Girona

Dominador sense verí

El Girona millora les prestacions ofensives però no pot superar, per falta d’efectivitat, un Rayo que acaba tancat amb una línia de sis

Míchel i els seus futbolistes continuen sense trobar el joc ràpid, vertical i agressiu que tants bons resultats va donar el curs passat

Girona 0 Rayo Vallecano 0

GIRONA:Gazzaniga, Arnau, David López, Blind, Miguel, Iván Martín, Yangel Herrera, Tsygankov, Asprilla (Misehouy, 75’), Bryan Gil (Danjuma, 67’) i Abel Ruiz (Stuani, 67’). RAYO VALLECANO:Batalla, Balliu, Mumin, Lejeune, Pep Chavarría (De Frutos, 33’), Ratiu, Pedro Díaz (Gumbau, 46’), Óscar Valentín, Isi (Unai López, 46’), Camello (Nteka, 78’) i Embarba (Álvaro García, 60’).  GOLS:cap.ÀRBITRE:Martínez Munuera (comitè valencià).VAR:Trujillo Suárez (comitè tinerfeny).T.G.:a Tsygankov (20’), Abel Ruiz (58’) i Yangel Herrera (83’), del Girona, i a Pedro Díaz (45’), Unai López (64’), Balliu (89’) i Ratiu (93’), del Rayo.T.V.:cap.PÚBLIC:12.372 espectadors a l’estadi de Montilivi.

El Girona va domi­nar el Rayo Valle­cano, el va sot­me­tre per moments, el va tan­car en la seva pròpia àrea però no va poder pas­sar de l’empat a zero a l’estadi de Mon­ti­livi, on no s’han d’esca­par punts en par­tits així. L’equip de Míchel millora, però ho fa massa a poc a poc. I és que, si bé ha de gene­rar més joc ofen­siu per inci­dir i tenir més opor­tu­ni­tats, con­tra els madri­lenys només els va fal­tar pre­cisió i clare­dat en els dar­rers metres. Es talla una ratxa de dues der­ro­tes –tres, comp­tant París– però el punt és un botí escàs per a un equip que es merei­xia més.

La pri­mera part va ser soporífera i com­pli­cada de dige­rir. El Girona, tot i que amb més presència en camp con­trari que a Mes­ta­lla, va domi­nar la pilota de dalt a baix però li va fal­tar, de nou, una cir­cu­lació més ràpida d’aquesta i ser, de retruc, més ver­ti­cal per tren­car línies d’una pressió agres­siva i molt ben tre­ba­llada d’un Rayo Valle­cano còmode sense pilota men­tre tingués la pos­si­bi­li­tat de recu­pe­rar-la en zona com­pro­mesa. I en aquest aspecte, en el pri­mer acte, el con­junt diri­git per un Míchel des­es­pe­rat a la banda, no va millo­rar gens. Les pèrdues en zona de perill per una presa de deci­si­ons dolenta no es van atu­rar, la falta de movi­ments per bus­car l’opció de pas­sada bona va fer que el joc fos massa estàtic i els madri­lenys s’aco­mo­des­sin encara més. Els visi­tants, amb pilota, inten­ta­ven ser ver­ti­cals i ràpids per apro­fi­tar la seva ocasió però els giro­nins, per sort, res­po­nien bé en defensa després de pèrdua. A poc a poc, Miguel Gutiérrez va començar a ser més pro­fund, Tsy­gankov i Aspri­lla van inter­can­viar la seva posició a la mit­ja­punta i van deses­truc­tu­rar una mica l’entra­mat defen­siu del rival, fins que en el 36 va arri­bar la pri­mera gran ocasió del Girona gràcies a una ober­tura d’Iván Martín cap a Miguel, que va fer una cen­trada exqui­sida al segon pal on va arri­bar un Aspri­lla que va picar massa a terra la pilota i va fer que aquesta, amb tot de cara, sortís per damunt del tra­ves­ser.

Millora insu­fi­ci­ent

El Girona va sor­tir dels ves­ti­dors amb ener­gia reno­vada i una marxa més. Els de Míchel van inten­tar bol­car-se en atac i, amb molta paciència i pos­sessió, van tro­bar la manera de gene­rar més joc ofen­siu. Tsy­gankov ho va pro­var amb una falta des de la fron­tal (48’) i Aspri­lla, molt actiu, va inten­tar una com­bi­nació amb Bryan Gil que no va fruc­ti­fi­car ja a dins de l’àrea petita (55’). L’exju­ga­dor del Wat­ford va tor­nar a tenir la millor ocasió de la segona part quan va rebre engan­xat a la banda dreta –es va moure per on va voler–, va con­duir la pilota fent una dia­go­nal i es va treure de la màniga un xut fort i sec que va impac­tar amb la cre­ueta esquerra de la por­te­ria de Bata­lla (60’). L’ata­cant blanc-i-ver­mell va mos­trar dosis de bon fut­bol, però li falta constància i regu­la­ri­tat per moure’s en zones on pugui real­ment fer mal i con­nec­tar amb els com­panys de la medul·lar i la referència de l’atac.

El tècnic del Girona va inten­tar sac­se­jar el seu equip fent entrar Stu­ani i Dan­juma per Abel Ruiz i Bryan Gil (65’). A dalt es neces­si­tava algú que fixés els cen­trals i per banda aire fresc que, des­gra­ci­a­da­ment, no va poder apor­tar l’extrem neer­landès, encara per tro­bar-se a si mateix des que va ater­rar el dar­rer dia de mer­cat pro­ce­dent del Vila-real, on sem­blava un avió. En el tram final, els giro­nins van fer moure de cos­tat a cos­tat l’equip madri­leny, que es defen­sava amb una línia de sis fut­bo­lis­tes, cosa que difi­cul­tava més qual­se­vol bona opció, fins que una geni­a­li­tat de Blind en una pas­sada inte­rior va per­me­tre tro­bar el forat i tren­car diver­ses línies de pressió que van dei­xar sol com un mus­sol Miguel Gutiérrez, que amb sang freda va dri­blar un rival per asseure’l a terra però va dis­pa­rar per damunt del tra­ves­ser amb la cama dolenta, la dreta, per des­es­pe­ració de Mon­ti­livi (71’).

Stu­ani va tenir la seva ocasió a prop de por­te­ria després d’una cen­trada de Tsy­gankov que inex­pli­ca­ble­ment no va aca­bar a dins de la por­te­ria (82’), i Dan­juma no va ser precís, ni àgil en la presa de deci­si­ons, en el temps afe­git per posar una bona pilota ja quan estava a dins de l’àrea (95’). Podia haver durat el par­tit dos dies que el Girona no hau­ria pogut ni sabut fora­dar la por­te­ria dels de Valle­cas.

DE MÉS A MENYS

Asprilla va tenir 2 ocasions clares, i Miguel i Stuani també van tenir ocasions de gol

MARGE DE MILLORA

El joc de l’equip va ser millor que en els darrers partits però encara falta velocitat i fluïdesa
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)