El punt d’inflexió

Impa­ra­bles

Durant i després del par­tit, la sen­sació que va tenir l’afició del Girona va ser la d’haver tor­nat a veure aquell equip letal i impa­ra­ble que la cam­pa­nya pas­sada va tras­pas­sar fron­te­res fins a clas­si­fi­car-se per a la Cham­pi­ons Lea­gue després d’aca­bar ter­cer en la lliga. L’Espa­nyol va ser un ninot en mans del con­junt diri­git per Míchel, que també va tenir la mateixa sen­sació en una roda de premsa després del matx en la qual va recor­dar el punt d’honor dels seus juga­dors, sobre­tot quan les difi­cul­tats en forma de lesió es van mul­ti­pli­car. I és que la del duel català va ser la ter­cera victòria con­se­cu­tiva del Girona en la lliga després de les acon­se­gui­des abans del parèntesi per selec­ci­ons con­tra el Leganés (4-3) i el Getafe (0-1), una sèrie que, si bé la cam­pa­nya pas­sada es va acon­se­guir i esmi­co­lar en més d’una ocasió, aïllant el curs extra­ter­res­tre pas­sat, els giro­nins només havien acon­se­guit lli­gar la tem­po­rada 2017/18 amb Machín a la ban­queta –con­tra el Celta (1-0), el Vila-real (0-2) i el Depor­tivo (2-0)– i la 2022/23, ja amb Míchel Sánchez com a tècnic –con­tra el Madrid (4-2), el Sevi­lla (0-2) i el Mallorca (2-1)–, fet que eleva el mèrit de la ratxa d’uns juga­dors que esta­ven o estan com­pa­gi­nant tres com­pe­ti­ci­ons amb més de 10 lesi­o­nats i neces­si­tant l’ajuda de diver­sos juga­dors del filial que com­pe­teix a ter­cera FEF.

El som­riure de Bojan

A més de Bryan Gil, que viu un bon moment després de dei­xar enrere els seus pro­ble­mes al tur­mell amb una con­vo­catòria amb la selecció espa­nyola abso­luta –va mar­car con­tra Suïssa– i una diana con­tra l’Espa­nyol, el de Bar­bate va aju­dar que Bojan Miovski mostrés el seu som­riure i s’alli­berés del tot fent-li dues pas­sa­des de gol que el mace­doni no va des­a­pro­fi­tar. Tot i que molts en dub­ta­ven, sem­blava que era qüestió de temps que l’ariet del Girona des­pertés el seu olfacte de gol en la lliga. El doblet anecdòtic con­tra l’Extre­ma­dura, un rival de ter­cera FEF, en la copa va que­dar en no res con­tra el con­junt blanc-i-blau. Miovski va fer dues dia­nes de davan­ter pur sem­pre estant en la posició idònia per rema­tar més aviat a plaer després que els seu com­pany li donés dos cara­mels en forma de pas­sada.

El mateix exda­van­ter de l’Aber­deen va mani­fes­tar després del duel con­tra el Getafe que no estava con­tent amb el seu ren­di­ment, però el dis­curs que man­te­nia Míchel sobre ell era de paciència i fe. L’ata­cant de Macedònia del Nord és un tre­ba­lla­dor incan­sa­ble i el tècnic de Valle­cas sem­pre li ha vist pre­dis­po­sició a enten­dre el joc, un aspecte que només s’asso­leix amb entre­na­ments de qua­li­tat, que li han man­cat, o bé perquè va arri­bar tard a l’equip, o bé perquè la com­pe­tició no ha fet pos­si­ble que es fes­sin aques­tes ses­si­ons –l’equip ha jugat cada 3-4 dies–, o bé perquè ha estat un fix en les con­vo­catòries amb la seva selecció, cosa que en les atu­ra­des li ha res­tat des­cans i més hores de vol a les ordres de Míchel.

En les com­pa­ra­ci­ons, tot­hom sap que l’actual Girona perdrà sem­pre res­pecte al del curs pas­sat i que Miovski també ho té molt magre al cos­tat dels números de Dovbyk, més ter­re­nal al Roma. Pre­ci­sa­ment això és el que ha pesat a l’equip en el pri­mer terç de la com­pe­tició, a més de tots els obs­ta­cles ja sabuts i comen­tats.