Cristhian Stuani tanca el cercle

L’ano­me­nat pal de paller per tota l’afició i el mateix Míchel Sánchez tan­carà el cer­cle que va començar a traçar des que va arri­bar al Girona l’estiu del 2017. Aquesta nit al Parc dels Prínceps, la lle­genda viva del club blanc-i-ver­mell podrà tas­tar la Cham­pi­ons Lea­gue, i fer-ho amb els colors de l’enti­tat que més estima, per la qual té un sen­tit de per­ti­nença de nivells insos­pi­tats. Stu­ani tan­carà el cer­cle defen­sant la samar­reta del Girona en la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal i com­plint un somni que mai hau­ria pogut ima­gi­nar que es com­pli­ria. El de Tala ha com­pe­tit sem­pre a gran nivell, ho ha donat tot per l’escut –a dins i fora del camp– i, tot i un des­cens traumàtic a segona A, la cam­pa­nya 2018/19, sem­pre ha cre­gut en un pro­jecte que ara, en el tram final de la seva car­rera, als 38 anys, li atorga un desig a com­plir per qual­se­vol fut­bo­lista. Després de dues gar­ro­ta­des de lli­bre, Stu­ani es va treure un pes del damunt amb el retorn a pri­mera la cam­pa­nya 2021/22 i, a la recerca de la con­so­li­dació en la màxima cate­go­ria, el premi d’un curs pas­sat per a la història: “Per mi és un orgull i un honor poder ser part de tot això. És molt espe­cial, no només pel que sig­ni­fica per al club, sinó per tot el que he vis­cut en aquesta enti­tat. Hem de gau­dir d’això però amb men­ta­li­tat gua­nya­dora cons­tant, ja que això ens aju­darà”, va dir l’ariet en la roda de premsa prèvia al duel con­tra el PSG.

La fe del charrúa ha mogut l’equip i el club en els dar­rers temps. A còpia de gols, lide­ratge i assi­mi­lació de rols i pro­ta­go­nisme, el capità por­tarà el braçal a París tal com li va pro­me­tre Míchel després que, gràcies a una diana del davan­ter, el Girona guanyés el Betis a Mon­ti­livi i fes un pas impor­tant per sege­llar l’accés a la màxima com­pe­tició euro­pea. El de Valle­cas, de pas, va recor­dar, indi­rec­ta­ment, Cota, el capità del Rayo que va debu­tar en la UEFA l’any 2000 i que no va poder gau­dir dels honors de la capi­ta­nia per la decisió de Juande Ramos de dei­xar-lo a la ban­queta –Míchel li va dedi­car un gol i Cota va aca­bar entrant en la segona part–: “No viuré prou vida per agrair el gest que ha tin­gut el tècnic cap a mi. És un pri­vi­legi par­ti­ci­par en un par­tit així i si ha tin­gut el gest és perquè sap que mereixo viure un fet somiat amb el club que més estimo”, va con­cloure.