Temps era temps
Precedents. El Girona visita Mestalla, un dels estadis clàssics del futbol estatal, on va guanyar la temporada 2018/19 i hi va redebutar en la passada
Curs 2017/18
Curs 2018/19
Curs 2022/23
El Girona trepitjarà l’estadi de Mestalla per jugar-hi un partit de lliga per quarta vegada. Als tres precedents actuals a primera s’hi suma una tornada de la tercera eliminatòria de la copa del curs 1978/79 –el València va acabar guanyant el títol imposant-se en la final al Madrid amb doblet de Kempes–. I és que ha plogut molt i la situació de tots dos equips ha variat. Mentre el Girona gaudeix d’una temporada brillant que vol tancar amb la tercera posició, ja amb la classificació per a la Champions League al sac, el València transita sense objectius i molt lluny d’una competició continental en què no fa gaires anys n’era un clàssic.
El Girona va debutar a Mestalla un dia de Reis del 2018. Tot i avançar-se amb gol de Portu, l’equip de Machín va veure com un gol en pròpia porteria de Ramalho i un de penal de Parejo li impedien sumar cap punt, un fet que sí que va aconseguir en la campanya posterior, amb Eusebio a la banqueta. La diana de Pere Pons en l’inici del segon acte i una actuació increïble de Bounou van permetre als gironins sumar tres punts i conquerir un estadi on fins llavors no havien aconseguit vèncer –aquell curs van baixar puntuant al Camp Nou i van vèncer el Madrid al Bernabéu.
Amb el parèntesi forçat després del descens i els cursos a segona, el Girona va tornar a Mestalla la temporada passada en la primera jornada.
Dia de debuts
L’enfrontament entre valencians i gironins en ple mes d’agost va ser de circumstàncies i amb els dos conjunts, sobretot el de Míchel, en construcció. L’autor de l’únic gol, el capità Carlos Soler, va acabar fitxant pel PSG poc després, i al Girona encara hi havien d’arribar peces bàsiques com ara Gazzaniga –Juan Carlos era l’únic porter del primer equip en la convocatòria– o Oriol Romeu –Tsygankov va arribar al gener–, a més de tenir diversos jugadors sense ritme com Yangel Herrera i Yan Couto, o lesionats com Iván Martín.
Aquell dia va ser especial per a jugadors com Santi Bueno, Ramon Terrats, Òscar Ureña i Arnau Martínez, que van debutar en la màxima categoria del futbol estatal, un somni perseguit i anhelat per tots ells. A més, amb el Girona van competir per primera vegada a la primera espanyola Yan Couto o Taty Castellanos. A València va començar la segona etapa blanc-i-vermella a primera fins a arribar al dia d’avui.
