­rain, con­ti­nua seguint el club en la distància.

Com li va aquesta nota etapa a l’Aràbia Sau­dita?

M’estic adap­tant de mica en mica a aquest gran canvi. És la pri­mera vegada que sor­tia del fut­bol espa­nyol i ara vinc aquí al Golf, que tot és dife­rent. Els pri­mers mesos són durs... El que més m’ha cos­tat és la calor, és ter­ri­ble, no ho havia vis­cut mai en la meva vida.

Com des­criu­ria la lliga?

Aquí el fut­bol és molt dife­rent. En l’estil de joc i la forma física. La diferència, sobre­tot amb Espa­nya, és que aquí són més físics, més direc­tes i ràpids. No hi ha tanta tècnica ni qua­li­tat. Ara bé, cada cop venen juga­dors més bons, és increïble.

Sobre­tot aquest estiu, no?

Sí, ha estat sor­pre­nent, no m’ho pen­sava que aquest estiu seria tan mogut. Ney­mar, Cris­ti­ano, Bono, Mané... Jo vaig venir aquí perquè em va sor­gir l’opor­tu­ni­tat per l’experiència i, no ens enga­nyem, també pel nivell econòmic. És la rea­li­tat.

Com recorda la seva etapa a Girona?

Encara que fa anys que soc fora de Girona, soc un fanàtic del club. Encara que hi hagi la distància, sem­pre miro els par­tits, no me’n perdo gai­rebé cap. Soc un gironí més i sem­pre estaré agraït que van con­fiar en mi després de sor­tir de l’Ath­le­tic.

Hi va jugar 191 par­tits. Què li ve al cap?

He vis­cut moments molt bons, també de dolents, amb el tema dels play-off, que em van mar­car, però va ser una etapa molt bona. Estic molt il·lusi­o­nat que li vagi bé, no només pels juga­dors, també pel cos tècnic i els tre­ba­lla­dors.

Ara hi que­den pocs com­panys de ves­ti­dor.

Sí, vaig com­par­tir ves­ti­dor amb Aleix, Juanpe, Stu­ani, Borja i, en la dar­rera tem­po­rada, vaig coin­ci­dir amb Yan Couto, que venia cedit del Manc­hes­ter City.

Com viu el gran moment gironí a la lliga?

Com un gironí més. És espec­ta­cu­lar la tem­po­rada que està fent el Girona. No et puc dir que sigui de deu, perquè tant de bo aca­bin cam­pi­ons, però sí d’excel·lent alt. La seva forma de jugar, la unió que tenen. Es nota que el bloc va a l’una i que con­fien en la pos­si­bi­li­tat de gua­nyar la lliga.

S’ho hagués ima­gi­nat mai?

Els juga­dors deuen estar vivint un any ino­bli­da­ble, si jo ja ho veig així des de la distància ima­gi­nat ells... En parlo amb els meus pares, amics i família, d’aquest Girona, i n’estic molt orgullós.

Com mira els par­tits al Golf?

Aquí a Aràbia tinc la tele­visió con­fi­gu­rada amb Movis­tar i DAZN i si no amb una apli­cació que m’han comen­tat els com­panys d’equip d’aquí amb la qual també es poden veure tots els par­tits d’Europa. No hi ha pro­ble­mes.

I ara en una set­mana espe­cial, abans de visi­tar el Madrid...

Tots els par­tits són impor­tants, no només quan jugues con­tra el Madrid. Ara bé, tot juga­dor sap que aques­tes set­ma­nes són espe­ci­als i es viuen amb aquesta petita moti­vació addi­ci­o­nal per gua­nyar-los. En aquest cas és el Madrid i ja ni et vull expli­car amb aquesta situ­ació amb un enfron­ta­ment directe pel títol de lliga.

Creu que el Girona té pressió?

La plan­ti­lla i el club tenen una moti­vació extra per jugar con­tra el Madrid i més encara per donar un bon cop de puny sobre la taula. Poder fer veure a tot el món que no només és una bona tem­po­rada, sinó que també pot gua­nyar a esce­na­ris impor­tants com el Ber­nabéu.

Vostè va jugar el pri­mer par­tit al Ber­nabéu, el 2017...

Sí, vam jugar amb defensa de cinc i Cris­ti­ano va fer qua­tre gols. Jo en els córners el mar­cava i m’ho va fer pas­sar molt mala­ment. No ets pots ima­gi­nar com és mar­car-lo en aques­tes acci­ons. Jo pen­sava a veure com el parava, al final tots som humans i al final s’havia de parar com fos.

Deu­ria ser emo­ci­o­nant, tot i per­dre 6-3.

Va ser una experiència ino­bli­da­ble, encara que per­dis és espe­cial. No tot­hom té aquesta opor­tu­ni­tat de jugar con­tra grans juga­dors i en grans esta­dis. Ara que ha pas­sat temps hi dono molta importància. Va ser un par­tit que el vam jugar amb molta il·lusió, des del pri­mer a l’últim del club.

I al curs següent, hi gua­nyen 1 a 2. Com ho recorda?

Com si no hagués pas­sat el temps. Pot­ser és un dels par­tits més espe­ci­als que he jugat amb el Girona. Vam començar per­dent, però l’equip no va abai­xar els braços. A la segona part ens ho vam creure i vam començar a treure el caràcter. L’equip estava molt junt i vam poder mar­car dos gols, Stu­ani i Portu. Fins i tot Aleix i Choco van poder sen­ten­ciar.

Al Ber­nabéu, no tot­hom hi gua­nya.

Era una tasca com­pli­cada, però ho vam aca­bar fent. No ens podien empa­tar. Una experiència ino­bli­da­ble, gua­nyar al Ber­nabéu, i pot­ser ara que encara estem actius no ho valo­rem, però quan pas­sin els anys i puguem expli­car que vam acon­se­guir els tres punts serà molt bonic indi­vi­du­al­ment i col·lec­ti­va­ment. Al ves­ti­dor va ser una gran festa.

Veu el Girona com a campió?

El Girona està capa­ci­tat per gua­nyar la lliga. Tant de bo, seria històric. Pot­ser ho estem veient amb nor­ma­li­tat aquest any i no és gens fàcil. No gua­nya els par­tits, sinó que goleja i fa un bon joc. Des de la tele­visió els veig molt supe­ri­ors. Com a mínim, jo crec que l’any que ve el Girona jugarà la Cham­pi­ons segur.

Què l’ha sorprès més del club?

El tre­ball de Míchel Sánchez és molt bo i s’esta reflec­tint al ter­reny de joc. Qui­que Cárcel ha fet incor­po­ra­ci­ons que han millo­rat la plan­ti­lla i s’ha de valo­rar molt, més que els resul­tats que s’estan acon­se­guint.