Focus en el més important
El Girona torna a la lliga després d’enfrontar-se al Liverpool en un partit històric a Montilivi per visitar Son Moix i enfrontar-se a un rival directe per accedir a Europa com és el Mallorca (Movistar LaLiga, 16.15 h)
Els d’Arrasate són un equip sòlid com a locals i, amb un partit més, un dels tres que sumen 24 punts en la classificació
Des que va començar el curs, en tots els estaments del Girona s’ha apostat per la lliga com la competició més important de les tres que disputaria excepcionalment l’equip. “És la competició que ens dona per viure” o “és la que ens ajudarà a créixer i estabilitzar-nos com a club” són reaccions que s’han anat repetint mentre la plantilla ha anat compaginant la lliga amb la Champions League i la copa del Rei. I ara, amb la competició europea aparcada fins a finals de gener –virtualment els gironins no hi tenen res a fer– i la competició del KO esborrada del mapa després de caure en la segona eliminatòria a mans d’un equip de segona FEF com el Logroñés, la lliga agafa una importància cabdal, única, i amb només dues jornades a l’horitzó abans d’acabar l’any, sumar els sis punts en joc és vital per aspirar al nou objectiu: tornar a aconseguir la classificació europea.
El Girona arriba al duel després de perdre contra el Liverpool i pràcticament dilapidar les poques possibilitats que tenia per lluitar per les eliminatòries dels setzens de final de la lliga de campions, però ho fa amb una motxilla a l’esquena de bones sensacions i la convicció que la línia de treball, els pròxims entrenaments i el període de descans han de fer créixer encara més el rendiment en el joc i els resultats dels de Míchel.
Els gironins van trencar contra el Madrid una ratxa de quatre jornades sense conèixer la derrota que els va permetre alliberar-se de la part baixa de la taula per connectar amb la noble i posar-se l’etiqueta d’un dels candidats a entrar a Europa –el cinquè va a l’Europa League i el sisè a la Conference League, tot i que això podria canviar depenent de qui és el campió de la copa i de si un representant espanyol guanya algun torneig europeu aquest curs–. I és que, tot i perdre contra els madrilenys per 0-3, els blanc-i-vermells són novens, a només dos punts del sisè, la Real Sociedad –empatat amb l’Osasuna i el Mallorca, el setè i el vuitè–, i a quatre del Vila-real, cinquè, això sí, amb un partit menys. Obtenir els sis punts en joc contra el conjunt balear i el Valladolid a Montilivi, el divendres 20 de desembre (21 h), a més de guanyar el primer duel del 2025, el darrer de la primera volta, seria fer un pas endavant definitiu per entrar de ple dret en la lluita per les posicions desitjades amb tota la segona meitat de la lliga per disputar-se alliberats llavors de qualsevol competició més.
Un rival amb caràcter
El Mallorca va deixar enrere l’estiu passat l’etapa de Javier Aguirre com a tècnic per iniciar la de Jagoba Arrasate. L’exentrenador de l’Osasuna ha mantingut l’ADN i la personalitat d’un equip que la campanya passada va arribar a la final de la copa i va perdre contra l’Athletic Club a la tanda de penals. La combinació entre jugadors amb bon peu com Darder o Dani Rodríguez i la verticalitat amb què obliguen a jugar futbolistes de gran físic com Muriqi, la principal arma atacant i autor de tres dianes, o Larin, fa del Mallorca un equip camaleònic que sap com fer mal en el moment idoni.
Per al Girona, les baixes de Miovski –el club ha confirmat que estarà entre sis i vuit setmanes de baixa per l’esquinç de turmell– i Krejcí –sancionat– hauran de ser solucionades per Blind, en atac, o de nou per un Danjuma mòbil o per Abel Ruiz o Stuani.
Al lateral, dos vells coneguts
Si bé Valery Fernández haurà de saludar els seus excompanys vestit de carrer i haurà de veure el matx des de la graderia, com a laterals titulars a l’equip dirigit per Jagoba Arrasate també hi haurà Pablo Maffeo i Johan Mojica, dos exjugadors del Girona que van pertànyer a la plantilla que va pujar per primer cop en la història del club a primera i que van competir el següent curs en la màxima categoria. El català és amo i senyor del lateral dret balear i el colombià va aterrar al club l’estiu passat en propietat procedent del Vila-real per 1,5 milions i com a demanda del tècnic per ocupar el lateral esquerre.
Un camp gairebé inexpugnable
El Girona ha visitat fins a set vegades el camp del Mallorca en l’etapa recent en el futbol professional i només ha aconseguit un sol triomf, el curs 2014/15, en la penúltima jornada del campionat, gràcies a un gol de Fran Sandaza (0-1). En els sis precedents restants, quatre victòries mallorquines i dos empats, a més dels quarts de final de la copa a partit únic de l’any passat, en què els balears van superar per 3-2 els de Míchel –en la lliga també van perdre, 1-0–. Abans dels partits emmarcats en la LFP, el Girona també va visitar el Mallorca en un partit de segona B, el curs 1977/78, i en dues promocions de permanència a segona, el 1941/42 i el 1942/43, quan els gironins van acabar baixant –els balears van guanyar tots tres partits–, i en un partit de lliga a segona el curs 1939/40, amb empat a 2.
