Ha cos­tat Déu i ajuda, però ahir, gai­rebé qua­tre mesos després, Abel Ruiz va tor­nar a veure por­te­ria, per fi, amb la samar­reta del Girona. Míchel, que els últims par­tits s’havia decan­tat per Dan­juma, va apos­tar d’inici pel valencià, que aquest curs es va estre­nar com a gole­ja­dor amb una volea con­tra l’Osa­suna en la ter­cera jor­nada i també va mar­car, de penal, en la següent al Sánchez-Pizjuán. Va ser l’1 de setem­bre. Des d’ales­ho­res, no hi havia hagut manera. I en cap cas havia estat per falta d’opor­tu­ni­tats. L’exju­ga­dor del SC Braga va ser titu­lar en les pri­me­res nou jor­na­des, fins que unes molèsties a l’adduc­tor que es van anar com­pli­cant li van tallar la con­tinuïtat. Un cop recu­pe­rat després de cinc set­ma­nes, va veure com acu­mu­lava una suplència rere l’altra, fins a sis segui­des. A títol indi­vi­dual, pro­ba­ble­ment, el punt crític va ser el dia del Liver­pool, amb Miovski lesi­o­nat i Dan­juma actu­ant per pri­mer cop de fals 9 –tot i esco­rar-se sovint a l’esquerra–, en què no va tenir ni minuts. El més pre­o­cu­pant de tot ple­gat era, més enllà de la dava­llada de pro­ducció ofen­siva gene­ral, que tant ell com el mace­doni que­da­ven massa aïllats del joc, sense pràcti­ca­ment poder-hi inter­ve­nir. Ahir, però, Abel va tor­nar a som­riure.

Després de gua­nyar-se una groga per pro­tes­tar a l’àrbi­tre un pos­si­ble penal i del gol ini­cial de David López (31’), el d’Almus­sa­fes va apro­fi­tar una cen­trada de Miguel des de la banda esquerra que anava diri­gida al segon pal per regis­trar la seva ter­cera diana d’aquesta tem­po­rada i ampliar l’avan­tatge amb un cop de cap ben ajus­tat davant el qual el por­ter Hein hau­ria pogut fer molt més per evi­tar el 2-0 (39’). En tot cas, el gol va pujar al mar­ca­dor, com també la con­fiança d’un davan­ter que acu­mu­lava massa set­ma­nes de frus­tració en veure que no li sor­tien les coses, tot i que Míchel sem­pre l’havia defen­sat públi­ca­ment de les crítiques. Ruiz, que a l’inici de la segona mei­tat no va con­nec­tar per ben poc la rema­tada després d’una acció d’Aspri­lla, va ser subs­tituït en el minut 72 per Stu­ani i es va endur l’ovació de Mon­ti­livi, que li va reconèixer el seu tre­ball en la pressió i va cele­brar el seu retro­ba­ment amb el gol. L’estiu pas­sat, el club va pagar nou mili­ons d’euros pel seu fit­xatge i va sig­nar un con­tracte fins al 2029. El Girona ha de pro­lon­gar l’encert que va exhi­bir con­tra el Valla­do­lid en l’últim terç, sobre­tot en la pri­mera part, i per fer-ho, neces­sita recu­pe­rar l’estat de forma i la con­fiança de juga­dors com Abel, Miovski, quan torni de lesió, o Dan­juma, que va fer el seu pri­mer gol. Una flor no fa estiu, però seria ben posi­tiu que tots tres encara fos­sin a temps de redreçar el rumb. Encara que ara només quedi la lliga.