En un any tan bri­llant com aquest, és nor­mal que ens recor­dem de juga­dors que han fet eclosió fut­bolísti­ca­ment com Savinho, Dovbyk, Couto, Iván Martín, Aleix... Ara bé, per dur a terme grans ges­tes espor­ti­ves, cal un repar­ti­ment de les tas­ques, que no tot recai­gui sobre un gruix de juga­dors ano­me­nats titu­lars. En aquest con­text, hi apa­reix el juga­dor que més ha apor­tat sor­tint des de la ban­queta, Cris­tian Por­tugués, Portu, una lle­genda del club blanc-i-ver­mell que dis­sabte va viure una de les jor­na­des més espe­ci­als com a fut­bo­lista del Girona. Gràcies a les seves dues dia­nes i una assistència a Miguel, el con­junt gironí va poder remun­tar un resul­tat advers con­tra el Barça i va aca­bar cele­brant una clas­si­fi­cació històrica per a la Cham­pi­ons Lea­gue. Portu, l’home de les mil bata­lles.

Importància des de zero

Portu va fit­xar pel Girona el dar­rer dia del mer­cat de fit­xat­ges d’estiu d’aquesta tem­po­rada, l’1 de setem­bre del 2023. La importància de Portu es va reflec­tir en el seu rede­but a casa con­tra Las Pal­mas, dos dies més tard de la seva pre­sen­tació, en què va aca­bar ano­tant el gol de la victòria en el minut 87 amb el cap quan l’afi­ci­o­nat gironí ja fir­mava l’empat a zero. La dada era que el fut­bo­lista nas­cut a la loca­li­tat mur­ci­ana de Beniel, no havia mar­cat cap gol a pri­mera divisió des del 12 de maig del 2022, encara com a juga­dor de la Real Soci­e­dad. En els seus 34 par­tits cedit el curs ante­rior al Getafe, Portu no va cele­brar cap gol. En el seu retorn a Girona, només va neces­si­tar 14 minuts per cele­brar una diana. Un fut­bo­lista que volia tor­nar a mar­car diferències al club de la seva vida i volia tor­nar a tenir una importància en la plan­ti­lla des del minut zero al camp.

És el retorn d’un dels davan­ters més recor­dats i clau del pri­mer ascens dels cata­lans a l’elit. El murcià va for­mar part del Girona entre el 2016 i el 2019, i el destí el va tor­nar a situar a Mon­ti­livi per neces­si­tat de Míchel, que volia un ter­cer davan­ter, i per intuïció de Qui­que Cárcel, que veia en Portu una pos­si­bi­li­tat de tenir un fut­bo­lista capaç de jugar de davan­ter, de mit­ja­punta o als extrems. Una poli­valència impor­tant. Ara bé, també va ser impor­tant la seva volun­tat de tor­nar al club “de la seva vida”, segons va expres­sar el juga­dor quan va ser pre­sen­tat a la sala de premsa del Girona. El nou con­tracte amb els giro­nins és fins al juny del 2027 i van haver de pagar un traspàs de prop d’1,5 mili­ons d’euros al Getafe.

En les tres tem­po­ra­des ante­ri­ors al club, Portu va mar­car 29 gols i va reva­lo­rar la seva car­rera després de des­pun­tar amb l’Alba­cete a segona divisió. Ràpida­ment es va fer un lloc en el cor dels afi­ci­o­nats giro­nins i es va con­ver­tir en la venda més cara de la història del Girona, que el va tras­pas­sar a la Real Soci­e­dad per 10 mili­ons; després, però, aquesta quan­ti­tat va ser superada per la que es va ingres­sar l’estiu del 2023 per la sor­tida de Santi Bueno al Wol­ver­hamp­ton de la Pre­mier Lea­gue: 12 mili­ons. El juga­dor, però, va mar­xar en un con­text com­pli­cat per al club, un des­cens després de dos anys a l’elit. Era un cop molt dur per a l’enti­tat i Portu mar­xava amb una “espina cla­vada”.

Una segona joven­tut

“Tenia una espina cla­vada amb aquest club. El meu últim any aquí vaig viure l’altra cara amarga del fut­bol, el des­cens. Em vaig sen­tir un dels res­pon­sa­bles perquè jugava tots els minuts. No vaig donar el millor de mi aquell any. Esti­mava aquest club i vam bai­xar. Avui m’he pogut treure aquesta espina”, va dir Portu en decla­ra­ci­ons poste­ri­ors a la victòria històrica con­tra el Barça a Mon­ti­livi. Enguany, el murcià se n’ha fet un fart, de ser pro­duc­tiu, i es pot dir que la ferida que tenia oberta amb el Girona, en forma d’espina, ja l’ha ben gua­rit. Des de la seva posada en escena, estre­nant-se con­tra el con­junt canari en la pri­mera jor­nada del seu retorn, Portu ha anat aga­fant més pro­ta­go­nisme. Sobre­tot en el pri­mer tri­mes­tre del 2024, en què va acu­mu­lar mol­tes titu­la­ri­tats. Abans, però, va mar­car el segon gol del curs a casa con­tra l’Alavés. El de Beniel va defi­nir a la per­fecció una pilota cre­uada al vèrtex esquerre de l’àrea per batre Pac­heco en el minut 41. Era un gol psi­cològic abans d’arri­bar al des­cans. Mesos més tard, a Balaídos con­tra el Celta, Portu va tor­nar a ser deci­siu mar­cant la diana del tri­omf en un par­tit espès en atac dels giro­nins. Una bona tran­sició i acció indi­vi­dual de Miguel va aca­bar a les botes del murcià, que, de segona línia, va superar la defensa amb un bon con­trol i va defi­nir fort i ras al pri­mer pal de Guaita. Un gol que per­me­tia al Girona ampliar l’avan­tatge res­pecte al Barça i pres­si­o­nar el Madrid, encara a dos punts per sobre, líder.

De les jor­na­des 28 a la 34, Portu ha anat apor­tant un gol o assistència de manera inter­ca­lada. Pri­mer a Mon­ti­livi con­tra l’Osa­suna, apro­fi­tant una pas­sada fil­trada de Tsy­gankov per tren­car la defensa. Con­tra el Betis (jor­nada 30), Portu va assis­tir Dovbyk per tren­car l’empat a un gol i va posar la cire­reta con­tra el Cadis (jor­nada 32) ano­tant el 4 a 1. Con­tra el Barça, ja és història.