Més de 3.100 per­so­nes es van aple­gar ahir a Mon­ti­livi per aco­mi­a­dar un 2024 històric i ino­bli­da­ble en clau blanc-i-ver­me­lla, un any que sem­pre serà recor­dat per tots els giro­nins i giro­ni­nes per ser el pri­mer de la història del Girona dis­pu­tant una com­pe­tició euro­pea. Tot i no arri­bar a les 4.500 que van pre­sen­ciar la jor­nada de por­tes ober­tes del 2023 cele­brada tot just fa un any, quan l’equip va pas­sar les fes­tes de Nadal com a líder de pri­mera divisió jun­ta­ment amb el Madrid, amb 45 punts, sí que es podien pal­par en l’ambi­ent fes­tiu i distès les ganes de petits i grans de veure de ben a prop en acció els fut­bo­lis­tes diri­gits per Míchel Sánchez, que tot just havien tor­nat a la feina diu­menge al ves­pre i que, un cop van aca­bar l’entre­na­ment, van pas­sar-se una bona estona sig­nant autògrafs i fent-se foto­gra­fies amb els afi­ci­o­nats, sobre­tot amb la mai­nada, una nova mos­tra de la comunió amb els juga­dors i també del bon moment de salut que viu la massa social del club, més rejo­ve­nida que mai. A més, paral·lela­ment, la sessió mati­nal també va incloure la tra­di­ci­o­nal fan zone al pàrquing de gol sud, que va estar oberta a tot­hom des de les nou del matí fins a les tres de la tarda, on hi havia orga­nit­za­des diver­ses acti­vi­tats lúdiques com ara tallers infan­tils, por­te­ries infla­bles, vide­o­jocs, mini­golf, pin­ta­ca­res, food­trucks, una xoco­la­tada, l’auto­car amb què viat­gen els inte­grants del pri­mer equip en els des­plaçaments, en el qual els assis­tents van poder entrar i asseure’s, i fins i tot la presència de la Canya, la mas­cota ofi­cial. Qui no es dis­treu és perquè no vol.

El crei­xe­ment expo­nen­cial del Girona en les últi­mes tem­po­ra­des és tan gran que, a vega­des, pequem pràcti­ca­ment de manera incons­ci­ent i ine­vi­ta­ble de nor­ma­lit­zar allò que fins fa no gaire no ho era gens. Sense anar més lluny, les afluències de públic a l’estadi en les dar­re­res jor­na­des de por­tes ober­tes orga­nit­za­des pel club cor­res­po­nen a xifres sem­blants a les mit­ja­nes d’assistència dels dies de par­tit a Mon­ti­livi en els pri­mers anys de l’equip com­pe­tint en l’LFP, del 2008 cap enda­vant. Més enllà de la famosa nova dimensió bate­jada per Míchel, el canvi de para­digma és una rea­li­tat con­so­li­dada pel que fa a la massa social. Les cares d’il·lusió dels nens i nenes que veuen que poden inter­can­viar qua­tre parau­les amb Stu­ani, Juanpe i com­pa­nyia són impa­ga­bles, i també el reflex d’un sen­ti­ment que batega cada dia més fort entre l’afició. Tot va molt de pressa, però a vega­des va bé recor­dar el pas­sat per valo­rar millor el pre­sent. Fer aquest exer­cici de reflexió en dies com el d’ahir val molt la pena.