El Girona dirà adeu a la Cham­pi­ons Lea­gue dime­cres que ve a Mon­ti­livi con­tra l’Arse­nal, però ahir a San Siro es va aco­mi­a­dar de les mínimes –sent opti­mis­tes– pos­si­bi­li­tats que tenia d’acce­dir a l’eli­mi­natòria dels set­zens de final de la com­pe­tició. Una diana de Rafael Leão va aca­bar decan­tant la balança a favor dels ita­li­ans després que el por­tuguès rebés a l’espai, on és més perillós, i afu­sellés Gaz­za­niga en una tran­sició després de pèrdua dels giro­nins (37’). Els ros­so­neri van fer una bona pri­mera part, amb oca­si­ons per posar a prova el por­ter argentí i dues rema­ta­des a la fusta, però els blanc-i-ver­mells també hi van dir la seva, en el par­tit a domi­cili del tor­neig que més van gene­rar. La falta d’eficàcia en els metres finals –i de malícia, agres­si­vi­tat i con­tundència– van impe­dir als de Míchel endur-se algun premi de la capi­tal de la Llom­bar­dia, una regió que per­du­rarà en la memòria de molts pel fet d’haver estat el des­plaçament més mas­siu d’afi­ci­o­nats del club. Alguna cosa està can­vi­ant. El club creix i l’afició mai dona l’esquena al seu equip, inde­pen­dent­ment dels quilòmetres que hagi de fer.

El par­tit va començar fred, al con­trari que l’ambi­ent que es res­pi­rava a San Siro, amb una gra­de­ria d’ani­mació que imposa res­pecte a qual­se­vol rival. Fred perquè dels pri­mers vuit minuts amb prou fei­nes se’n van jugar dos, tot i que el Girona va tenir temps de dis­po­sar d’una ocasió força clara quan Tsy­gankov va exe­cu­tar un córner i Yan­gel Her­rera va rema­tar amb el cap a fora per poc (5’). L’apro­xi­mació giro­nina va ser un miratge en els pri­mers com­pas­sos de l’enfron­ta­ment, ja que el Milan va començar a grei­xar la màquina i a apro­fi­tar les impre­ci­si­ons blanc-i-ver­me­lles en les pas­sa­des o en la falta d’idees per sor­tir de la pressió. Gaz­za­niga va haver de posar-se la gra­nota de tre­ball per aguan­tar l’equip en un moment de pressió ita­li­ana, i els pals també hi van aju­dar. Reijn­ders ho va pro­var amb una falta directa des de la fron­tal, amb bona res­posta del de Murphy (10’), i Leão amb un xut al pal curt (11’). El por­tuguès jugava a un altre ritme quan feia alguna arren­cada de les seves a camp obert, i gai­rebé va estar a punt d’apro­fi­tar una cen­trada de Musah, que havia recu­pe­rat en la pressió una sor­tida de pilota que es va anar com­pli­cant entre Krejcí i Romeu (20’). A l’equa­dor del pri­mer acte, els pals van començar a ser pro­ta­go­nis­tes. I per a sort dels giro­nins. Pri­mer Leão va con­duir un con­tra­a­tac per dri­blar davant de David López i cedir a Theo Hernández, que rema­tant en semi­er­rada va topar amb el tra­ves­ser (24’). Poc després, Musah va con­duir sense opo­sició per la dreta i va pro­var un xut sec i cre­uat que es va esta­ve­llar a la base del pal esquerre (29’).

Eren els millors minuts ros­so­neri, tot i que el Girona va tenir dues bones arri­ba­des en acci­ons ràpides i de com­bi­nació a la zona de tres quarts. Pri­mer Romeu va fil­trar una pas­sada a Van de Beek i el mit­ja­punta, després d’evi­tar Gab­bia, va esti­rar la cama davant d’un Maig­nan que va atu­rar la rema­tada amb el cos (31’) i després, una bona com­bi­nació entre Yan­gel Her­rera i Van de Beek va aca­bar amb ober­tura del neer­landès cap a un Tsy­gankov que va rema­tar mos­se­gat i va per­me­tre al por­ter local refu­sar a un cos­tat (33’). Des­gra­ci­a­da­ment, en el 37, una recu­pe­ració de Ben­na­cer en la pressió sobre Abel va aga­far l’equip des­com­pen­sat, amb Francés fora de posició i Leão rebent a l’espai del mig­cam­pista francès. El juga­dor franquícia del Milan es va fer com va voler David López i molt a prop de la por­te­ria va afu­se­llar Gaz­za­niga per fer l’1-0. El gol va fer mal però els de Míchel van tenir temps d’inqui­e­tar de nou, després que Bryan Gil fes una cen­trada pre­cisa al punt de penal i Yan­gel, amb un con­trol ori­en­tat es quedés sol davant de Maig­nan, que li va atu­rar el xut (45+4’).