A més de talent, galons

L’actu­ació de Yáser Aspri­lla en el seu retorn com a titu­lar després de per­dre’s els últims dos par­tits –con­tra el Vila-real i el Logroñés– per unes molèsties al tur­mell que dar­re­ra­ment han estat recur­rents, va ser una de les notes posi­ti­ves de la der­rota que va patir ahir el Girona con­tra el Madrid a Mon­ti­livi (0-3), en un par­tit en què els blanc-i-ver­mells van dur la ini­ci­a­tiva en la pri­mera mitja hora, en part, gràcies a la con­tri­bució del colombià, molt par­ti­ci­pa­tiu. La seva influència en el joc no només va ser ele­vada, sinó també sos­tin­guda durant el trans­curs dels 90 minuts, més enllà dels llargs trams de domini visi­tant després del des­cans.

La pri­mera pilota que li va arri­bar als peus va aca­bar dins l’àrea després de pen­jar amb el peu dret una cen­trada que no va tro­bar rema­ta­dor. Va ser la carta de pre­sen­tació d’Aspri­lla, que, sense Tsy­gankov, lesi­o­nat de l’adduc­tor, va jugar ben obert, a cama can­vi­ada, donant ampli­tud i, com és habi­tual, tre­pit­jant els car­rils inte­ri­ors, a més de bus­car, quan va poder, pas­sa­des en pro­fun­di­tat –qua­tre de les quals van ser a l’últim terç–, habi­li­tant Van de Beek en més d’una ocasió. A banda d’exe­cu­tar mol­tes de les acci­ons a pilota atu­rada, a l’extrem, que va com­ple­tar el par­tit a un bon to físic tenint en compte la seva inac­ti­vi­tat recent, se’l va veure inci­siu en la rema­tada, una de les seves vir­tuts, gràcies a la seva capa­ci­tat per xutar des de posi­ci­ons allu­nya­des. Fins a cinc vega­des va fina­lit­zar jugada el colombià. En la més des­ta­cada de la pri­mera part, va car­re­gar la cama i el seu intent va vore­jar el tra­ves­ser (22’), tot i que les dues que van aga­far por­te­ria van arri­bar en la segona mei­tat, amb una rosca des de la fron­tal de l’àrea que Cour­tois va atu­rar tot just abans que Mbappé fes el 0-3 (61’), i ja en el tram final, després de fer la clàssica jugada de traçar una dia­go­nal cap a dins, va pro­var un xut potent que el por­ter belga va des­viar a córner (79’).

Tot i que per les seves qua­li­tats fut­bolísti­ques mai des­ta­carà prin­ci­pal­ment per l’aspecte defen­siu, Aspri­lla no va defu­gir la seva res­pon­sa­bi­li­tat per aju­dar els com­panys en la pressió, i va regis­trar tres recu­pe­ra­ci­ons, a més de sor­tir ven­ce­dor en dos dels qua­tre duels que va dis­pu­tar. Mal­grat que l’esforç físic d’ahir el deixa molt pro­ba­ble­ment des­car­tat per sor­tir des de l’inici en el duel de dimarts con­tra el Liver­pool, és una molt bona notícia per a Míchel i el Girona que el colombià, per qui el club va pagar 18 mili­ons d’euros a l’estiu, agafés galons davant d’un rival com el Madrid. Amb Dan­juma apa­gat i Tsy­gankov sense fer net dels seus pro­ble­mes mus­cu­lars, tenir Aspri­lla ento­nat ha de ser -i és- una de les màximes pri­o­ri­tats del cos tècnic. El talent hi és. Falta la con­tinuïtat.