La gesta seria descomunal
El Girona sap que contra l’Sturm Graz va dilapidar la majoria de les possibilitats que tenia d’aspirar al ‘play-off’ de setzens
A més del calendari terrorífic, els punts de tall del 24è seran més alts del que s’esperava
Potser no era una final perquè el desenllaç en cap cas era definitiu, però sí que el Girona és conscient que a Klagenfurt contra l’Sturm Graz va fer anar en orris la majoria de les possibilitats que tenia de lluitar per aconseguir una plaça entre els 24 primers equips del grup únic de la Champions League i jugar així l’eliminatòria dels setzens –entre el 9è i el 24è–. Tampoc era un objectiu ferm en la primera participació dels gironins en una competició europea en els seus 94 anys d’història, però sí un desig o una via d’allargar un somni possible gràcies a una temporada passada increïble que recordaran tota la vida els aficionats blanc-i-vermells. Els de Míchel tenen només tres punts de 15 de possibles i fora de casa no han aconseguit ni guanyar ni marcar cap gol. Així és impossible aspirar a fer res, i més després que els punts de tall amb el 24è s’hagin encarit.
L’equip gironí no va fer un mal partit a domicili contra l’Sturm Graz i només la falta de contundència ofensiva en els metres finals li va impedir avançar-se en el marcador i fer el gir de guió que necessitava per generar més espais al rival per fer-li mal. Iván Martín va tenir una ocasió immillorable a un metre de la ratlla de gol, una acció que segur que encara li ronda pel cap, al mitjapunta. I és que el partit hauria canviat molt amb una primera diana dels gironins, dominadors de la pilota i el ritme del matx contra un rival austríac que intentava accelerar en algun contraatac, ben vigilat per la defensa, i la pilota aturada, on sí que tot s’iguala. Ni amb l’1-0 després de l’única acció en àrea pròpia en què els blanc-i-vermells no van ser contundents, els de Míchel es van mostrar prou actius a la zona de tres quarts davant d’una defensa ben situada i ben treballada. Stuani, en la recerca del gol, va tenir un parell d’ocasions, l’únic que ho va intentar fins al final.
Massa sorpreses
Tot i que en el missatge de Míchel després del partit no es van tancar les portes a donar per acabada l’aventura del club a la Champions League, la realitat és que només una proesa a l’abast de pocs tornaria a donar possibilitats als gironins de jugar l’eliminatòria de setzens. El calendari és terriblement exigent per als de Montilivi, que han de rebre a casa l’invicte i immaculat Liverpool en la propera jornada i l’Arsenal en l’última. Entremig, el Girona ha de visitar el Giuseppe Meazza per enfrontar-se al Milan. Massa exigència i potencial, i mantenint paral·lelament l’interès màxim en la lliga i també la copa. Per si no n’hi hagués prou, el tall en la 24a posició s’ha encarit per culpa del gruix d’equips que no han sumat o han sumat poc, a més d’alguna sorpresa positiva en la part noble de la classificació com l’Atalanta, el Lilla o el Brest, i en la baixa, com són els casos del Madrid o el PSG. És impossible pensar que amb menys de deu punts es pugui jugar el play-off quan el 23è ja en té set i el 24è, a falta de nou per disputar-se en les últimes tres jornades, ja en té sis; per tant, els de Míchel no haurien de perdre cap dels tres partits que queden i n’haurien de guanyar com a mínim dos. Una utopia.
Acabar bé l’aventura per la Champions, intentar donar la sorpresa contra algun dels grans equips d’Europa i ingressar alguns diners a través del triomf es converteix en la prioritat per a un Girona que pot centrar-se en la lliga i aspirar a repetir experiència europea, i qui sap si apropar-se a un títol amb la copa.
