Denominació d’origen: Girona
Pau Cubarsí s’ha erigit en una de les grans sensacions del Barça actual, un central madur tot i els seus 17 anys i amb una gran sortida de la pilota
El d’Estanyol va estar tres anys al futbol formatiu del Girona, de benjamí a primer any d’aleví
Irrompre en el món del futbol com ho ha fet Pau Cubarsí, i amb només setze anys, està a l’abast de pocs jugadors. Nascut a Estanyol, el fill de cal Fuster està deixant bocabadats tots els aficionats del futbol per la maduresa i les virtuts que està ensenyant des d’un eix de la defensa del Barça que obliga a estar fet d’un altra pasta, una conseqüència de l’estil de joc dels blaugrana. Cubarsí va anar al col·legi a Vilablareix, i a la població gironina hi va començar a jugar a futbol, en el prebenjamí del club. De seguida, en Pau, fill de la quarta generació d’uns fusters establerts des del 1949 a Estanyol, va cridar l’atenció del Girona, que el va captar i el va gaudir durant tota l’etapa de benjamí i el primer any d’aleví. Era tal la qualitat i la superioritat del noi que el Barça va tenir clar fitxar-lo i, també de seguida, com tot a la vida del gironí, es va convertir en el referent i un pilar fonamental de la seva fornada, capità i peça per cuidar gràcies a les seves qualitats específiques de l’ADN Barça, unes prestacions que està demostrant al màxim nivell amb disset anys fets al gener. A Cubarsí no li han tremolat les cames en els seus primers partits a primera, en uns vuitens i uns quarts de Champions League ni tampoc en un clàssic al Bernabéu. Gairebé totes les proves de foc possibles per a qualsevol futbolista i un somni per a un adolescent que demostra tenir una maduresa desmesurada, a part de la seva qualitat, l’argument principal que l’ha fet arribat amb precocitat a l’elit del futbol i a ser internacional absolut per les selecció estatal. L’Eurocopa el crida. La pròxima parada per a Cubarsí i la seva família, que viuen en un núvol tot i estirar els peus i tocar amb la punta el terra.
L’etapa inicial
Després d’iniciar-se al Vilablareix, Pau Cubarsí va arribar al Girona el curs 2015/16 per ser benjamí de primer any. Partint des de posicions endarrerides, el d’Estanyol feia el que volia i dominava totes les situacions. Anava sobrat i despuntava en cada partit. El club blanc-i-vermell el va poder retenir fins l’estiu del 2018, quan havia firmat el seu primer any d’aleví. I tot i que el Girona es trobava llavors a la màxima categoria, el transatlàntic del Barça va persuadir la família Cubarsí, conscient que el seu fill havia de fer les maletes per gaudir amb el club blaugrana d’unes instal·lacions i uns recursos adients per a la seva evolució.
Progressió meteòrica
Des de l’arribada al Barça, el fill de cal Fuster ha vist com tota la seva vida ha passat a gran velocitat. El defensa va aterrar a la Masia l’estiu del 2018 amb poc més d’onze anys, però els responsables del futbol formatiu li van veure les millors qualitats possibles per ser un dels projectes de futur més viables per a l’eix de la defensa. L’alineació de planetes i els problemes al primer equip dirigit per Xavi Hernández ho han accelerat tot. Al de Terrassa no li va tremolar el pols i després de confirmar en els entrenaments que el juvenil podia competir, i fer-ho bé al primer nivell, el va fer debutar en la segona part d’un Unionistas de Salamanca-Barça dels vuitens de final de la copa del Rei. Tres dies després ho va fer com a titular a primera al Benito Villamarín, un camp on ningú encara havia guanyat, ja en ple mes de gener, i davant rivals d’entitat reconeguda.
Des del debut, a punt de fer disset anys, fins a l’actualitat, Pau Cubarsí ha acumulat dinou enfrontaments amb el primer equip del Barça, s’ha consolidat com un dels centrals titulars de l’equip, fins i tot canviant de perfil depenent del company que tingués al costat, i amb una solvència desmesurada en escenaris de gran volada com el Bernabéu o el Parc dels Prínceps de París –fins i tot va ser MVP de l’anada dels vuitens al camp del Nàpols–. El bon criteri amb la pilota als peus, trencant línies amb passades que ni el més veterà s’atreveix a donar, un percentatge d’un 80% de duels guanyats, i el bon rotllo i tranquil·litat que transmet han dut al gironí ha ser una de les grans notícies del Barça d’enguany –aquestes, més aviat, han anat escasses.
Dissabte, Cubarsí es retrobarà amb uns colors que va defensar de nen, en una fornada sense recorregut al Girona –només Biel Ramírez s’hi manté, actualment al juvenil B– i, de ben segur, que amb algun amic i familiars a la graderia amb el pitet posat i l’orgull per bandera habitual dels de cal Fuster.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Diumenge,3 novembre 2024