Girona

No és una illa, és un desert

El Girona torna a ensopegar a Son Moix en un guió de partit beneficiós per al Mallorca que es decideix per un gol de Copete en la primera part

Els de Míchel, que continuen en segona posició, es bolquen a l’atac després de la represa, però sense encert ni inspiració

Son Moix quedarà com un estadi maleït aquesta temporada per al Girona. L’eliminació de la copa va ser la primera taca important per als blanc-i-vermells en un curs de somni i ahir els de Míchel es van tornar a encallar al camp del Mallorca. I és que en un partit en què, malgrat les baixes, tots els condicionants estaven a favor dels gironins, els balears van tornar a tenir les idees més clares sobre la gespa i es van endur la victòria per la mínima (1-0). No va ser un guió semblant al de la copa, perquè el Mallorca no va ser superior, però sí que els locals van tornar a aprofitar un guió que els beneficiava per marcar la diferència amb un gol de Copete, que va acabar sent decisiu. La derrota, la tercera consecutiva a domicili, talla la possibilitat d’encadenar una bona ratxa després de la victòria contra el Rayo Vallecano, però el mal menor per als gironins és que la distància respecte a l’Athletic, cinquè, es redueix només de deu a nou punts després de l’empat dels bascos contra el Barça.

Era de suposar que el Mallorca arrencaria amb molta empenta després de la classificació per a la final de la copa, fent valer més l’excitació que no pas el desgast. Així va ser, perquè la pressió dels de Javier Aguirre va ser molt alta des del primer minut, creant fins i tot algun problema a Gazzaniga. Això va incomodar molt el Girona, incapaç de superar els locals, que anaven a buscar sense manies l’un contra un en tot el camp. Superar una línia hauria estat or i hauria posat les coses de cara als de Míchel, però va costar molt. Per les bandes els gironins no trobaven espais i pel mig només es trobava Solís, la gran sorpresa en l’onze inicial pel seu debut en la lliga, i al colombià se li va notar que no té el talent d’altres per generar ocasions –sí que va tenir recorregut i capacitat de guanyar duels.

El Girona no estava gens còmode amb la pilota, perquè li costava molt avançar metres, i només va gaudir d’arribades sense gaire perill, però a diferència del partit de la copa els gironins van controlar prou bé els espais al darrere. Però el Mallorca tampoc va generar grandíssimes ocasions, però sí que tenia el partit allà on volia i inquietava Gazzaniga en accions d’estratègia. De fet, en una centrada de Dani Rodríguez que es va enverinar, el travesser va ser qui va evitar el gol després d’un primer toc amb els dits del porter argentí (14’). La balança estava equilibrada, però les sensacions –sobretot perquè només es veia còmode el Mallorca sobre la gespa– no tant i va ser el que va acabar pesant, ja que en un córner va arribar l’1-0. El refús de Gazzaniga li va caure a la frontal a Mascarell, que va xutar al primer toc. Un xut inofensiu, però que va topar amb Larin i li va caure a Copete, que sol a la frontal de la petita va batre l’argentí sense gaires problemes (33’). Una acció mig polèmica, ja que el toc de Larin va ser mig amb el cos i mig amb el braç –força enganxat al cos, tot sigui dit.

Més amb el cor que res

Després de la represa era d’esperar que el Girona intentaria posar una marxa més, i així va ser. Tenir el vent a favor també hi va ajudar, així com que el Mallorca fes un petit pas enrere i no collés tan amunt els gironins. Però el canvi de guió de partit va ser evident. Savinho i Tsygankov van començar a aparèixer força més per les bandes, Miguel es va sumar en la circulació pel mig i Aleix Garcia va estar més còmode i amb més espais per moure la pilota de banda a banda. L’entrada de Portu també va donar més profunditat. La millora, però, no es va poder traduir en ocasions de gol. I és que si una cosa va continuar fent molt bé el Mallorca va ser defensar l’àrea i les rodalies. De fet, excepte un parell de fases de cinc minuts en què no van poder lligar dues passades seguides, no se’ls va veure incòmodes en cap moment. El Girona, a base de fer arribar pilotes a l’àrea, inquietava la porteria de Rajkovic, però d’ocasions clares no en va tenir gaires. Com a molt una doble de Portu i Savinho, en què el primer no va arribar a xutar i el segon va topar amb el cos d’un defensa (75’), i, ja al final, una de Yan Couto amb l’esquerra que Rajkovic va refusar a córner. Era buscar un gol a la desesperada, amb el Mallorca cada vegada més fos, però aquest curs Palma no és una illa, és un desert.

INCÒMODES

El Girona va patir amb la pressió del Mallorca i no va generar gaire res en la primera part

EL COP DUR

El Mallorca va crear perill a pilota aturada i així Copete va fer l’1-0 (33’)

REMAR PER POC

Una doble ocasió de Portu i Savinho va ser el més perillós d’un Girona nerviós
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)