Que no quedi un mal gust

Per fi. L’últim mes de com­pe­tició ha estat una ago­nia per al Girona. Des que es va repren­dre la com­pe­tició després de l’atu­rada de selec­ci­ons a l’octu­bre, els de Míchel han hagut de sobre­viure més que altra cosa. Les bai­xes que va dei­xar aque­lla atu­rada més les que s’han anat pro­duint par­tit a par­tit, han con­ver­tit el dia a dia blanc-i-ver­mell en un cal­vari. Avui, però, s’acaba aquest mal viure. Si més no, és d’espe­rar que així sigui. O més ben dit, de desit­jar. Avui el Girona visita el camp del Getafe (18.30 h, Movis­tar LaLiga) i després, tan­cant mol­tes set­ma­nes en què ha hagut de jugar cada tres o qua­tre dies, arri­ba­ran dues set­ma­nes per poder res­pi­rar, des­can­sar les cames i, sobre­tot, recu­pe­rar juga­dors. Ja res podrà can­viar el que ha pas­sat en aquest últim mes, en què les victòries con­tra l’Slo­van Bra­tis­lava en la Cham­pi­ons (2-0) i con­tra el Leganés en la lliga (4-3) han estat les úniques ale­gries –la copa, la veri­tat, és que de moment ni fred ni calor. Ara bé, si avui es gua­nya a Getafe el que és segur és que, si més no, el gust de boca que dei­xarà aquest últim mes no serà tan amarg.

Mirant el cos­tat posi­tiu, la d’avui és una molt bona opor­tu­ni­tat de posar el comp­ta­dor gai­rebé a zero en la lliga. Gua­nyant el Getafe, els giro­nins s’enfi­la­rien fins als 18 punts després del pri­mer terç de lliga i veu­rien molt més a prop les posi­ci­ons euro­pees que la zona de des­cens, que de moment és a sis punts. Seria una gran notícia per a un Girona que, a més, podria enca­de­nar dues victòries en la lliga per segona vegada aquesta tem­po­rada. L’ante­rior vegada va ser gua­nyant l’Osa­suna (4-0) i el Sevi­lla (0-2) en la ter­cera i quarta jor­nada, també just abans d’una atu­rada de selec­ci­ons. De fet, el tri­omf al Sánchez Pizjuán és l’únic que el Girona ha acon­se­guit lluny de Mon­ti­livi en les dotze jor­na­des que s’han dis­pu­tat. Si en aquell moment les dues victòries van ser­vir per des­per­tar nova­ment la il·lusió, esvaïda després en els dos últims mesos, per què ara no?

És evi­dent que per gua­nyar al camp del Getafe d’un vell cone­gut com Bor­dalás s’haurà de picar pedra. Tro­bar ritme dins del par­tit serà d’allò més com­pli­cat, i més val no anar a dar­rere en el mar­ca­dor en cap moment si no es vol anar mirant el rellotge amb angoixa cada dos per tres. Ara bé, amb l’allau de bai­xes que té el Girona i el des­gast acu­mu­lat jugant dos par­tits cada set­mana, pot ser la vegada que el ritme baix del Coli­seum Alfonso Pérez s’adapti millor a les neces­si­tats dels giro­nins, que tam­poc no és que esti­guin vivint un moment gaire bo de sen­sa­ci­ons, excepte fases pun­tu­als dels par­tits com en la pri­mera part con­tra el Leganés. La con­cen­tració, això sí, no es podrà per­dre ni un segon, perquè un sol gol pot ser deci­siu. Així ho diuen els números del con­junt madri­leny, que amb vuit gols és l’equip menys gole­ja­dor de la lliga, però també és el ter­cer que menys n’encaixa, amb deu, només dar­rere l’Atlético (7) i el Mallorca (9). No són casu­a­li­tat, doncs, els set empats que ha obtin­gut fins ara.

Un dia més, amb onze bai­xes Míchel no tindrà gaire on esco­llir per fer l’ali­ne­ació. De fet, no seria estrany que jugués el mateix onze que al camp del PSV, tot i que hi podria haver algun canvi. El més pro­ba­ble, l’entrada d’Oriol Romeu per un Van de Beek que demana a crits una mica de des­cans.