Un orgull innegociable
El Girona empata a l’estadi de la Ceràmica contra el Vila-real després d’igualar un 2-0 en contra en un tram final en el qual demostra una mentalitat esperançadora
El 2-0 de Baena (46’) semblava enterrar els de Míchel, que revifen amb dianes de Van de Beek (66’) i Krejcí (ja en el 97’)
I de sobte, un puntàs. El Girona va donar una alegria a la seva afició en el 97’ després d’aixecar-se de terra moribund i mostrar una nova dosi d’un orgull gironí que és innegociable en l’equip dirigit per Míchel Sánchez. Els gironins van tenir la pilota i cert control del partit en bones fases, però el Vila-real va demostrar que jugant al seu joc és dels millors de la competició. Amb pocs tocs, els groguets feien el que volien i Baena, amb unes capacitats insultants, movia els seus companys amb criteri per generar perill. Barry va aprofitar un rebot amb el pal a rematada de Yeremy per fer l’1-0 (23’) i l’exjugador del Girona Baena va semblar que mig sentenciava el matx amb el 2-0 en el primer minut després de sortir dels descans. Solís i Stuani van donar una empenta als companys i Van de Beek, ajudat per un rebot a un rival, va retallar distàncies fins que, al final, els blanc-i-vermells van haver de fer dues vegades gol per endur-se un punt. Primer Stuani va superar Conde a passada de Portu però el VAR va instar Ortiz Arias a anul·lar la diana per fora de joc (90’), i, en l’últim sospir, Krejcí va engaltar al primer toc un xut des de fora de l’àrea després d’un refús local per emmudir la Ceràmica i permetre al seu equip sumar un punt de molt valor (97’).
El Girona no va sortir malament al partit i va controlar l’esfèrica tot i no saber com fer mal a l’entramat defensiu muntat per Marcelino i el seu clàssic 4-4-2, un sistema que sap ajuntar línies en defensa per evitar que es generin espais, però que en atac, després de recuperació, pot obrir-se en velocitat per, amb pocs tocs, plantar-se a l’àrea rival. Tot i que el control era gironí, els castellonencs van començar a generar joc ofensiu també de seguida, fins que en el 23’ una bona jugada de Cardona, que va veure la desmarcada de Baena, va acabar amb un canvi de ritme de l’exjugador del Girona davant d’Iván Martín i una centrada al segon pal que Yeremy Pino va enviar a la fusta amb el cap. El refús, amb sort, li va caure als peus a Barry, que va marcar a plaer davant d’un Gazzaniga venut (23’) –prèviament a la jugada, l’àrbitre no va assenyalar una falta clara a Bryan Gil.
El gol no va canviar la tònica del partit i el Vila-real va seguir mostrant-se més incisiu i perillós. Baena va fer una passada resseguint la frontal que Pape Gueye va enviar a fora per poc amb un xut amb molta intenció al pal curt (33’), en l’última ocasió local, abans d’un parell d’aturades de Diego Conde abans del descans a xut de Danjuma des del vèrtex esquerre (34’) i la millor ocasió gironina després d’una centrada de Bryan Gil que va rematar Miguel amb la dreta obligant el porter local a intervenir-hi (45’).
El cop dur i el ressorgir
El Girona va sortir del descans fred i ho va pagar car. En un refús curt de Krejcí, Yeremy Pino va recuperar l’esfèrica i va veure molt bé Baena, que ja amb la passada del seu company va deixar enrere Arnau per encarar Gazzaniga i superar-lo amb un xut al pal curt a prou altura per fer-lo imparable. I això en el primer minut de joc. Un cop on fa més mal, ja que tota la xerrada prèvia de Míchel als vestidors quedava en un no res. Una plantofada que deixaria sense energia qualsevol però que als gironins els va esperonar ajudats per la sortida al camp i l’empenta de Stuani i Solís. Després d’un córner, Van de Beek, amb una mica de sort, va engaltar un xut després d’un refús per fer el 2-1, que ficava en el partit els de Míchel, que van passar a jugar amb tres defenses i Miguel i Bryan de carrilers-extrems. I en el tram final, la bogeria. Miguel va estar a punt d’empatar en el 83’, Stuani ho va fer en el 90’ però en fora de joc i Krejcí en el 97’ va assestar el cop definitiu al submarí per enfonsar-lo definitivament amb una volea amb l’esquerra imparable.
