Sap molt greu que aquesta temporada s’acabi. Veure jugar aquest Girona ha estat un regal deliciós per a tots els aficionats del futbol i divendres, un cop ahir es va confirmar el canvi d’horari de la 38a jornada de primera divisió, serà l’última oportunitat per veure aquest equip a Montilivi, contra el Granada. Serà un dia especial, perquè passi el que passi en el futur el que s’ha fet aquest any és digne d’emmarcar. I hi ha jugadors que encara no se sap si continuaran o no, però que en qualsevol cas deixaran una petjada inesborrable. El cas més clar, pràcticament sense discussió, és el de Savinho. El brasiler, un dia més, va fer una exhibició de talent espectacular a Mestalla i es va convertir en un dels grans protagonistes del partit, marcant el gol que obria el camí de la victòria i generant infinitat d’ocasions mentre feia ballar la defensa valencianista al seu ritme. Va ser una delícia veure’l un dia més. I és ben segur que, d’aquí a molts anys, tots els aficionats del Girona explicaran als seus nets que ells van veure jugar una estrella mundial, de nom Savinho, al Girona. Tant de bo es pugui gaudir d’ell una temporada més a Montilivi, però, si no acaba sent el cas, tot això que tindrem.

Ahir a Mestalla, un estadi que acostuma a intimidar els rivals, malgrat que l’ambient que hi va haver va ser molt diferent de l’habitual, Savinho va fer una exhibició des del primer minut. I això que tenia Foulquier enganxat a la nuca en tot moment, però el francès va ser incapaç de frenar-lo i el seu entrenador el va haver de substituir en el descans perquè no acabés expulsat. Savinho, amb els seus canvis de ritme constants, es va fer un fart de desmuntar la defensa del València. S’ho va passar bé, i va fer que qui mirés el partit s’ho passés bé. A més, va obrir la llauna, rematant a l’interior de l’àrea una centrada de Tsygankov. Un gol important per a ell. El novè de la temporada en la lliga, que el consolida com el segon màxim golejador de l’equip –Stuani el supera comptant la copa, on Savinho també ha fet dos gols–. I en podria haver fet algun més, sobretot després d’una gran combinació amb Dovbyk, però va topar amb un sempre inspirat Mamardashvili.

A la segona part va aparèixer menys, però Míchel no va poder fer res més que desfer-se en elogis per al brasiler al final del partit: “Li havia demanat més gol i que concretés davant de porteria. Té un talent especial. És un jugador increïble. I a més té la humilitat de saber que ha de millorar, però el que ha fet és espectacular. És un jugador únic per l’edat que té, però encara creu que necessita el consell i l’ajuda, cosa que ha trobat en nosaltres. Ha gaudit molt aquest any i tots hem gaudit d’ell. Segurament és la gran sorpresa de la lliga. A veure si el tinc l’any que ve, és l’únic que puc demanar.”