El llaç a un gran any

Victòria plàcida i con­vin­cent del Girona sobre el Valla­do­lid (3-0). Els giro­nins van con­tro­lar en tot moment un rival ino­pe­rant en atac, que els va aju­dar a aca­bar un any 2024 ino­bli­da­ble amb un som­riure i un bon sabor de boca. Els tres punts aju­da­ran l’equip a man­te­nir-se en la lluita per acce­dir a com­pe­ti­ci­ons euro­pees i alguns dels seus juga­dors, a pas­sar unes fes­tes més alli­be­rats per afron­tar els nous rep­tes. David López va avançar, de rebot, els de Míchel després d’una falta directa exe­cu­tada per Miguel Gutiérrez, i Abel Ruiz i Dan­juma van veure por­te­ria, el que més neces­si­ta­ven, amb dues dia­nes més que van sen­ten­ciar un rival amb tota la pinta de bai­xar a segona si no can­via la majo­ria de coses. Els blanc-i-ver­mells s’enfi­len fins als 25 punts i a falta d’un par­tit per aca­bar la pri­mera volta –no juguen fins a l’11 de gener al camp de l’Alavés– poden fir­mar el que seria la segona millor pri­mera volta de la història de l’enti­tat en la màxima cate­go­ria.

El Girona, com era d’espe­rar, va sor­tir al ter­reny de joc amb la intenció de fer-se amo i senyor de la pilota per tan­car al seu propi camp un Valla­do­lid amb tres cen­trals i dos car­ri­lers que, sense pos­sessió de l’esfèrica, for­ma­ven una línia de cinc clara i gai­rebé impe­ne­tra­ble. Els giro­nins van fer cir­cu­lar la pilota de cos­tat a cos­tat per gene­rar espais i fer mal als cas­te­llans. I ho van acon­se­guir en els pri­mers minuts, quan Bryan Gil va mirar de con­nec­tar amb Blind i Aspri­lla va inten­tar un xut que va topar amb un defensa i va obli­gar Hein a una esti­rada pro­vi­den­cial per enviar a córner la rema­tada enve­ri­nada.

Els giro­nins, a poc a poc, van fer endar­re­rir més un Valla­do­lid que va arri­bar a Mon­ti­livi amb l’objec­tiu que no passés gaire res i, per sort, no ho va acon­se­guir. Quan els blanc-i-ver­mells acce­le­ra­ven les acci­ons, els cas­te­llans mos­tra­ven fis­su­res en el seu entra­mat. Blind feia mal en la des­mar­cada i va estar a punt de caçar de volea una pas­sada de Miguel, i Van de Beek, incan­sa­ble també tallant a l’espai, no va rema­tar bé una cen­trada d’Iván Martín quan estava sol a la fron­tal de la petita.

Abans de la mitja hora, Abel Ruiz va dema­nar, sense sort, penal per un cop amb la mà a la cara de Juma Bah i Arnau va rema­tar a fora per poc una cen­trada de Miguel des de la dreta –era a tot arreu–. Tot això va ser el pre­ludi dels dos gols que posa­ven el par­tit de cara als de Míchel. El pri­mer va arri­bar amb sus­pens i una mica de sort quan Bryan Gil va forçar una falta a la fron­tal després d’un eslàlom bru­tal res­se­guint la línia de calç. La falta directa la va exe­cu­tar Miguel, però va ser un rebot amb David López el que va enviar la pilota al fons de la xarxa. El VAR va rati­fi­car que el cen­tral estava en bona posició, perquè ni González Fuer­tes ni el seu assis­tent sabien què dir ni què fer damunt de la gespa (32’).

Degus­tant encara el gol que obria la llauna, pro­ba­ble­ment el més com­pli­cat del par­tit, Miguel es va treure de la màniga una cen­trada marca de la casa amb l’esquerra que Abel Ruiz va rema­tar amb el cap, i també amb el cor, superant l’esti­rada d’un Hein poc afor­tu­nat. Tant el mateix Abel Ruiz, amb el gol, com el Girona, amb el resul­tat, van alleu­ge­rir el pes de la mot­xi­lla dels últims dies. Tocava con­tro­lar i ges­ti­o­nar el marge en el segon acte inten­tant no posar el mode vacan­ces abans d’hora.