Girona

El 2024 del Girona: Somnis que es fan realitat

El Girona consolida la seva bona trajectòria en la lliga i acaba firmant una tercera posició brillant, només darrere del Real Madrid i el Barça

Els gironins debuten en la Champions als Parcs dels Prínceps contra el PSG de Luis Enrique

La columna vertebral de l’equip es va desfer i es va haver de refer bona part d’una plantilla guanyadora

Si bé el 2023 ja va ser un any increïble per al Girona, que havia fet una gran segona volta de lliga en el seu retorn a pri­mera i havia fir­mat una pri­mera volta del curs 2023/24 a l’alçada de pocs equips en la història de la com­pe­tició, el 2024 també ha donat ale­gries i vivències que cos­ten d’expli­car, de des­criure i d’ima­gi­nar fa poc temps. El con­junt diri­git per Míchel Sánchez, tot i que amb menys regu­la­ri­tat –era impos­si­ble man­te­nir el nivell d’excel·lència–, va con­fir­mar la bona tra­jectòria en el cam­pi­o­nat per lli­gar final­ment una meritòria ter­cera posició a la taula, només superat pel Madrid i el Barça, i just davant de l’Atlético. Tot això va per­me­tre als blanc-i-ver­mells clas­si­fi­car-se per dis­pu­tar la Cham­pi­ons Lea­gue, el tor­neig de clubs més pres­tigiós del pla­neta, en la que seria la seva pri­mera aven­tura en com­pe­ti­ci­ons euro­pees.

L’any va començar amb un par­tit espec­ta­cu­lar con­tra l’Atlético a Mon­ti­livi. Tot just era 3 de gener, però a la retina de molts encara hi per­dura un duel frenètic i intens que es va des­en­ca­llar amb un golàs d’Iván Martín en el minut 91 (4-3). La bai­xada de ren­di­ment, sobre­tot fora de casa, va impe­dir als giro­nins llui­tar pel títol –parau­les majors– però sí lli­gar amb como­di­tat la seva par­ti­ci­pació en la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal gràcies –coin­cidències que dona el fut­bol– al seu tri­omf, amb remun­tada inclosa, con­tra el Barça a Mon­ti­livi (4-2), un altre dels par­tits que van fer escla­tar Mon­ti­livi, que a mode de pro­ves va sen­tir per pri­mera vegada l’himne de la Cham­pi­ons pels seus alta­veus, com també en l’últim dia d’un curs que serà insu­pe­ra­ble, quan tot l’equip de Míchel va aju­dar Artem Dovbyk a ser màxim gole­ja­dor de la com­pe­tició amb 24 dia­nes gràcies a un 7-0 al Gra­nada i un hat-trick de gols de l’ucraïnès.

L’estiu en el Girona va ser mogut, com era de pre­veure, i el club va haver de ven­dre efec­tius que havien tin­gut un gran ren­di­ment, amb pro­pos­tes sucu­len­tes com Aleix Gar­cia, al Bayer Leverku­sen, o Artem Dovbyk, tras­pas­sat al Roma per 40 mili­ons d’euros, un nou rècord en la història de l’enti­tat i una opor­tu­ni­tat única de fer caixa i créixer, el destí d’enti­tats espor­ti­ves com la blanc-i-ver­me­lla. També sense Savinho, Yan Couto ni Eric Gar­cia, retor­nats als seus clubs d’ori­gen aca­bada la cessió –el late­ral defensa l’escut del Borus­sia Dort­mund, l’extrem juga ara en el Manc­hes­ter City i el de Mar­to­rell, en el Barça–, la columna ver­te­bral de l’equip de Míchel es va des­fer i la direcció espor­tiva va haver de refer bona part d’una plan­ti­lla gua­nya­dora apos­tant per fut­bo­lis­tes joves que han topat amb la dura rea­li­tat d’haver d’afron­tar tres com­pe­ti­ci­ons i jugar par­tits d’alt nivell cada tres o qua­tre dies, el prin­ci­pal temor i alhora el gran repte espor­tiu de l’inici de la cam­pa­nya 2024/25.

El Girona va deci­dir jugar la lliga de cam­pi­ons a Mon­ti­livi tot i les inclemències amb què es tro­ba­ria en una ins­tal·lació de regi­o­nal sense haver-hi fet cap inversió, i això va pro­vo­car dis­crepàncies entre l’afició, moguda del seu lloc habi­tual, havent de par­ti­ci­par en sor­te­jos i pagar quan­ti­tats molt ele­va­des per veure el seu equip, per exem­ple, con­tra el Liver­pool. El debut euro­peu va ser, però, al Parc dels Prínceps de París, con­tra el PSG de Luis Enri­que, en un duel que mai s’obli­darà entre els afi­ci­o­nats, amb Stu­ani lluint el braçal de capità com li va pro­me­tre Míchel el dia que es van clas­si­fi­car i amb un punt de frus­tració i mala sort, després de veure com a Gaz­za­niga se li colava a la seva pròpia àrea la cen­trada d’un rival. Això tam­poc s’aca­barà d’obli­dar mai.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)