Un fruit immediat
Misehouy és el debutant amb el Girona en LaLiga que menys temps ha trigat a veure porteria (2 minuts)
Dovbyk, el curs passat, en va necessitar vuit
El Girona va obtenir en l’estrena al camp del Betis el primer punt de la temporada. En el matx, qui va centrar tots els focus va ser el debutant Iker Almena, amb accions de molt valor, però també Gabriel Misehouy, autor del definitiu empat a un, precisament a passada del de l’Hospitalet de Llobregat. El neerlandès va iniciar la jugada i va ser oportú per endreçar l’assistència del company a dins de la porteria rival tot just dos minuts després de trepitjar el terreny de joc. Aquesta rapidesa i precocitat en un futbolista cridat a aportar grans coses, però, sobretot, en el futur, converteix l’exjugador de l’Ajax en el debutant amb la samarreta blanc-i-vermella que menys temps ha necessitat per marcar des que el club va posar els peus en el futbol professional. I en la llista de noms hi ha il·lustres de l’entitat com ara Stuani i Artem Dovbyk, el darrer a aconseguir-ho, la campanya passada. De fet, l’ucraïnès va necessitar 8 minuts per veure porteria en el debut de l’equip al Reale Arena contra la Real Sociedad –l’assistència la hi va fer el seu compatriota, Viktor Tsygankov–, i va quedar a només dos del debutant més veloç a fer un gol com a gironí. Antonio Calle tenia el rècord, fins dijous passat, amb només 6 minuts, en un Recreativo-Girona, i això que el madrileny va haver d’esperar tres mesos a debutar per culpa d’una inscripció fora de termini en el mercat estival –va fer tres gols en 20 partits amb el Girona el curs 2009/10.
Misehouy va tenir el debut somiat per a un jugador jove que arriba a un nou futbol, a un nou equip, un nou país i una nova cultura. Amb només 19 anys, el neerlandès sap que ha de treballar de valent i evolucionar per ser un futbolista més complet i, per tant, determinant en un context exigent com l’actual Girona, que competirà en la lliga i la copa del Rei, però també en la Champions League. L’exjugador de l’Ajax, que competia amb el segon equip del club d’Amsterdam i que després de decidir no renovar el contracte –per això va venir gratis al Girona– va ser relegat a la graderia, feia 208 dies que no jugava un partit oficial i 211 que no feia una diana. Al Benito Villamarín va destapar el pot de les essències per mostrar una carta de presentació que permet ser optimistes amb el rendiment que pot arribar a tenir com futbolista blanc-i-vermell.
Altres debuts brillants
Misehouy ha ingressat en una llista d’il·lustres del Girona que també van mullar en el seu debut. A part de Dovbyk, que en el vuitè minut de joc va fer el primer dels 24 gols que acabaria fent en la temporada i que el convertirien en pitxitxi de primera, Cristhian Stuani també va fer gol el dia que debutava en partit oficial. Fa ni més ni menys que set anys, el de Tala va fer un doblet en dos minuts de joc (22’ i 24’) i va establir un 2-0 momentani en el debut també del club en la màxima categoria contra l’Atlético, que acabaria empatant a les acaballes. En el seu primer partit, Stuani va començar a construir la seva llegenda com a blanc-i-vermell, club en què ja ha marcat 130 gols –qui més en la història– en 249 partits –qui més en LaLiga i també sumant-hi la segona B juntament amb Migue.
També van tenir una estrena amb gol futbolistes com Jandro Castro, Felipe Sanchón, Alfredo Ortuño i Fran Sandaza, que van calar entre l’afició i que van tenir certa continuïtat a més d’un debut somiat. I és que hi ha futbolistes que van tenir un primer partit brillant amb gol inclòs, però que no van tornar a veure porteria com a blanc-i-vermells.
Jaume Duran, Juanma, Rigo i Pol Lozano són alguns d’aquests futbolistes que no van tornar a cantar gol amb el Girona. El rendiment de l’actual migcampista de l’Espanyol, però, va ser bo tot i no marcar més, com el que s’espera de Misehouy, i que no quedi en anècdota que s’hagi convertit en el debutant que ha necessitat menys temps per veure porteria. Amb el neerlandès tots els estaments del club demanen paciència i, directament, Míchel Sánchez li va exigir molt més treball per estar preparat per al futbol d’elit. Va fer baixar del núvol el mateix mitjapunta per tal que no s’acomodi i es continuï esforçant per demostrar que realment és una perla a tenir en compte i que l’aposta del club per contractar-lo ha estat bona gràcies a un rendiment òptim.