El vincle de Portu i el Girona és dels que permet als romàntics del futbol no perdre del tot l’esperança en un esport que, agradi més o menys, és un negoci. El jugador nascut a Beniel, que en el seu moment es va convertir en la venda més cara de la història de l’entitat després de ser traspassat a la Real Sociedad per deu milions d’euros el juny del 2019, s’ha pogut treure l’espina del descens a segona divisió a la qual tantes vegades ha fet referència. El seu retorn a Montilivi, on és adorat i estimat per tothom, li ha permès rememorar vells temps retrobant-se amb Stuani, amb qui va formar una mítica parella atacant que va enlluernar en la primera etapa a la màxima categoria (2017-2019). N’hi ha per això i per a molt més, tenint en compte que es tracta dels dos màxims golejadors del club en el futbol professional (l’uruguaià n’he fet 130 i el murcià, 37). Ara bé, deixant la nostàlgia de banda, el seu fitxatge ha estat tot un encert de mercat. I això que no eren pocs els dubtes després d’un curs força discret en el Getafe. Però, com a casa, no s’hi està enlloc, com ho demostra el seu rendiment. Amb Míchel a la banqueta, Portu no només ha recuperat la millor versió, sinó que l’ha optimitzat al servei de l’equip tot i tenir un paper més aviat secundari. En total, 33 partits de lliga, dels quals tan sols onze com a titular, fet que li ha permès de disputar 1.176 minuts. Suficient per marcar set gols, amb el pertinent petó a l’escut en cadascun, en una celebració que ja és clàssica, i cinc assistències. A això, cal sumar-hi el gol i les tres assistències que ha acumulat en els cinc duels de copa. Uns registres espectaculars en relació amb el temps que ha estat sobre la gespa. L’empremta que havia deixat com a blanc-i-vermell ja era més que considerable, sent una peça clau del primer ascens a l’elit, però sense cap dubte, després de la seva històrica actuació amb doblet inclòs contra el Barça (4-2), en què va segellar la classificació per a la Champions League amb una preciosa volea, el seu llegat a Girona serà etern.