Girona

Un somni fet realitat

El Girona visita el Parc dels Prínceps de París per enfrontar-se al PSG de Luis Enrique en l’estrena en la Champions

Amb sensació de tenir poc a perdre i molt a guanyar, els de Míchel sortiran a demostrar que poden fer front als clubs més grans d’Europa

El Girona comença avui a reco­llir els fruits més suco­sos que li ha dei­xat una tem­po­rada pas­sada per a la història del fut­bol en l’àmbit esta­tal i, fins i tot, euro­peu. Aca­bar ter­cer a pri­mera donava als de Míchel el premi de com­pe­tir en la Cham­pi­ons Lea­gue, el tor­neig de clubs més impor­tant del pla­neta. Si bé per les Espa­nyes el fut­bol dels giro­nins va mera­ve­llar més d’un, el ressò euro­peu i mun­dial que dona jugar con­tra els clubs més grans no té res a veure, i és que això sí que és una nova dimensió. El club gironí ini­cia al Parc dels Prínceps de París el seu camí de, com a mínim, vuit par­tits per la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal. Ho fa con­tra un dels eterns can­di­dats a aixe­car l’ore­lluda, que tot i haver per­dut les seves grans estre­lles en qüestió de poc més d’un any –ja no hi són ni Messi, ni Ney­mar, ni Mbappé, ara al Madrid–, sí que té un autèntic líder a la ban­queta en la figura de Luis Enri­que. Com el Girona amb Míchel.

Ni el més opti­mista s’hau­ria ima­gi­nat mai que un club com el blanc-i-ver­mell podria com­pe­tir en la Cham­pi­ons con­tra els millors, un somni que els més fidels només podien com­plir enge­gant la vide­o­con­sola de torn o tan­cant els ulls per aga­far el son més pro­fund. La màgia gene­rada la cam­pa­nya pas­sada, una atmos­fera difícil­ment repe­ti­ble, per­met ara viure coses com­pli­ca­des d’expli­car i que segu­ra­ment que­da­ran per al record de tots quan comenci a sonar l’himne de la Cham­pi­ons i els juga­dors blanc-i-ver­mells espe­rin pal­plan­tats damunt de la gespa que les últi­mes notes aca­bin de sonar. Però, rebo­bi­nant, el joc que l’equip de Míchel va ofe­rir fa pocs mesos –amb una plan­ti­lla dife­rent i un punt físic i men­tal lluny de l’actual– ja va ser de pri­mer ordre mun­dial, ja li va per­me­tre com­pe­tir amb els tot­po­de­ro­sos Madrid i Barça fins ben entrada una segona volta que, a domi­cili, va fer massa pujada.

Una altra rea­li­tat

El Girona té les de per­dre en totes les com­pa­ra­ci­ons, o gai­rebé totes, que se li puguin fer amb el París Saint-Ger­main. Per plan­ti­lla, pres­su­post i història, els fran­ce­sos donen mil vol­tes als giro­nins, que saben, però, que això no fa gua­nyar par­tits. En il·lusió i moti­vació, els blanc-i-ver­mells han de sor­tir ven­ce­dors del Parc dels Prínceps, dos ingre­di­ents indis­pen­sa­bles que el mateix Míchel ha posat sem­pre a l’olla per refe­rir-se a la Cham­pi­ons Lea­gue i a aque­lla sen­sació de tenir poc a per­dre i molt a gua­nyar en l’objec­tiu de com­pe­tir cada par­tit.

Al davant, tot i haver per­dut ele­ments impor­tants, Luis Enri­que dis­posa de tot un arse­nal de juga­dors que poden fer decan­tar un par­tit en qual­se­vol moment. Ach­raf, Beraldo o Mar­quin­hos en defensa, João Neves, Vitinha o Zaïre-Emery en una medul·lar jove amb molta qua­li­tat –també hi ha Kang-in o Fabián Ruiz, entre altres–, i un atac ver­ti­cal i físic amb Dembélé, Bar­cola o Doué per ban­des i Asen­sio o Kolo Muani com a referències –Gonçalo Ramos, l’ariet més pur, es va lesi­o­nar de gra­ve­tat– for­men una plan­ti­lla que s’ha anat cons­truint a par­tir de la idea del tècnic asturià, un refe­rent en l’àmbit euro­peu amb una tra­jectòria increïble sos­tin­guda per equips com­pe­ti­tius i molt recognos­ci­bles.

Tot i l’avís per a nave­gants que es va endur l’equip con­tra el Barça, gole­jat i sense capa­ci­tat de res­posta davant un rival en un bon estat físic i eficaç en la pressió, enguany el calen­dari no dei­xarà temps per a lamen­ta­ci­ons, ni per can­viar d’estil, un fet inne­go­ci­a­ble per a un Míchel que hi anirà amb tot sigui quin sigui el rival.

EL PSG

Ha perdut les grans estrelles però ha construït un bloc adient per a Luis Enrique

EL PREMI

El Girona recull els fruits d’un curs passat brillant en què va acabar tercer en la lliga

Viatge sense contratemps i visita a l’estadi

L’expedició del Girona va viatjar a París al migdia amb un vol xàrter des de l’aeroport de Vilobí d’Onyar. Entre els presents, tota la plantilla del primer equip, l’equip juvenil –que també s’estrenarà en la Youth League–, ‘partners’ i algun aficionat. Míchel Sánchez va decidir fer l’últim entrenament abans del partit al matí a la GFA de la Massana i no pas al Parc dels Prínceps com fan molts equips per provar la gespa i prendre mides del camp. Això sí, tot el Girona al complet va anar a l’estadi on es jugarà el matx i tothom va trepitjar la gespa en el que serà un escenari per al record de la història del club. Avui, durant el dia, s’espera l’arribada de prop d’un miler d’aficionats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)