Sense temps per a lamentacions i, desgraciadament, tampoc per esmenar errors a còpia d’entrenaments de qualitat que ajudin la plantilla a connectar-se, el Girona rep a Montilivi la visita del Rayo Vallecano (19 h, Movistar LaLiga). El conjunt blanc-i-vermell vol trencar com sigui la sèrie de dues derrotes consecutives en la lliga –contra el Barça (1-4) i el València (2-0)–, més una tercera en el debut en la Champions League contra el PSG (1-0), per evitar així que els mals resultats l’empenyin a la part baixa de la taula i hagi de preocupar-se més del compte. El joc mostrat pels futbolistes preocupa fins a un cert punt el mateix Míchel, que sap els mals del seu equip i intenta solucionar-los més a través de partits –i les corresponents patacades–, que no pas amb entrenaments. El de Vallecas necessitaria ara una pretemporada per acoblar al màxim les noves cares, però no la té, i per això no té més remei que fer rotacions per les exigències del calendari i intentar trobar la tecla adequada.

El Rayo Vallecano arriba a Montilivi en un bon moment i poc menys de tres dies després d’un esforç físic considerable per esgarrapar un bon empat contra l’Atlético a l’estadi de Vallecas, on hi ha disputat els seus dos últims partits –quatre punts de sis possibles–. L’equip dirigit per Íñigo Pérez ha recuperat l’essència del bloc que dirigit per Andoni Iraola –Pérez va ser el seu segon entrenador– va aconseguir permanències sense patiment en la màxima categoria. Amb un equip recognoscible i futbolistes que fa anys que juguen junts –Isi, Álvaro García, Trejo, Unai López, Valentín, Ciss, Nteka– amb l’aire nou de Ratiu, De Frutos, Embarba (segona etapa), el mediàtic James Rodríguez o l’ex Girona Gerard Gumbau –també l’ex Figueres i Olot Pep Chavarría–, els madrileny han tornat a trobar el camí de la solidesa a Vallecas i de ser un conjunt incòmode a tots els estadis que visita. De moment, els de la franja han guanyat dos partits, els mateixos que han empatat i han perdut en sis jornades de la lliga.

El Girona haurà d’estar molt fi amb pilota per superar una pressió que enguany l’asfixia més que mai. La circulació dels gironins sol ser lenta i estèril i les pèrdues en zones compromeses permeten als rivals fer mal. Trobar la seguretat i la convicció en les passades i ser una mica més verticals –enguany només s’ha vist en el duel a casa contra l’Osasuna (4-0)– ajudarà la plantilla blanc-i-vermella a trobar la confiança que li falta. De moment, Montilivi ha vist el seu equip golejar –al conjunt navarrès– i ser golejat pel Barça (1-4) en tan sols els dos partits que han pogut veure els seus aficionats de ben a prop. A l’estadi, el Girona hi jugarà sis dels propers vuit partits, que haurà d’afrontar avui i tot l’octubre –quatre de lliga i dos de Champions– i és aquí on ha d’arribar el confort del joc i dels resultats des de la tranquil·litat, i és que, el contrari només farà que es continuï comparant aquest equip amb el del curs passat i que el neguit augmenti si es torna a veure lluitant per sortir d’una part baixa que sempre inquieta.

Abans de tornar a pensar en la Champions, l’equip de Míchel té el matx contra el Rayo Vallecano i el de diumenge contra el Celta per mirar de sumar el màxim de punts i tornar a iniciar un parèntesi amb tots els sentits posats a Europa.