Stuani, l’únic que respon amb gols

El Girona actual està lluny de gai­rebé tot els apar­tats estadístics de l’equip del curs pas­sat. I l’apar­tat gole­ja­dor n’és un d’impor­tant. Si bé els giro­nins eren líders després de dotze jor­na­des dis­pu­ta­des amb 31 punts –16 més que actu­al­ment–, també havien fet gai­rebé el doble de gols (29) que els 15 que sumen ara en el cam­pi­o­nat. A més de la sequera ini­cial de Miovski tot just ater­rat al club, tam­poc s’ha estre­nat tot i jugar vuit par­tits i acu­mu­lar més de 500 minuts Arnaut Dan­juma, ara lesi­o­nat. Abel Ruiz, també amb pro­ble­mes físics, acu­mula dos gols en dues jor­na­des segui­des, dis­pu­ta­des el 29 d’agost i l’1 de setem­bre –fa molt–, i Bryan Gil igual­ment, amb una única diana en la ter­cera jor­nada, com Aspri­lla, en la novena, just abans de lesi­o­nar-se.

Amb tot això, el pit­xitxi de l’equip és Stu­ani, l’únic que res­pon a la crida i l’ata­cant que menys juga. Amb qua­tre dia­nes –dues de penal–, l’uru­guaià marca cada 38 minuts, una xifra extra­or­dinària sor­tint sem­pre des de la ban­queta. El de Tala està com­plint a la per­fecció amb el rol esti­pu­lat dins la plan­ti­lla, com a líder a dins i a fora del camp i amb un ren­di­ment excel·lent sem­pre que ha estat a la gespa.

Míchel, això sí, espera que la resta de com­panys ofen­sius es recu­pe­rin de les lesi­ons i puguin fer un pas enda­vant pel que fa a la importància dins l’equip i en la millora dels números indi­vi­du­als i, de retruc, els col·lec­tius.