El Girona i el Barça van acordar la cessió d’Oriol Romeu al club gironí, complint així amb el desig de totes les parts. La direcció esportiva blanc-i-vermella i l’entrenador, Míchel Sánchez, volien com fos la tornada del d’Ulldecona a la disciplina gironina, per enfortir i equilibrar el mig del camp amb un jugador intel·ligent que llegeix el joc com ningú i que és el reflex del seu tècnic damunt del terreny de joc. Romeu arriba al Girona cedit fins al 30 de juny del 2025 –sense cap opció de compra gironina– amb l’objectiu de retrobar-se amb la seva millor versió, la que sí que va trobar a Montilivi el curs 2022/23, i la que va perdre anant a l’equip que el va formar, el Barça. Com a blaugrana, el migcampista va aterrar amb bon peu, però un seguit de males actuacions personals el van relegar a tenir un paper residual en els esquemes de Xavi Hernández, que va arribar a avançar el central Andreas Christensen al pivot davant del mateix Romeu.

El d’Ulldecona, format en l’Espanyol i el Barça, va debutar amb només 17 anys amb el Barça B. Cridat a ser un migcampista important, l’estiu del 2011 va fitxar pel Chelsea per gairebé 5 milions d’euros. Dos cursos sencers a Londres amb una participació descendent el van acabar enviant al València i a l’Stuttgart cedit, just abans de recalar en el Southampton a canvi de 7 milions d’euros. Amb els the Saints, el català va convertir-se en ídol de molts després d’encadenar vuit campanyes consecutives sent l’amo i senyor del mig del camp, a més en temporades de gran èxit per als anglesos com les dues participacions en l’Europa League els cursos 2015/16 i 2016/17.

Amb l’objectiu de tornar a prop de casa per demanda de la família, Oriol Romeu va renunciar a una bona fitxa en la Premier per iniciar l’aventura en un Girona que tornava a la màxima categoria sota el guiatge d’un Míchel que intentava implantar el seu joc i els seus ideals a un grup cada vegada més ben construït per a això. I Romeu va caure de peus en els esquemes del de Vallecas aportant l’equilibri indispensable en un equip valent amb la pilota i d’un caràcter ofensiu que necessita al mig del camp una peça que aporti una bona col·locació, una pressió eficaç i, quan cal, la contundència per tallar una transició del rival, sempre perilloses quan s’ataca amb molts elements a camp contrari.

L’altra part interessada en l’acord era el Barça, que allibera, per poc que sigui, massa salarial i una fitxa lliure en la seva poblada plantilla. L’operació sortida en el club blaugrana està pràcticament aturada –com les entrades–, tot esperant que l’entitat pugui tornar a la regla 1:1 del fair play de LaLiga.

Sense aquests problemes però encara amb molts fronts oberts, el Girona continua treballant per reforçar posicions indispensables per a la plantilla. La que més respecte imposa és la davanter, i és que amb la sortida d’Artem Dovbyk al Roma, Míchel s’ha quedat amb Stuani com a referència pura –Abel Ruiz no ho seria tant– i un buit important per completar. El lateral dret, la porteria, l’extrem i un altre migcampista també són els altres assumptes pendents a pocs dies de començar la lliga.