Sense temps per a lamen­ta­ci­ons i, des­gra­ci­a­da­ment, tam­poc per esme­nar errors a còpia d’entre­na­ments de qua­li­tat que aju­din la plan­ti­lla a con­nec­tar-se, el Girona rep a Mon­ti­livi la visita del Rayo Valle­cano (19 h, Movis­tar LaLiga). El con­junt blanc-i-ver­mell vol tren­car com sigui la sèrie de dues der­ro­tes con­se­cu­ti­ves en la lliga –con­tra el Barça (1-4) i el València (2-0)–, més una ter­cera en el debut en la Cham­pi­ons Lea­gue con­tra el PSG (1-0), per evi­tar així que els mals resul­tats l’empe­nyin a la part baixa de la taula i hagi de pre­o­cu­par-se més del compte. El joc mos­trat pels fut­bo­lis­tes pre­o­cupa fins a un cert punt el mateix Míchel, que sap els mals del seu equip i intenta solu­ci­o­nar-los més a través de par­tits –i les cor­res­po­nents pata­ca­des–, que no pas amb entre­na­ments. El de Valle­cas neces­si­ta­ria ara una pre­tem­po­rada per aco­blar al màxim les noves cares, però no la té, i per això no té més remei que fer rota­ci­ons per les exigències del calen­dari i inten­tar tro­bar la tecla ade­quada.

El Rayo Valle­cano arriba a Mon­ti­livi en un bon moment i poc menys de tres dies després d’un esforç físic con­si­de­ra­ble per esgar­ra­par un bon empat con­tra l’Atlético a l’estadi de Valle­cas, on hi ha dis­pu­tat els seus dos últims par­tits –qua­tre punts de sis pos­si­bles–. L’equip diri­git per Íñigo Pérez ha recu­pe­rat l’essència del bloc que diri­git per Andoni Ira­ola –Pérez va ser el seu segon entre­na­dor– va acon­se­guir per­manències sense pati­ment en la màxima cate­go­ria. Amb un equip recognos­ci­ble i fut­bo­lis­tes que fa anys que juguen junts –Isi, Álvaro García, Trejo, Unai López, Valentín, Ciss, Nteka– amb l’aire nou de Ratiu, De Fru­tos, Embarba (segona etapa), el mediàtic James Rodríguez o l’ex Girona Gerard Gum­bau –també l’ex Figue­res i Olot Pep Cha­varría–, els madri­leny han tor­nat a tro­bar el camí de la soli­desa a Valle­cas i de ser un con­junt incòmode a tots els esta­dis que visita. De moment, els de la franja han gua­nyat dos par­tits, els matei­xos que han empa­tat i han per­dut en sis jor­na­des de la lliga.

El Girona haurà d’estar molt fi amb pilota per superar una pressió que enguany l’asfi­xia més que mai. La cir­cu­lació dels giro­nins sol ser lenta i estèril i les pèrdues en zones com­pro­me­ses per­me­ten als rivals fer mal. Tro­bar la segu­re­tat i la con­vicció en les pas­sa­des i ser una mica més ver­ti­cals –enguany només s’ha vist en el duel a casa con­tra l’Osa­suna (4-0)– aju­darà la plan­ti­lla blanc-i-ver­me­lla a tro­bar la con­fiança que li falta. De moment, Mon­ti­livi ha vist el seu equip gole­jar –al con­junt navarrès– i ser gole­jat pel Barça (1-4) en tan sols els dos par­tits que han pogut veure els seus afi­ci­o­nats de ben a prop. A l’estadi, el Girona hi jugarà sis dels pro­pers vuit par­tits, que haurà d’afron­tar avui i tot l’octu­bre –qua­tre de lliga i dos de Cham­pi­ons– i és aquí on ha d’arri­bar el con­fort del joc i dels resul­tats des de la tran­quil·litat, i és que, el con­trari només farà que es con­tinuï com­pa­rant aquest equip amb el del curs pas­sat i que el neguit aug­menti si es torna a veure llui­tant per sor­tir d’una part baixa que sem­pre inqui­eta.

Abans de tor­nar a pen­sar en la Cham­pi­ons, l’equip de Míchel té el matx con­tra el Rayo Valle­cano i el de diu­menge con­tra el Celta per mirar de sumar el màxim de punts i tor­nar a ini­ciar un parèntesi amb tots els sen­tits posats a Europa.