Un xut que val un triomf

El Girona encara no sap com, però es va endur tres punts d’or de Men­di­zor­rotza superant l’Alavés (1-0) i va tan­car una pri­mera volta prou bona, amb 28 punts i molt a prop de la lluita per les posi­ci­ons euro­pees, el repte que s’obre a la plan­ti­lla, el cos tècnic i el club de cara a la segona mei­tat del curs. En el pri­mer xut dels de Míchel entre els tres pals, ja en el minut 91, Jhon Solís, que es va estre­nar com a gole­ja­dor amb la samar­reta blanc-i-ver­me­lla, va superar Owono apro­fi­tant un misto de Diarra. Els bas­cos van que­dar amb un pam de nas després de fer un bon par­tit i gene­rar més sen­sació de perill. I és que Conechny va gau­dir d’un parell d’oca­si­ons que no se solen fallar, el VAR va anul·lar un penal xiu­lat per Bus­quets Fer­rer per una supo­sada empenta a Arnau i això va man­te­nir el zero a la por­te­ria i la pos­si­bi­li­tat, amb un toc de molta sort, de sumar un nou tri­omf. Així va ser. I d’aquesta manera els giro­nins tan­quen la pri­mera mei­tat del curs amb 28 punts, la segona millor pri­mera volta de la història del club a pri­mera. De mèrit, amb les difi­cul­tats del camí i el fet de com­pe­tir cada 3 o 4 dies amb tres com­pe­ti­ci­ons al davant.

Durant els pri­mers minuts, el Girona es va fer amo i senyor de la pilota, fet que li va per­me­tre sen­tir-se còmode damunt del ter­reny de joc, moure el rival de cos­tat a cos­tat i superar la pressió agres­siva amb una cir­cu­lació sòlida i prou veloç. A poc a poc, metre a metre, els de Míchel es van ins­tal·lar en camp con­trari, tot i que la pri­mera ocasió va arri­bar a través de la pilota atu­rada, quan Krejcí no va arri­bar a rema­tar al segon pal un córner que Bryan Gil havia ser­vit i que un defen­sor havia des­viat lleu­ge­ra­ment abans que el txec pogués rema­tar (14’). En el poste­rior ser­vei de can­to­nada, en què ho van fiar tot a l’ordre i a la con­tra després d’una pèrdua dels giro­nins, van inten­tar esti­rar-se a través de Car­los Vicente, que no va tro­bar Guridi al segon pal i, poste­ri­or­ment, bus­cant la referència, Kike García.

En el tram final del pri­mer acte, l’Alavés, que es va veure obli­gat a fer dos can­vis per lesió –pel Girona, Miguel també ha haver de dei­xar el camp–, va pres­si­o­nar amb més ordre i va saber ofe­gar la sor­tida de pilota dels blanc-i-ver­mells. En el 38’, Bus­quets Fer­rer va asse­nya­lar penal –sem­blava que en tenia ganes– per una supo­sada empenta d’Arnau Martínez a Conechny, que havia rema­tat una cen­trada sol als núvols. Ins­tat per Ortiz Arias des del VAR, a Las Rozas, el balear va anar al moni­tor, on va veure que s’havia equi­vo­cat i va des­fer la infracció, fet que va alleu­jar els giro­nins i el propi capità, que s’havien quei­xat amb raó. En el temps afe­git de la pri­mera part, Yan­gel Her­rera va veure la cin­quena i Dan­juma, en una con­tra, va estar a punt de sor­pren­dre Owono després de reta­llar al seu mar­ca­dor i pro­var un xut al pal curt amb la dreta que es va per­dre al late­ral de la xarxa (45+3’).