La llarga ombra de Dovbyk

El ren­di­ment

Miovski ha jugat 9 par­tits en aquesta tem­po­rada, set dels quals com a titu­lar –només ha jugat els 90 minuts en dos– i no s’ha estre­nat encara com a gole­ja­dor en la lliga (6 enfron­ta­ments i 384 minuts acu­mu­lats) ni tam­poc en la Cham­pi­ons Lea­gue (3 par­tits i 208 minuts). El mace­doni sí que va fer un doblet con­tra l’Extre­ma­dura en la pri­mera eli­mi­natòria de la copa, un rival de 3a divisió FEF que no va exi­gir gaire als giro­nins. En la lliga va forçar un penal en l’última jor­nada con­tra el Leganés i es va pro­duir, just després, una situ­ació incòmoda, ja que va ser subs­tituït de pressa i cor­rents per Stu­ani quan havia de ser l’encar­re­gat d’exe­cu­tar la pena màxima en pri­mera instància. En la lliga de cam­pi­ons, l’ariet també va forçar, en una acció de murri, un penal del por­ter del Feye­no­ord, que poste­ri­or­ment li va atu­rar el pos­si­ble 2-2, que sí que va fer Van de Beek –l’equip va aca­bar per­dent 2-3 per culpa d’un gol en pròpia por­te­ria de Krejci–: “Con­tra el PSV vam gau­dir d’oca­si­ons en el pri­mer tram del par­tit, espe­ci­al­ment una de meva. Si hagués mar­cat, el par­tit hau­ria estat total­ment dife­rent. Sumem una altra experiència, tenim molts lesi­o­nats que no es poden entre­nar amb nosal­tres, però els que que­dem ho dona­rem tot”, va dir l’ata­cant.

El joc de l’equip, en evo­lució i en un estat de tran­sició massa llarg pels can­vis que va viure la plan­ti­lla durant l’estiu i tots els entre­bancs en forma de lesió que ha hagut d’esqui­var, no estan afa­vo­rint un Miovski a qui es veu volun­tariós, soli­dari en la pressió i que es posa a dis­po­sició de Míchel per encai­xar defi­ni­ti­va­ment en l’equip. El mace­doni ha de bai­xar a tocar la pilota per jugar de d’esquena a por­te­ria i a diver­sos metres de l’àrea i tam­poc està tro­bant cen­tra­des òpti­mes per poder rema­tar per culpa de la pèrdua d’efec­tius en els extrems que l’hau­rien de nodrir de pilo­tes. Els gols espe­rats per Miovski en la lliga són 0,48 per par­tit i els xuts a por­te­ria, 0,3, unes dades que millo­ren en la Cham­pi­ons –1,63 gols espe­rats i 1,7 xuts entre els tres pals.

Cada juga­dor neces­sita un temps d’aco­bla­ment en un nou club i un eco­sis­tema de joc con­cret com el del Girona de Míchel, però si a això hi afe­gim com­pa­ra­ci­ons odi­o­ses amb l’últim inquilí d’una plaça com a referència ata­cant en l’onze titu­lar com Dovbyk, el ren­di­ment de Miovski queda encara més en entre­dit. En les matei­xes dotze jor­na­des, la tem­po­rada pas­sada l’ucraïnès ja havia fet 6 dels 24 gols que va fer en tota la lliga, i, això sí, l’equip anava líder amb més del doble de punts (31) que ara (15). Les pres­ta­ci­ons de tots els juga­dors, per qua­li­tat i per estat de forma, eren excel·lents, l’equip rodava sol, sense con­tra­temps amb les lesi­ons i jugant només un par­tit cada set­mana. I és que aquests són aspec­tes a tenir en compte per expli­car que el bloc no rut­lli, als nous els costi tenir pro­ta­go­nisme i el ren­di­ment no sigui l’espe­rat.