Diferent competició

El davanter uruguaià, que ha estat la referència en atac en temporades anteriors, no ha estat titular en cap partit de lliga fins ara, sinó que ha assumit un rol més secundari pel que fa als minuts degut al desgast físic i a l’edat. Això no obstant, ha estat clau en la producció golejadora, un registre que ressalta la seva efectivitat en transformar les poques oportunitats que ha tingut. Aquesta situació destaca l’enorme capacitat del jugador de Tala, que continua sent decisiu malgrat la seva poca presència.

Curiosament, en competicions europees, la balança es decanta lleugerament cap a Stuani. L’uruguaià ha estat titular al Parc des Prínceps contra el PSG, en la seva estrena en la Champions League. La gran promesa que li havia fet Míchel. En total, ha acumulat 75 minuts en els dos partits de la màxima competició europea, poc menys que en les nou jornades de lliga. Contra el Feyenoord, va sortir des de la banqueta per jugar uns últims 15 minuts.

D’altra banda, Abel Ruiz encara no ha disputat ni un sol minut en la Champions League, un fet que deixa clara la gestió de Míchel en les dues competicions. No obstant això, en la lliga l’atacant valencià és un dels sis jugadors amb més minuts a seves botes, consolidant-se com una peça clau en el sistema de joc del tècnic madrileny, que el té en molta consideració.

Aquest equilibri entre un Abel Ruiz amb continuïtat en la lliga i un Stuani que apareix en moments puntuals, però sempre amb perill, il·lustra la riquesa ofensiva del Girona, que encara ha d’explorar la via Miovksi, amb un bon rendiment amb Macedònia del Nord en aquesta aturada, en què ha donat una assistència i ha fet una diana. Míchel està gestionant amb intel·ligència els seus recursos, oferint descans a Stuani per a partits de més pes, mentre que Ruiz manté la regularitat que li ha donat protagonisme en la lliga.