Atropellats per l’eficàcia
El Girona va fer una bona primera part contra el Madrid, però de nou no va ser prou agressiu en atac per avançar-se i fer mal als blancs
Els madrilenys sí que van ser contundents, i en els últims tres partits han golejat als de Míchel (10-0)
El Girona va perdre clarament contra el Madrid, un equip que ha demostrat darrerament tenir-li presa la mida endossant-li tres golejades en els últims tres precedents, que han fet tocar de peus a terra els blanc-i-vermells. Els madrilenys tenen el bé més preuat en el futbol, com és la contundència en atac, entre altres coses, l’element indispensable que fa guanyar partits a qualsevol equip. En l’últim duel a Montilivi, els de Carlo Ancelotti van saber patir quan no van tenir la pilota, gairebé durant la primera mitja hora, i van mostrar-se letals quan la van tenir, en bona part del segon acte. La paciència i el fet que el Girona no mostrés prou agressivitat i verí a la zona de tres quarts van aplanar el camí d’un conjunt blanc que conviu la mar de bé en aquests contextos de partits. L’eficàcia dels seus jugadors amb més desequilibri en els metres finals van fer la resta de la feina per guanyar.
Intencions a mig camí
L’equip dirigit per Míchel Sánchez va sortir al camp valent i disposat a competir per la pilota amb el Madrid i a instal·lar-se a camp rival. Asprilla i Bryan Gil van desequilibrar per bandes fent treballar Mendy i Lucas Vázquez, però la falta d’encert en l’última passada o també la manca de profunditat de jugadors com Van de Beek o Miovski, que ho van intentar amb desmarcades o buscant l’associació, van fer que les millors ocasions blanc-i-vermelles arribessin amb xuts des de la frontal –Asprilla ho va intentar més que mai i se’l va veure molt fi–. Perquè hi ha jugadors que ja no insisteixen a fer centrades al cor de l’àrea per la falta de rematadors que constantment hi ha amb un Miovski que no arriba a bona posició a prop de porteria i un Van de Beek que espera des de la segona línia.
“No és que ens falti gol sinó que no finalitzem prou les jugades ofensives que generem”, explicava un sincer Míchel Sánchez en la roda de premsa posterior al partit contra el Madrid. I és que la falta d’agressivitat i contundència a la zona de tres quarts és el que més preocupa el de Vallecas, que considera el seu equip un millor conjunt defensivament que en altres temps tot i haver encaixat ja 23 gols en 16 enfrontaments.
El parcial ho diu tot
El Girona ha vist com el Madrid s’ha convertit en la seva bèstia negra en els últims temps. El curs 2022/23, el del retorn dels gironins a primera, els madrilenys no van passar de l’empat a una diana al Bernabéu i van perdre 4-2 amb una tarda màgica del Taty Castellanos, autor de quatre gols, però des de llavors han superat els gironins de manera contundent en els tres següents partits. Ja el curs passat, els d’Ancelotti es van convertir en els únics que superaven els blanc-i-vermells en els dos partits de lliga. A Montilivi, amb els de Míchel estrenant lideratge en la classificació, el Madrid va guanyar 0-3 trencant una ratxa de sis victòries consecutives –set jornades sense perdre–, mentre que al Bernabéu, els blancs van golejar 4-0 un Girona que arribava al duel amb possibilitats d’entrar en la lluita pel títol després de quinze jornades del campionat sense perdre, precisament des del duel d’anada –11 victòries i 4 empats–. Enguany, el Madrid també ha trencat una ratxa positiva dels gironins, tot i que lluny de les del curs anterior: els de Míchel sumaven quatre jornades sense perdre (10 punts de 12).
En aquests tres últims precedents, Bellingham s’ha erigit com un martiri per a la defensa blanc-i-vermella, ja que l’anglès ha fet quatre dianes en el parcial demolidor de 10-0 que han clavat els blancs.
El Girona sap quin és un dels principals mals, i davant d’equips potents ofensivament queda més palès en què ha de millorar. El pitjor és que, de moment, el calendari no l’ajuda a treure rèdit dels entrenaments i, a més, el proper rival a Montilivi demà serà el Liverpool, un altre dels conjunts amb més potencial en atac del món. Mohamed Salah, Luis Díaz, Diogo Jota, Darwin Núñez o Gakpo provoquen temor a tothom.
