Maleïts rebots

Cos­ta­ria de tro­bar una seqüència com la que es va viure en un parell de minuts a Mes­ta­lla. Dues acci­ons cal­ca­des amb el mateix desen­llaç nefast i repe­tint pro­ta­go­nista des­gra­ciat. Dos xuts des de fora l’àrea d’un equip car­re­gat de pro­ble­mes i tensió, amb mal­de­caps a la davan­tera, que de cop i volta va veure la llum gràcies a la male­dicció d’un defensa rival. En un mal par­tit del Girona, Juanpe Ramírez estava tenint una actu­ació sol­vent al dar­rere, que va que­dar eclip­sada per les dues juga­des maleïdes con­se­cu­ti­ves, entre el minut 56 i el 58. Les estadísti­ques comp­ta­ran que el pri­mer és seu en pròpia porta i el segon no perquè el xut de Rioja no anava a por­te­ria i el de Dani Gómez sí, però tant en un com en l’altre el seu con­tacte amb la pilota va ser deter­mi­nant per enga­nyar i batre Gaz­za­niga. I per con­ver­tir Mes­ta­lla en una festa per al cuer i un mal­son per als giro­nins, en una set­mana engres­ca­dora que ha tan­cat amb tres der­ro­tes.

En una sac­se­jada cri­da­nera, amb vuit can­vis res­pecte a l’onze ini­cial de París, la nove­tat més des­ta­cada era la presència de Juanpe. El canari, que no havia jugat ni un minut de com­pe­tició ofi­cial i que feia més de mig any que no era titu­lar –des del 16 de març a Getafe–, va entrar a l’eix de la defensa. Ho feia després que Míchel llancés un avís i demanés com­promís i espe­rit col·lec­tiu, i és pre­ci­sa­ment Juanpe un dels fut­bo­lis­tes a qui cita sovint el tècnic com a exem­ple amb aquests valors. En la pri­mera presència de la seva novena tem­po­rada al club, el més veterà del ves­ti­dor lluïa el braçal de capità. Va jugar al cos­tat de Krejci, amb Daley Blind des­plaçat a l’esquerra i fent de Miguel per inten­tar aju­dar en la cons­trucció.

El València no va exi­gir gaire la defensa del Girona en una pri­mera part plana. Juanpe, després de tallar una entrada a l’àrea de Pepelu, va veure la tar­geta groga molt lluny de la seva posició, quan tallava una tran­sició de Dani Gómez en la seva pri­mera falta (24’). En la recta final de la pri­mera part, va tenir dues inter­ven­ci­ons posi­ti­ves, en treure amb el cap d’esquena, una falta late­ral peri­llosa, i en tallar la pene­tració de Javi Guerra en la millor com­bi­nació local.

Tam­poc havia començat mala­ment la segona part Juanpe, que va rebut­jar a córner una cen­trada i poc després va inter­ve­nir en una entrada a l’àrea de Jesús Vázquez per l’esquerra. Però tot va que­dar espat­llat, i de manera cri­da­nera, amb les dues juga­des segui­des que van mar­car el par­tit. Pri­mer, va des­viar la tra­jectòria del xut de Luis Rioja. I després, tot i que no va fer can­viar tant la direcció del xut de Dani Gómez, també va des­pis­tar el por­ter argentí. Una doble gar­ro­tada que mar­cava del tot el retorn en la com­pe­tició d’un dels juga­dors vete­rans del ves­ti­dor, que faci­li­tava molt la feina a un València alli­be­rat, que no va neces­si­tar ni fer dos xuts a por­te­ria per cele­brar la pri­mera victòria de la tem­po­rada, i que aug­men­tava els mal­de­caps per a un Girona que, en una altra dimensió, no acaba d’arren­car.