El Girona està vivint el moment més complex de la temporada. Sobretot pel que fa a resultats, ja que, dels últims dotze punts, només n’ha aconseguit tres, a casa contra el Rayo. Si ens posem a analitzar què pot passar al conjunt de Míchel, podem pensar en molts factors, físics, mentals i naturals, ja que encara no s’havia viscut un moment així en tot el curs. Ara bé, si ens centrem en el gol, hi ha una cosa clara, i és que els davanters blanc-i-vermells, Artem Dovbyk i Cristhian Stuani, passen un mal moment. Des que es va guanyar a Montilivi contra el Sevilla (5-1) que cap dels dos ariets ha aconseguit anotar un gol en els cinc partits de lliga i el de copa, a Son Moix. Pot ser un cas anecdòtic, però també es pot relacionar directament amb la petita crisi de resultats i sensacions d’un equip que està fent una temporada històrica.

Sense producció a l’ariet

Malgrat que Dovbyk i Stuani no estiguin tenint la mateixa dinàmica de gols que en els primers dos terços de lliga, el Girona continua sent el màxim golejador de primera divisió, amb 57 dianes, una més que el Madrid i el Barça. Cap travessa, a principis de temporada, podria imaginar aquesta situació, i encara menys que els gironins estiguessin frec a frec amb els clubs gegants de la lliga. Futbolísticament, hi ha tingut molt a veure la gran quantitat de gols que han produït els davanters ucraïnès i uruguaià, catorze i set dianes, respectivament. En la jornada 21 de lliga contra el Sevilla, el 21 de gener, l’equip blanc-i-vermell guanyava amb solvència gràcies a un hat-trick de Dovbyk, que igualava Bellingham al capdavant de la llista de golejadors de la lliga, i una diana de Stuani que arrodonia el resultat. D’ençà d’això, els partits contra el Mallorca –dues vegades–, el Celta, la Real, el Madrid, l’Athletic i el Rayo han conclòs sense cap gol dels dos davanters. Paral·lelament, el Girona ha tingut el pitjor mes i mig, amb quatre derrotes, un empat i tan sols una victòria a Balaídos.

A Son Moix, Míchel també va decidir jugar, tant en la copa com en la lliga, amb els dos davanters els últims 20 minuts i no va trobar el camí de la victòria. En la copa, l’ucraïnès va disposar d’una gran ocasió en una bona arribada al segon pal que no va saber definir inexplicablement. En un partit correcte a Balaídos, on va posar a prova amb el cap Guaita, Dovbyk es va veure totalment desconnectat al Santiago Bernabéu i a San Mamés, a causa de la poca producció de l’equip i l’autoritat dels rivals a casa seva. En un marc difícil, contra bons marcadors i línies molt compactes. Finalment, malgrat que el Girona va sumar els tres punts contra el Rayo, tant Dovbyk com Stuani van tenir a les seves botes –i al cap– el gol. Dimitrievski ho va evitar en el partit dels últims sis que més a prop han estat de trencar la mala dinàmica.

Malgrat tot, l’ucraïnès continua sent el jugador més productiu de la lliga, amb catorze dianes i cinc assistències, mentre que Stuani figura entre els davanters suplents més golejadors. Sols el supera Joselu, amb vuit gols, i l’igualen Ferran Torres i Correa, amb set gols com l’uruguaià. Una xifra important.

Menys minuts per a Stuani

El davanter charrúa ha rebaixat la seva mitjana de minuts per partit. En els darrers tres enfrontaments, l’uruguaià ha jugat només 1 minut contra l’Athletic, 17 contra el Rayo i 12 a Mallorca; 30 minuts repartits en les últimes tres jornades. Fins ara, Stuani jugava una mitjana de 25 minuts per partit en els últims nou enfrontaments. El que més, a casa contra l’Athletic, i només ha quedat sense jugar a Balaídos, contra el Celta, en tota la lliga. A l’inici del curs, va encadenar quatre titularitats –la Real, el Getafe, el Sevilla i Las Palmas– i llavors va cedir el relleu a Dovbyk. El capità del Girona va acceptar el repte, així com l’any passat amb Taty Castellanos, de ser el segon davanter. Si fem un paral·lelisme amb el curs anterior, Stuani tampoc va tenir gaire participació entre febrer i abril, quan tan sols va jugar 58 de 540 minuts possibles, contra l’Almeria, l’Athletic, el Getafe, l’Atlético, el Rayo i l’Espanyol. Una de les explicacions és que, un cop superada la fase de desembre i gener amb la copa, en què l’uruguaià era titular, i la transcendència del calendari, Míchel ha optat per dosificar Stuani i ampliar els minuts de Dovbyk. Queda molta lliga i tots dos seran importants