La victòria, una digestió

Ni per res­pi­rar, ni per des­can­sar, ni per ana­lit­zar, ni per pre­pa­rar. El Girona no té tam­poc temps ni per lamen­tar-se després de per­dre a Kla­gen­furt la majo­ria de les pos­si­bi­li­tats de jugar el play-off dels set­zens de la Cham­pi­ons Lea­gue. I és que la lliga no s’atura, la com­pe­tició no espera ningú i si els de Míchel volen con­ti­nuar en la bona línia en la com­pe­tició més impor­tant per a tots els esta­ments del club i enca­de­nar qua­tre victòries segui­des per segona vegada en la seva curta i intensa història a pri­mera han de dei­xar enrere el tor­neig con­ti­nen­tal. Enllaçar qua­tre victòries a l’elit no és a l’abast de qual­se­vol i els giro­nins només ho van acon­se­guir en un curs pas­sat d’un altre pla­neta. El Girona actual, molt més ter­re­nal, podria espan­tar una vegada per totes els fan­tas­mes del des­cens, no mirar més avall de la taula i cri­dar ben fort que aspira a una de les posi­ci­ons que donen dret a jugar la cam­pa­nya vinent com­pe­tició euro­pea.

El Vila-real serà el rival a batre a l’estadi de la Ceràmica (14 h, Movis­tar LaLiga). Un con­trin­cant dur, sòlid i que té molt clar el joc que ha de fer de la mà d’un tècnic amb molta experiència i èxit allà on ha anat. Mar­ce­lino García Toral ja va ini­ciar una segona etapa al con­junt gro­guet el curs pas­sat, un any dur per als de la Plana ja que van haver de remar de valent per sor­tir de la zona baixa i, amb una millora con­si­de­ra­ble gràcies al clàssic 4-4-2 del tècnic, van esca­lar posi­ci­ons fins a tocar unes pla­ces euro­pees que final­ment no van acon­se­guir. Pre­ci­sa­ment no jugar entre set­mana està aju­dant els cas­te­llo­nencs a obte­nir millors resul­tats i regu­la­ri­tat tot i que també han tin­gut diver­ses lesi­ons en la majo­ria de les posi­ci­ons. De fet, el Vila-real afronta el duel con­tra el Girona min­vat per aquest aspecte ja que ni Eric Bailly, Foyth, Ilias Akho­mach, Nico­las Pépé, Ayoze Pérez, Alfonso Pedraza, ni tam­poc l’ex-Girona Ramon Ter­rats esta­ran a dis­po­sició del tècnic, que a més compta amb juga­dors que sur­ten de lesió i neces­si­ten dosi­fi­car-se com Gerard Moreno o Denis Suárez.

Tot i aquests con­tra­temps, antagònics amb el Girona, que manté la línia de recu­pe­ració d’efec­tius i rein­serció en els esque­mes de Míchel per enfor­tir d’ener­gia el bloc i com­pa­gi­nar les tres com­pe­ti­ci­ons que està dis­pu­tant, els gro­guets comp­ta­ran amb juga­dors dife­ren­ci­als en l’onze com l’altre exju­ga­dor gironí, Álex Baena, Yéremi Pino, Parejo o Barry en la punta d’atac.

L’equip diri­git per Míchel haurà de fer un par­tit molt dis­ci­pli­nat i ser con­tun­dent en les dues àrees si vol repe­tir el tri­omf que va acon­se­guir la cam­pa­nya pas­sada, en un par­tit que es recor­darà sem­pre, jugat entre set­mana i en el qual els blanc-i-ver­mells van poder posar-se per pri­mera vegada en la seva història en la pri­mera posició del cam­pi­o­nat de pri­mera. Lla­vors els giro­nins acon­se­guien la sisena victòria con­se­cu­tiva, el seu sos­tre en la cate­go­ria, un equip que rodava sol, que totes li ponien i que enguany intenta que li passi el mateix amb molts hàndi­caps per esqui­var com és haver de jugar cada tres o qua­tre dies i com­bi­nar tres com­pe­ti­ci­ons.

El Girona és un equip dife­rent com ho és també el Vila-real, dos con­junts que tenen clara la seva iden­ti­tat de la mà de dos entre­na­dors que fan moure els seus juga­dors pel camí que ells volen.