N’hi ha de tots colors
Des que competeix en l’LFP, el Girona ha tingut mercats d’hivern de tota mena, frenètics i inèdits
L’estabilitat dels últims anys ha propiciat que l’activitat d’altes al gener hagi anat decreixent, sobretot a partir del primer ascens a primera divisió (2017)
L’estabilitat esportiva i financera dels últims anys ha permès al Girona tenir ben pocs moviments en el mercat d’hivern –que enguany es va obrir dimecres–, sobretot en el capítol d’altes. De fet, l’equip no va incorporar cap futbolista el gener del 2024, i des que el club competeix ininterrompudament en l’LFP (2008), aquesta i la 2014/15, la temporada dels 82 punts, han estat les úniques finestres d’hivern sense fitxatges. Ara bé, això no sempre havia estat així.
Uns inicis més moguts
En els primers anys en el futbol professional, els mals resultats van obligar més d’un cop els responsables tècnics a apagar focs al gener per suavitzar les mancances de la configuració de la plantilla que s’havia tancat a l’estiu. A excepció de la gran primera volta en el debut amb Raül Agné (2008/09), el club sempre va passar el Nadal amb urgències fins que no va arribar la primera temporada en què l’ascens va ser una possibilitat real, amb Rubi (2012/13). Especialment caòtic va ser el mercat d’hivern del curs 2011/12, amb fins a set incorporacions per mirar de redreçar el rumb d'un equip enfonsat. Óscar Díaz (Xerez), Erencia (Terrassa), Goiria (Cartagena), Acciari (Elx), Omgba (Huracán), Ballini (Rosario Central) i Yago Fernández (Malmö FF) van pujar al vaixell. Per posar en context, hi va haver quatre cares noves en el mercat d’hivern de la 2008/09, dues en el de la 2009/10, tres en el de la 2010/11, dues en el de la 2012/13 i quatre en el de la 2013/14, amb menció especial per a Alfredo Ortuño. Sense la seva contribució golejadora, podria haver estat l’últim en l’LFP.
Un canvi de tendència
Després de la temporada 2014/15, sense cap alta al gener, en la 2015/16 i la 2016/17, la de l’ascens a primera, van arribar tres efectius en cadascuna d’aquestes dues finestres d’hivern. Pablo Maffeo va viure la primera de les seves quatre etapes a Montilivi, i la direcció esportiva va reforçar la davantera amb els fitxatges de Cristian Herrera (Almeria) i Dejan Lekic (Atlético de Kolkata). El canari va acabar amb set gols i el serbi, amb cinc. Maffeo va repetir un any més tard, llavors acompanyat per Angeliño, ara lateral esquerre del Roma, també cedit pel Manchester City, tot i que només va durar un mes i va enfilar cap a Mallorca després de no entendre’s amb Pablo Machín. Mojica, cedit pel Rayo Vallecano, acabaria signant en propietat el 2018 per un total de cinc milions d’euros.
Una, dues o cap
Tot i que l’activitat dels últims anys ja era decreixent a l’hivern, encara ho va ser més a partir de l’ascens. En la primera etapa en l’elit, el Girona només va fitxar el Choco Lozano (Barça Atlètic, 2017/18), a canvi de 1.750.000 euros, i Raúl Carnero (Leganés), en la meitat del curs del descens (2018/19), en què la planificació de la plantilla va fer aigües amb els carrilers. En el retorn a segona (2019/20), només dos reforços al gener; Brandon Thomas (Osasuna) i Christian Rivera (Las Palmas), cedits. En la 2020/21, Ortolà (Tenerife) va suplir la baixa de Muric, i en el primer curs amb Míchel (2021/22), es va contractar Víctor Sánchez, a l’atur després de jugar uns mesos a Austràlia, i es va tancar la cessió d’Iván Martín (Vila-real). Un any i mig més tard, acabaria signant en propietat. En l’últim mercat d’hivern amb activitat (2022/23), Callens (New York City) va tenir un pas poc lluït, i es va concretar el fitxatge de Tsygankov (Dinamo Kíiv) a canvi de cinc milions d’euros pel 50% dels drets. El contracte de quatre anys i mig que va signar aleshores és vigent fins al juny del 2027.
