Amb Miovski lesi­o­nat entre sis i vuit set­ma­nes, fet que deixa el mace­doni lluny dels ter­renys de joc fins a finals de gener, la quota de davan­ters que puguin apor­tar gol es redu­eix a Dan­juma, que encara s’ha d’estre­nar amb el Girona, Stu­ani, que aporta una ràtio de gols per minuts jugats més que nota­ble, i Abel Ruiz, que sí que va fer dos gols en tres dies de diferència –el 29 d’agost i l’1 de setem­bre–, però que fa molt de temps que està des­a­pa­re­gut del mapa, o bé per culpa d’una lesió inde­ter­mi­nada que li va fer per­dre vuit par­tits –cinc de lliga, dos de Cham­pi­ons i un de copa–, o bé per la falta de con­fiança després del con­tra­temps físic. El d’Almus­sa­fes no mira a la por­te­ria rival i en les esto­nes que li ha donat Míchel un cop recu­pe­rat no ha estat espe­ci­al­ment afor­tu­nat ni amb pilota ni sense.

El Girona neces­sita la millor versió d’un fut­bo­lista que tam­poc no és un por­tent a l’hora de fer gols però sí que és clau en la pressió, en la gene­ració de joc ofen­siu, en la cre­ació d’espais i, fins i tot, en una última pas­sada gràcies al seu bon joc asso­ci­a­tiu. Com Dan­juma i Miovski, els tres nous refe­rents ofen­sius –d’altres des de la segona línia també han de fer un pas enda­vant– no estan ni en el seu millor moment ni ren­dint com espe­rava Míchel, la direcció espor­tiva i l’entorn del club. Dan­juma ve cedit i serà el Vila-real qui haurà de pren­dre deci­si­ons, però per Miovski i Abel Ruiz el club va fer un desem­bor­sa­ment d’uns sis mili­ons a l’Aber­deen, pel pri­mer, i de nou, a més d’una ope­ració paral·lela que va enviar Gabri Martínez al Braga, pel segon.