Per fi. L’últim mes de competició ha estat una agonia per al Girona. Des que es va reprendre la competició després de l’aturada de seleccions a l’octubre, els de Míchel han hagut de sobreviure més que altra cosa. Les baixes que va deixar aquella aturada més les que s’han anat produint partit a partit, han convertit el dia a dia blanc-i-vermell en un calvari. Avui, però, s’acaba aquest mal viure. Si més no, és d’esperar que així sigui. O més ben dit, de desitjar. Avui el Girona visita el camp del Getafe (18.30 h, Movistar LaLiga) i després, tancant moltes setmanes en què ha hagut de jugar cada tres o quatre dies, arribaran dues setmanes per poder respirar, descansar les cames i, sobretot, recuperar jugadors. Ja res podrà canviar el que ha passat en aquest últim mes, en què les victòries contra l’Slovan Bratislava en la Champions (2-0) i contra el Leganés en la lliga (4-3) han estat les úniques alegries –la copa, la veritat, és que de moment ni fred ni calor. Ara bé, si avui es guanya a Getafe el que és segur és que, si més no, el gust de boca que deixarà aquest últim mes no serà tan amarg.

Mirant el costat positiu, la d’avui és una molt bona oportunitat de posar el comptador gairebé a zero en la lliga. Guanyant el Getafe, els gironins s’enfilarien fins als 18 punts després del primer terç de lliga i veurien molt més a prop les posicions europees que la zona de descens, que de moment és a sis punts. Seria una gran notícia per a un Girona que, a més, podria encadenar dues victòries en la lliga per segona vegada aquesta temporada. L’anterior vegada va ser guanyant l’Osasuna (4-0) i el Sevilla (0-2) en la tercera i quarta jornada, també just abans d’una aturada de seleccions. De fet, el triomf al Sánchez Pizjuán és l’únic que el Girona ha aconseguit lluny de Montilivi en les dotze jornades que s’han disputat. Si en aquell moment les dues victòries van servir per despertar novament la il·lusió, esvaïda després en els dos últims mesos, per què ara no?

És evident que per guanyar al camp del Getafe d’un vell conegut com Bordalás s’haurà de picar pedra. Trobar ritme dins del partit serà d’allò més complicat, i més val no anar a darrere en el marcador en cap moment si no es vol anar mirant el rellotge amb angoixa cada dos per tres. Ara bé, amb l’allau de baixes que té el Girona i el desgast acumulat jugant dos partits cada setmana, pot ser la vegada que el ritme baix del Coliseum Alfonso Pérez s’adapti millor a les necessitats dels gironins, que tampoc no és que estiguin vivint un moment gaire bo de sensacions, excepte fases puntuals dels partits com en la primera part contra el Leganés. La concentració, això sí, no es podrà perdre ni un segon, perquè un sol gol pot ser decisiu. Així ho diuen els números del conjunt madrileny, que amb vuit gols és l’equip menys golejador de la lliga, però també és el tercer que menys n’encaixa, amb deu, només darrere l’Atlético (7) i el Mallorca (9). No són casualitat, doncs, els set empats que ha obtingut fins ara.

Un dia més, amb onze baixes Míchel no tindrà gaire on escollir per fer l’alineació. De fet, no seria estrany que jugués el mateix onze que al camp del PSV, tot i que hi podria haver algun canvi. El més probable, l’entrada d’Oriol Romeu per un Van de Beek que demana a crits una mica de descans.