La històrica estrena del Girona en la Champions League ha centrat pràcticament totes les mirades en un inici de curs en què els blanc-i-vermells també han suat en la lliga per arribar a la segona aturada de seleccions del curs en l’onzena posició. Fins ahir, quan es va celebrar el sorteig de la 1a eliminatòria, ningú havia perdut ni un sol segon a pensar en la copa, la tercera competició en discòrdia d’aquesta temporada. Aquella competició que sempre sembla que faci nosa, però que quan arriba el moment tothom s’hi acaba il·lusionant. I si no, només cal mirar la temporada passada, quan es temia si la copa podria ser una distracció vist el gran rendiment que estava oferint el Girona en la lliga. Els de Míchel, però, van anar passant eliminatòries fins als quarts de final i tothom, en major o menor mesura, va arribar a pensar en algun moment que els blanc-i-vermells la podien fer grossa. Malauradament, el Girona va caure eliminat al camp del Mallorca, que uns mesos després va perdre la final en la tanda de penals demostrant que, amb una mica de sort, els de Míchel podrien haver acariciat el primer títol de la seva història.

No serà fins l’última setmana d’octubre, entre el 29 i el 31 (els horaris encara s’han de definir), que el Girona s’estrenarà en la copa 2024/25 visitant el camp de l’Extremadura de 3a divisió FEF. Com sempre en els últims anys, amb la dificultat afegida de ser a partit únic i al camp de l’equip d’inferior categoria. Són partits que als blanc-i-vermells els ha costat resoldre amb solvència les últimes temporades, així que tothom té clar que la relaxació no està permesa si el que es vol és tornar a fer un gran paper en la competició del KO. Aquest és el gran interrogant que es genera aquesta temporada. Fins ara, Míchel ha estat el defensor més ferri de donar-ho tot en la copa i mai ha amagat que és una competició que el motiva. Com és evident, l’ha utilitzat per donar minuts als joves i als menys habituals, però tampoc ha dubtat a recórrer a les primeres espases quan ho ha vist necessari. L’ambició de superar eliminatòries i plantar-se al mes de gener en la fase decisiva de la competició, però, xoca ara amb l’exigència extra que suposa tenir un calendari d’allò més atapeït per la Champions League. Per jugadors amb poc protagonisme fins ara com Miovski, Solís, Portu, Juanpe o, fins i tot, Stuani, a més dels porters Juan Carlos i Pau López, la copa és una bona oportunitat, però les rotacions, sobretot ara que s’han ajuntat baixes importants com les de Romeu, Blind i Tsygankov, ja s’estan produint també en la lliga.