Encara que pas­sin molts anys, Cris­tian Por­tugués Portu sem­pre serà un dels líders d’aquest Girona. Ahir, sor­tint de la ban­queta, va revo­lu­ci­o­nar el par­tit quan en el des­cans el Barça domi­nava per un gol a dos. “Tenia una espina cla­vada quan vaig mar­xar. Vaig viure la cara amarga del fut­bol, el des­cens. Ho vaig jugar tot, però no vaig donar tot el que podia donar. Ara, m’he tret l’espina. Viure això és increïble, hem de gau­dir de la Cham­pi­ons”, va dir el davan­ter murcià un cop va aca­bar el par­tit. Si haguéssim de qua­li­fi­car l’enfron­ta­ment de Portu, seria amb un excel·lent. En el minut 65 va entrar al ter­reny de joc, i pocs segons més tard va apro­fi­tar una pilota robada a camp rival perquè Dovbyk, amb sang freda, retallés la marca dins de l’àrea i servís el gol al murcià al segon pal. Com de cos­tum, Portu no va fallar i va xutar ras i potent al pal curt. Per si ens havíem que­dat curts amb l’empat gironí, en un moment deli­cat de l’enfron­ta­ment, el fut­bo­lista va tor­nar a ser pro­ta­go­nista ser­vint una pilota al cor de l’àrea perquè Miguel acabés de cap­gi­rar el mar­ca­dor. Només havien pas­sat dos minuts i el con­junt blanc-i-ver­mell cada vegada se sen­tia més a prop del gran objec­tiu de la Lliga de Cam­pi­ons. Mon­ti­livi botava i tota l’afició, de manera unànime, va començar a core­jar el nom de Portu. Això no obs­tant, la cire­reta encara l’havia de posar i és que després de córrer com el que més i jugar de manera fàcil amb els seus com­panys, va fir­mar el seu doblet. L’acció va tor­nar a ser una jugada de tran­sició en què Savinho va veure Portu que es des­mar­cava i una pas­sada ver­ti­cal per dalt va aca­bar en una diana d’autor. Sense fer cap con­trol, el davan­ter va empa­lar de pri­me­res l’esfèrica amb l’empe­nya i va aca­bar amb el quart gol superant Ter Ste­gen pel pal llarg. Molts afi­ci­o­nats giro­nins es posa­ven les mans al cap, i és que el que aca­bava de fer Portu és un gol d’una qua­li­tat extrema en la defi­nició. El juga­dor blanc-i-ver­mell, visi­ble­ment emo­ci­o­nat, va cele­brar els gols fent petons a l’escut gironí i alçant el puny enlaire. De nou els crits eren unànimes i Portu bri­llava amb una actu­ació que serà recor­dada per a sem­pre més. El juga­dor del Girona així ho valo­rava al final del par­tit a peu de gespa: “No hi ha res més bonic que escriure el teu nom en la història d’un club que esti­mes i sents al cor i que et res­pecta i et cuida. Avui haig de recor­dar tota la gent que segueix des del prin­cipi al club, els matei­xos que quan vaig mar­xar. La paraula que defi­neix aquest equip, club i ciu­tat és família. S’ha demos­trat que encara que siguis petits pots llui­tar con­tra els més grans. Encara que tot­hom cre­gui que és impos­si­ble, al Girona li és ben igual.” Aquesta tem­po­rada històrica també serà recor­dada per la con­tri­bució de Portu en les sego­nes uni­tats: set gols i cinc assistències en 1.463 minuts jugats en 34 par­tits. L’ànima que surt de la ban­queta.