Vitòria, de l’infern al cel
Girona. Divendres els gironins visitaran el camp de l’Alavés com a equip de Champions cinc anys després de consumar-hi el descens a segona divisió A
El Girona ja té el gran objectiu de classificar-se per a la Champions a la butxaca, però queden quatre jornades de lliga i mantenir la segona posició s’ha convertit en el nou repte. Per això, amb només un punt de marge respecte al Barça –i la diferència de gols particular a favor–, els de Míchel han de continuar amb la mentalitat de sumar de tres en tres cada partit, començant pel de divendres. Els gironins visitaran l’Alavés (21 h), que també arriba a la cita amb un somriure d’orella a orella després d’haver-se assegurat la permanència a primera divisió en l’última jornada. Els bascos no s’hi juguen res, però voldran viure una festa completa davant la seva afició.
Després de trencar la mala dinàmica a domicili amb la victòria al camp de Las Palmas (0-2) i d’haver encadenat tres victòries per primera vegada en tota la segona volta, el Girona afronta un nou repte. I molt exigent. L’Alavés ha demostrat ser un equip força sòlid a casa aquesta temporada, havent sumat 27 punts, amb vuit victòries i només sis derrotes, i havent encaixat 17 gols en 17 partits. Els de Luis Garcia, de fet, van guanyar l’Atlético (2-0) i el Celta (3-0) en els últims dos partits a casa, i també encadenen tres victòries.
Estadi de mals records
El camp de l’Alavés ha estat tradicionalment un estadi molt complicat per al Girona, com la majoria d’estadis del País Basc. El balanç global dels gironins és molt negatiu, amb només dues victòries, tres empats i un total de vuit derrotes en els 13 partits que hi han disputat. Les cinc primeres visites, a segona divisió en la dècada dels quaranta i dels cinquanta, es van saldar amb quatre derrotes i un empat. Després, els dos equips s’han anat trobant a segona divisió B, segona divisió A, primera divisió i en la copa, i les estadístiques no han millorat gaire. Les victòries, amb Pablo Machín a la banqueta, dels cursos 2014/15, en la categoria de plata (0-3), i 2017/18, a primera divisió (1-2), han estat les úniques grans alegries, a banda del partit de setzens de final de copa del curs 2018/19, que va acabar amb empat, abans que el Girona rematés la feina en la tornada a casa.
Sens dubte, però, el pitjor record al camp de l’Alavés és el més recent. I és que l’última visita dels gironins a Mendizorrotza va ser en l’última jornada de lliga de la temporada 2018/19. Un partit que, lamentablement, va acabar certificant el descens dels blanc-i-vermells a segona divisió A, i va posar fi a la primera etapa de dos cursos a l’elit. Aquell dia, el 18 de maig del 2019, el Girona va perdre 2-1 i va signar la seva sentència matemàtica.
És veritat que els gironins ja tenien els dos peus a segona divisió A després d’haver perdut a casa contra el Llevant en la penúltima jornada (1-2), però Mendizorrotza els va clavar l’estocada definitiva. L’esperança era mínima, perquè el Girona necessitava guanyar i que el Celta perdés a casa contra el Rayo Vallecano –va acabar empatant–, i a més necessitava eixugar set gols per tenir el goal average a favor. Una missió impossible en la qual ningú creia, i és que de fet la imatge dels gironins aquell dia tampoc va estar a l’altura. Que fos el que s’esperava no va evitar la desolació dels gironins després del partit –en menor mesura que en la derrota contra el Llevant–, i és que el Girona tornava a l’infern de plata.
Cinc anys després la història ha canviat radicalment. Els camins del Girona i l’Alavés no s’havien tornat a encreuar fins aquesta temporada, en què els gironins han canviat l’infern pel cel, sobretot ara que la Champions ja és una realitat. Aquella espina qui sap si algun dia es podrà treure, però és innegable que, si més no, cinc anys després està ben tapada.
