El gran hàndi­cap amb què el Girona afron­tava el par­tit con­tra la Real Soci­e­dad era que entre la llarga llista de lesi­o­nats hi ha tres dels qua­tre extrems de la plan­ti­lla. Només Dan­juma està a dis­po­sició de Míchel i la veri­tat és que el neer­landès no està sent dife­ren­cial en aquest inici de curs. És el moment que faci un pas enda­vant, i ahir a Mon­ti­livi en algun moment va sem­blar que es volia car­re­gar l’equip a l’esquena, però més enllà d’acci­ons pun­tu­als no va bri­llar. I sí, amb permís dels últims minuts de Mise­houy, va ser dels pocs que va gene­rar perill. Però sense més. La serp mos­sega, però ho fa sense el verí que neces­sita el Girona al davant.

Cer­ta­ment els pri­mers minuts de Dan­juma, esco­rat a la banda esquerra, van ser pro­me­te­dors. Amb l’ajuda de Miguel va ser el gran pro­ta­go­nista dels pri­mers atacs blanc-i-ver­mells, en els minuts de més empenta dels giro­nins, que van ser capaços de sot­me­tre per moments la Real Soci­e­dad. Amb el seu dese­qui­li­bri van arri­bar les pri­me­res acci­ons de perill, una de les quals molt estètica, tot i que també molt afor­tu­nada, que va fina­lit­zar amb un xut massa cen­trat que Remiro va refu­sar. Una altra, gua­nyant la banda, que va aca­bar amb una cen­trada peri­llosa que ningú va poder rema­tar. Aram­buru va patir, però el neer­landès es va anar apa­gant al mateix ritme que la Real Soci­e­dad equi­li­brava les for­ces dels giro­nins. És, en aquests moments, quan es neces­sita més un extrem com Dan­juma, però des­gra­ci­a­da­ment també és quan menys apa­reix. De fet, tot i no ser-ne direc­ta­ment res­pon­sa­ble, la jugada del 0-1 va venir pre­ce­dida d’una pèrdua de Dan­juma al cen­tre del camp quan l’extrem no sabia què fer amb l’esfèrica.

En la segona part la seva par­ti­ci­pació va ser efímera fins als minuts finals. Aïllat a la banda esquerra, pràcti­ca­ment no va entrar en joc fins que el seu com­pa­tri­ota Mise­houy el va tro­bar. Va ser en el minut 82, quan Dan­juma es va que­dar sol davant Remiro, però una vegada més va xutar al ninot. Va ser la millor ocasió dels blanc-i-ver­mells en tot el par­tit, tot i que Stu­ani, apa­rent­ment ben cobert, li dema­nava la pas­sada de la mort. Un minut després Dan­juma va tenir una altra ocasió, però aquesta vegada la volea va ser defec­tu­osa i l’esfèrica va sor­tir molt lluny de la por­te­ria.