Una il·lusió que es fa feixuga

La històrica estrena del Girona en la Cham­pi­ons Lea­gue ha cen­trat pràcti­ca­ment totes les mira­des en un inici de curs en què els blanc-i-ver­mells també han suat en la lliga per arri­bar a la segona atu­rada de selec­ci­ons del curs en l’onzena posició. Fins ahir, quan es va cele­brar el sor­teig de la 1a eli­mi­natòria, ningú havia per­dut ni un sol segon a pen­sar en la copa, la ter­cera com­pe­tició en discòrdia d’aquesta tem­po­rada. Aque­lla com­pe­tició que sem­pre sem­bla que faci nosa, però que quan arriba el moment tot­hom s’hi acaba il·lusi­o­nant. I si no, només cal mirar la tem­po­rada pas­sada, quan es temia si la copa podria ser una dis­tracció vist el gran ren­di­ment que estava ofe­rint el Girona en la lliga. Els de Míchel, però, van anar pas­sant eli­mi­natòries fins als quarts de final i tot­hom, en major o menor mesura, va arri­bar a pen­sar en algun moment que els blanc-i-ver­mells la podien fer grossa. Malau­ra­da­ment, el Girona va caure eli­mi­nat al camp del Mallorca, que uns mesos després va per­dre la final en la tanda de penals demos­trant que, amb una mica de sort, els de Míchel podrien haver aca­ri­ciat el pri­mer títol de la seva història.

No serà fins l’última set­mana d’octu­bre, entre el 29 i el 31 (els hora­ris encara s’han de defi­nir), que el Girona s’estre­narà en la copa 2024/25 visi­tant el camp de l’Extre­ma­dura de 3a divisió FEF. Com sem­pre en els últims anys, amb la difi­cul­tat afe­gida de ser a par­tit únic i al camp de l’equip d’infe­rior cate­go­ria. Són par­tits que als blanc-i-ver­mells els ha cos­tat resol­dre amb solvència les últi­mes tem­po­ra­des, així que tot­hom té clar que la rela­xació no està per­mesa si el que es vol és tor­nar a fer un gran paper en la com­pe­tició del KO. Aquest és el gran inter­ro­gant que es genera aquesta tem­po­rada. Fins ara, Míchel ha estat el defen­sor més ferri de donar-ho tot en la copa i mai ha ama­gat que és una com­pe­tició que el motiva. Com és evi­dent, l’ha uti­lit­zat per donar minuts als joves i als menys habi­tu­als, però tam­poc ha dub­tat a recórrer a les pri­me­res espa­ses quan ho ha vist neces­sari. L’ambició de superar eli­mi­natòries i plan­tar-se al mes de gener en la fase deci­siva de la com­pe­tició, però, xoca ara amb l’exigència extra que suposa tenir un calen­dari d’allò més atapeït per la Cham­pi­ons Lea­gue. Per juga­dors amb poc pro­ta­go­nisme fins ara com Miovski, Solís, Portu, Juanpe o, fins i tot, Stu­ani, a més dels por­ters Juan Car­los i Pau López, la copa és una bona opor­tu­ni­tat, però les rota­ci­ons, sobre­tot ara que s’han ajun­tat bai­xes impor­tants com les de Romeu, Blind i Tsy­gankov, ja s’estan pro­duint també en la lliga.