Hi ha qui diu que és un box-to-box, però Yan­gel és més que això. Quan les lesi­ons i el físic el res­pec­ten, és un mig­cam­pista total. Aporta brega, capa­ci­tat de gua­nyar duels gràcies a la seva potència física, arri­bada des de segona línia i gol. El d’ahir va ser el pri­mer del curs, però convé no obli­dar els cinc que va mar­car la tem­po­rada pas­sada. El veneçolà, que havia com­ple­tat els 90 minuts del par­tit que es va dis­pu­tar dime­cres a Mon­ti­livi con­tra el Rayo Valle­cano, va aguan­tar a bon ritme i va ser el millor juga­dor del Girona a Balaídos, espe­ci­al­ment durant els pri­mers 45 minuts. Sense anar més lluny, les dues rema­ta­des que va fer l’equip de Míchel durant la pri­mera part van por­tar el seu segell, així com la pri­mera ocasió clara. El fut­bo­lista de La Guaira es va des­fer amb solvència de Mar­cos Alonso col·locant el cos amb intel·ligència abans d’avançar un bon gra­pat de metres en con­ducció i de com­bi­nar amb Tsy­gankov al vèrtex de l’àrea. L’ucraïnès va veure com el des­do­blava per dar­rere i li va tor­nar la pilota amb un toc d’esperó que li va ser­vir per plan­tar-se sol, sense gaire angle, davant de Vicente Guaita, però el por­ter va pro­te­gir bé el pri­mer pal i va repel·lir el potent xut des de dins l’àrea petita. Seria la pri­mera de mol­tes acci­ons en què el veneçolà pica­ria a l’espai per la banda dreta, des d’on va pen­jar diver­ses cen­tra­des, tot i que la seva àrea d’influència va ser enorme i va estar pràcti­ca­ment a tot arreu. Aquest va ser el pri­mer avís. En el segon, arri­ba­ria el gol dels blanc-i-ver­mells. Quan fal­tava poc temps per arri­bar al des­cans, Yan­gel va apro­fi­tar l’espai que va dei­xar la defensa del Celta i va caçar una deli­ci­osa pas­sada de Daley Blind per fer gala d’una de les seves millors vir­tuts, l’esmen­tada arri­bada des de segona línia i la seva capa­ci­tat de rema­tada, que va fer estèril l’esti­rada de Guaita amb un cop de cap ben ajus­tat al pal llarg després de gua­nyar el duel aeri a Pablo Durán. Tot i que acos­tuma a ser força habi­tual, val la pena remar­car que el veneçolà va ser el juga­dor del par­tit que més vega­des va sor­tir ven­ce­dor de duels indi­vi­du­als (6/9).

La lesió de Romeu, subs­tituït per un Donny van de Beek que es va situar davant del doble pivot, va obli­gar el veneçolà a endar­re­rir la posició, acom­pa­nyat d’Iván Martín. Ja en la segona mei­tat, Her­rera, que va com­ple­tar 37 de 43 pas­sa­des i només va come­tre una falta i una pèrdua, es va mos­trar soli­dari en tas­ques defen­si­ves i va pro­te­gir la medul·lar quan els gallecs van fer un pas enda­vant i van gua­nyar ter­reny als giro­nins. Amb l’empat a Vigo, el Girona enca­dena cinc par­tits sense conèixer la victòria. “Ens queda una sen­sació agre­dolça. No sabria dir si el punt és bo o dolent, això ho veu­rem més enda­vant, però ens en volíem endur tres i tenim la sen­sació que el par­tit estava força con­tro­lat. Ara l’objec­tiu és gua­nyar en l’estrena de la Cham­pi­ons Lea­gue a Mon­ti­livi”, va expli­car Yan­gel, que també va des­ta­car la importància de tallar la sequera de tres enfron­ta­ments sense veure por­te­ria i va insis­tir que l’equip ha de millo­rar en l’últim terç i fina­lit­zar més juga­des.