Un equip no arriba a la quin­zena jor­nada al cap­da­munt de la clas­si­fi­cació, empa­tat a punts amb el Madrid i havent-ne sumat 38 de 45 per casu­a­li­tat. En el tram final de la pri­mera volta, el Girona ja s’havia asse­gu­rat l’eti­queta de con­junt reve­lació i s’havia gua­nyat l’admi­ració de tot­hom. La fam de Míchel i dels seus juga­dors, jun­ta­ment amb un engra­natge fut­bolístic que va fun­ci­o­nar a la per­fecció, va per­me­tre rubo­rit­zar un gegant com el Barça mal­grat l’enorme diferència de pres­su­post. Ben aviat, Tsy­gankov va dei­xar el pri­mer en safata per a Dovbyk (0-1, 12’). Els locals van reac­ci­o­nar ràpida­ment amb un gol de Lewan­dowski (1-1, 19’), però els giro­nins, lluny d’aflui­xar, van treure la per­so­na­li­tat i es van tor­nar a avançar abans del des­cans amb un golàs de Miguel (1-2, 40’). El par­tit va embo­gir a les aca­ba­lles. Valery va gua­nyar una pilota divi­dida a Koundé i va defi­nir amb tran­quil·litat per batre Iñaki Peña (1-3, 80’). Quan tot sem­blava encar­ri­lat, Gündo­gan va posar-hi emoció (2-3, 90+2’). Va ser lla­vors quan va aparèixer el de sem­pre, el de les grans oca­si­ons, i Stu­ani, atent al segon pal, va apro­fi­tar una cen­trada de Savinho (2-4, 90+5’) per sege­llar un tri­omf històric que dei­xava el Girona líder en soli­tari i set punts per sobre del Barça. Per fre­gar-se els ulls.